El Consell d’Europa investiga com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds

El Consell d’Europa ha començat una investigació per a esbrinar com Espanya i Turquia utilitzen la justícia contra els polítics catalans i kurds, respectivament. El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha aprovat un primer document de treball que significa el començament d’un procediment que pot acabar essent votat a l’Assemblea del Consell d’Europa. A començament d’any una vintena de membres de l’Assemblea, de diversos països i grups parlamentaris, des dels socialistes al grup popular passant pels liberals i els verds, van expressar la preocupació ‘pel creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats per les declaracions efectuades en l’exercici del seu mandat, en particular a Espanya i a Turquia’. I amb aquest informe, aprovat ahir, ja s’ha posat el fonament de la investigació, que implicarà l’enviament d’una missió investigadora tant a l’estat espanyol com a Turquia.

El relator d’aquest primer document de treball, el letó socialista Boris Cilevics, fa un recull de casos que a Turquia i a Espanya han significat vulneracions de drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, del discurs polític dissident i que qüestioni el poder i l’status quo. I, en el cas de la persecució política contra els independentistes catalans, fa en primer lloc un esment dels represaliats, el govern, el president, la presidenta del parlament i membres de la mesa, desenes d’alts càrrecs del govern i uns set-cents batlles. I tot seguit detalla els fets de la tardor del 2017, marcats per la repressió policíaca de l’1-O i per la repressió judicial dels impulsors del referèndum. Cilevics qüestiona l’acusació de rebel·lió, perquè no hi va haver violència per part de la gent que va participar-hi. ‘Tal com van poder comprovar molts observadors, les manifestacions multitudinàries que hi havia entorn del referèndum van ser pacífiques. Els vídeos àmpliament difosos són certament colpidors.’ Detalla l’ús de les porres, el gas lacrimogen i les bales de goma per la policia. I destaca que, tanmateix, la fiscalia i el Tribunal Suprem espanyol ‘van adoptar una innovadora interpretació del requisit de la violència per al crim de rebel·lió anomenada “violència sense violència” o “violència sense sang”’.

Diu el relator que, segons el seu parer, aquesta interpretació de la noció de violència constitueix una interpretació tan imprevisible de la llei que pot constituir una violació del Conveni Europeu dels Drets Humans. I això també passa amb la violació de la llibertat de manifestar-se pacíficament. Fonamenta la crítica, a més, en la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein refusant l’extradició de Carles Puigdemont a Espanya, perquè el tribunal alemany ‘va basar la seva decisió en el fet que les autoritats espanyoles no van demostrar que hi hagués cap mena de violència que s’hi pogués atribuir’.

Aquest informe encara és més contundent, perquè dubta de la neutralitat dels tribunals espanyols en aquestes causes contra els independentistes catalans, per l’ús injust de la presó preventiva, i les denúncies de violacions del dret de la defensa. Recull moltes d’aquestes denúncies, entre les quals la del grup de treball de detencions arbitràries de l’ONU, que va exigir l’alliberament de tots els presoners polítics. I en les conclusions es demana: ‘L’exercici d’un dret constitucional pot ser considerat un crim, pel qual són castigats amb llargues penes de presó com les que s’han demanat per als polítics catalans a Espanya?’

Boris Cilevics diu en el seu informe que demanarà de fer una visita a Madrid i a Barcelona a tall de missió investigadora per a disposar de més material per a un informe definitiu que pot acabar essent votat a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

Vegeu ací l’informe preliminar: