Així s’ha burlat Espanya durant un any de l’informe del Consell d’Europa sobre Catalunya

Ara fa just un any que l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar un informe molt dur sobre la repressió política de l’estat espanyol contra l’independentisme. Un dels episodis més vergonyosos en l’àmbit internacional per a l’estat de dret espanyol, perquè constatava que hi havia hagut un abús contra dirigents polítics independentistes, que havien estat empresonats injustificadament i continuaven essent perseguits judicialment, tant a l’estat espanyol com a més països. Per això, l’informe, elaborat pel socialista letó Boris Cilevics, demanava que els presos polítics fossin alliberats. I, tres dies després, sortien indultats pel govern espanyol. Hi va haver un efecte causa-conseqüència gairebé immediat entre l’aprovació d’aquell informe (que s’havia anat cuinant durant més d’un any) i l’aprovació dels indults (que s’havien anat preparant al llarg d’uns quants mesos). El president espanyol, Pedro Sánchez, va voler presentar els indults, que eren parcials i reversibles, com a gran gest amb l’independentisme català que en justifiqués el suport polític a Madrid i la fi del conflicte. Però l’informe de Cilevics anava molt més enllà, i hi ha tot un seguit de peticions que, un any més tard, encara no han estat ateses per les autoritats espanyoles.

Cilevics ja enllesteix un nou informe sobre el grau de compliment d’aquelles recomanacions, que sotmetrà demà a debat en el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Caldrà veure a quines conclusions ha arribat, però és evident que la major part de les recomanacions s’han incomplert. La sortida dels presos polítics amb els indults la vigília de Sant Joan de l’any passat amaga el gruix d’una repressió que continua, perquè la maquinària judicial espanyola no s’atura i perquè no hi ha hagut cap intent per part de les institucions de l’estat d’aturar els procediments judicials oberts, sigui contra càrrecs polítics, sigui contra activistes.

L’informe del Consell d’Europa es concentrava en la persecució de càrrecs polítics independentistes. Era l’objectiu de la investigació que va fer Cilevics durant un any i mig: comprovar quina era la situació dels presos polítics catalans a l’estat espanyol i dels kurds a Turquia. El fet d’aparèixer al costat de Turquia en un mateix informe del Consell d’Europa va enfurismar les autoritats espanyoles. Encara més les conclusions, que eren rotundes: demanava, a més de l’excarceració dels presos, de reformar el delicte de sedició per evitar penes desproporcionades i instava el govern espanyol a començar un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya. També instava les autoritats espanyoles: “Que s’abstinguin d’exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d’indult.”

D’una altra banda, el text reclamava a Espanya que retirés l’acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l’1-O i que no sancionés els successors dels empresonats per accions simbòliques que tan sols expressen la seva solidaritat amb els detinguts, en referència al president Quim Torra.

Doncs bé, no s’ha fet res de tot això, ni del punt de vist judicial, ni del punt de vista polític: els presos polítics van sortir amb uns indults que els mantenien les penes d’inhabilitació, i amb l’amenaça explícita en el decret que serien reversibles si mai eren condemnats per algun altre delicte greu. A més, en una maniobra inèdita, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyola ha fet marxa enrere i ha tramitat les demandes de revisió dels indults demanades per partits i associacions de la dreta espanyola, cosa que fa possible una anul·lació de la mesura de gràcia aquests mesos vinents. No solament això: el diàleg polític que Cilevics i el Consell d’Europa demanaven no ha arribat; la promesa de negociació per a la resolució del conflicte polític és en el mateix punt que ara fa un any, quan es va aprovar l’informe.

Però segurament l’incompliment més flagrant és el del manteniment de les causes obertes contra els exiliats. Per la doble vara de mesurar que l’estat espanyol aplica en els uns i en els altres. Era una de les demandes explícites d’aquell informe: “Que es retirin els procediments d’extradició contra els polítics catalans que viuen a l’estranger que són en cerca pels mateixos motius [d’organització del referèndum de l’1-O].” No solament no s’han retirat les euroordres, sinó que el jutge Pablo Llarena les ha mantingudes fins i tot després d’haver formulat qüestions pre-judicials al TJUE sobre com s’havien d’executar, i va fer detenir el mes de setembre de l’any passat, dos mesos després d’aquell informe de Cilevics, el president Carles Puigdemont a l’Alguer.

En una entrevista a VilaWeb, Cilevics deia: “No és coherent que indultis aquests dirigents i al mateix temps insisteixis en les extradicions dels seus companys, que van fer exactament el mateix. Les acusacions contra ells són idèntiques, però simplement van marxar fora d’Espanya, i quan es va formalitzar l’acusació, no hi eren físicament. No seria coherent de detenir-los i després condemnar-los.”

Tampoc no s’ha reformat el delicte de sedició, per més que fos una promesa del govern de Pedro Sánchez per aconseguir el suport d’ERC al congrés espanyol. Era un compromís fet públic per primera vegada a final del 2020, però no s’ha fet realitat. La darrera novetat fou a començament d’enguany, quan el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, va dir que no era pas una prioritat i que no es faria absolutament cap pas en aquest sentit al llarg de l’any.

Quan l’informe del Consell d’Europa demanava que s’aturessin les causes judicials obertes contra càrrecs polítics de baix rang es referia a les causes penals obertes al jutjat número 13 i al número 18 de Barcelona contra desenes de persones acusades per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre. I també als procediments oberts al TSJC pel mateix cas contra uns altres acusats, que són aforats, com ara els diputats Joan Josep Jové i Lluís Salvadó i la consellera Natàlia Garriga. Però també hi ha pendents de judici al TSJC el conseller Roger Torrent pel seu paper com a president del parlament per haver permès la tramitació de proposicions sobre l’autodeterminació i contra la monarquia. Torrent és acusat conjuntament amb els altres membres independentistes de la mesa Josep Costa, Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado.

A més, hi ha encara causes obertes al Tribunal de Comptes que amenacen el patrimoni de desenes de càrrecs dels governs de Mas i de Puigdemont, tant per l’1-O com per l’acció exterior de la Generalitat.

A l’acció repressiva incessant de l’estat espanyol contra l’independentisme s’afegeix la inacció de l’estat mateix a l’hora d’esclarir i investigar l’escàndol més gran d’espionatge polític destapat dins la UE: el Catalangate. Més de seixanta personalitats de l’independentisme espiades amb Pegasus: totes les denúncies presentades a la justícia espanyola s’han encallat, i el govern espanyol s’ha negat fer cap investigació seriosa sobre la responsabilitat dels cossos policíacs i del CNI en aquest cas.

És el bagatge de l’estat espanyol en relació amb l’independentisme un any després de l’informe del Consell d’Europa. Els indults van ser un gest públic que va amagar l’incompliment del gruix de les demandes.