El Consell ha aprovat els nous criteris lingüístics de la Generalitat sense haver atès les recomanacions de l’AVL

El Consell ha aprovat els nous criteris lingüístics que s’hauran d’aplicar a l’administració de la Generalitat, al sector públic instrumental i a les activitats que compten amb la participació de la Generalitat. És a dir, les que reben subvencions, convenis o patrocinis de la Generalitat.

Aquests nous criteris, que deixen sense efecte els promulgats el novembre del 2016, s’han aprovat sense tenir en compte el contingut de l’informe que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va fer al primer esborrany presentat pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira. Això, tot i que la consellera portaveu, Ruth Merino, ha dit en conferència de premsa que aquest document tenia l’aval de l’AVL i de les universitats.

El motiu adduït pel Consell per a canviar els criteris lingüístics vigents té a veure, ha dit Merino, amb el desafecte dels ciutadans amb el registre que s’emprava fins ara. “Es passa d’utilitzar paraules que potser s’havien catalanitzat i havien abandonat el seu origen natural de la Comunitat Valenciana. Hi havia una discrepància entre el que es parlava al carer i el valencià d’aquests criteris lingüístics”, ha dit en castellà.

La consellera, que fa totes les compareixences de premsa posteriors al Consell en castellà, ha insistit en la mateixa idea: “Es tractava d’acostar més els criteris lingüístics al valencià que es parla al carrer, al valencià que és més a prop de tots. Aquests darrers anys hi ha hagut un allunyament del valencià que es parla als carrers i amb aquests criteris volem revalencianitzar.”

Pressions de Rovira a l’AVL

Una de les primeres decisions que va prendre el conseller Rovira quan va arribar al càrrec va ser la de canviar els criteris lingüístics de la Generalitat. Seua és l’expressió de “revalencianitzar” la llengua de l’administració. Ho deia en contraposició a allò que ells anomenen catalanització.

Per a aconseguir-ho no va dubtar a pressionar la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó perquè acceptara aquest nou model. L’AVL és un organisme estatutari i, segons l’estatut, és la màxima autoritat lingüística del País Valencià. El mes de gener, aquesta institució va fer públic l’informe que va lliurar al Consell. El document qüestionava moltes de les propostes fetes pel govern i feia notar que algunes coses se separaven d’allò que s’espera d’un registre formal propi d’una administració pública. En aquell moment també es feia notar que el document del Consell en cap moment reconeixia l’autoritat de l’AVL en matèria normativa.

La primera correcció que suggeria l’AVL i que no s’ha respectat és el nom triat per al document. Segons l’acadèmia, “Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat” no és correcte, i hauria calgut canviar-lo per “Criteris lingüístics de l’Administració del Consell”. Aquesta precisió és important, perquè la Generalitat és el conjunt de les institucions de l’autogovern i, per tant, es donaria la paradoxa que l’AVLcadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’estar afectada per aquestes normes.

Segons aquests nous criteris aprovats pel Consell, en el llenguatge formal de l’administració es recomana l’ús de demostratius simples com este, esta, estos o estes, en comptes d’aquest, aquesta, aquests o aquestes. També permeten l’article lo en escrits poc formals. I es recomana l’ús de la locució a on per a indicar el lloc on hi ha una persona o cap on es dirigeix. I en el cas d’aquest darrer dirigeix, s’hauria d’haver escrit dirigix.