21.06.2022 - 18:24
|
Actualització: 21.06.2022 - 22:52
El ponent de l’informe del Consell d’Europa sobre la repressió política contra l’independentisme, el socialista letó Boris Cilevics, critica que es mantinguin les euroodres contra els exiliats i que els indults als presos polítics siguin ara en procés de revisió al Tribunal Suprem espanyol. “Veuria molt poc usual i desafortunat que els indults, un cop anunciats i implementats per alliberar els nou presos, s’anul·lessin”, diu Cilevics en un informe en què fa el seguiment del compliment de les recomanacions a l’estat espanyol aprovades ara fa un any per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. A més, Cilevics lamenta que l’estat espanyol no hagi reformat els delictes de sedició i rebel·lió en el codi penal.
L’informe, que Cilevics ha compartit en el comitè d’afers jurídics i de drets humans de l’Assemblea Parlamentària, diu que, desafortunadament, la reforma dels delictes de sedició i sedició no és en l’agenda legislativa. Segons ell, la reforma d’aquests delictes és clar per a “assegurar el compliment dels estàndards del Consell d’Europa”. A més, lamenta que es mantinguin oberts casos judicials contra càrrecs o ex-càrrecs independentistes per l’1-O.
La gran majoria de les recomanacions que es feien en l’informe aprovat el juny de l’any passat han estat incomplertes per part de les autoritats espanyoles. Fins i tot els indults –l’única decisió que es va prendre en la línia de les recomanacions– són ara amenaçats per la sala tercera del Suprem.
Sobre les euroordres, el ponent de l’informe critica que es mantinguin, especialment després dels indults. “Les ordres de detenció i peticions d’extradició no tenen cap sentit en vista dels indults atorgats als nou catalans empresonats pels mateixos motius pels quals són reclamats els que viuen fora”, assenyala. L’informe recorda que el TJUE ha restaurat provisionalment la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí, perquè “corrien un greu risc de ser arrestats” mentre no es retirin les euroordres contra ells dictades per la justícia espanyola.
A més, considera que l’estat ha d’assegurar que el delicte de malversació “s’aplica d’una manera en què la responsabilitat es té només quan es poden provar pèrdues efectives i quantificades al pressupost o actius de l’estat”.
En l’informe, el ponent critica que es mantinguin les causes obertes contra càrrecs de baix rang per l’1-O, així com que s’hagi sancionat els successors dels líders independentistes empresonats per “accions purament simbòliques que expressen la seva solidaritat amb els detinguts”.
L’informe de Cilevics també esmenta el ‘Catalangate’, el qual considera un fet lligat a la “crisi” derivada de l’1-O. Segons el ponent, cal investigar els casos d’espionatge amb aquest programari per “restaurar la confiança en les institucions espanyoles, també a Catalunya”.
Finalment, Cilevics conclou l’informe amb una crida al diàleg entre Catalunya i l’Estat. El ponent de l’informe apunta que les “diferencies polítiques”, incloses “qüestions sensibles”, s’han de poder resoldre amb “compromisos” i “sense recórrer a la llei penal”.
Castel critica que es volgués “mantenir en secret” l’informe
En un comunicat posterior a la intervenció de Cilevics, la senadora d’ERC i membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Laura Castel, ha criticat que “la majoria de representants espanyols a l’Assemblea “no volgués fer públic el nou posicionament de Cilevics”.
“Volien mantenir en secret l’informe de seguiment”, ha denunciat Castel, per “mantenir a l’ombra les veritats i les vergonyes d’Espanya”.