El Consell calcula que el deute de l’estat espanyol en l’atenció a la dependència supera els 935 milions

La secretària valenciana d’Atenció Primària i Serveis Socials, Helena Ferrando, ha calculat que el deute de l’estat espanyol amb la Generalitat d’ençà del 2015 en dependència és de 935 milions d’euros. Aquests anys, el Consell hi ha aportat un total de 2.170 milions, mentre que el ministeri espanyol només 299,3, tot i que els ajuts s’han de finançar al 50%.

Per això, en una entrevista a Europa Press, ha apuntat que està ‘molt contenta’ de l’abstenció de Compromís al primer debat d’investidura de Pedro Sánchez. Segons ella, tocava això, car el 2018 –segons les seves estimacions– el govern espanyol només hi va aportar l’11,20%, 76 milions, contra el 89,80%, 602 milions, de la Generalitat. En aquesta línia, ha recalcat que es tracta d’un incompliment de la llei i que si l’estat espanyol hi abonés el 50% que li correspon, el Consell tindria prou recursos per a ‘poder treballar més i millor’, contractant ‘més personal i noves residències’.

No obstant això, ha aclarit que ‘aquest pou pressupostari per a atendre la dependència no s’acaba’, perquè aquesta partida és assegurada per un crèdit ampliable, car el govern ‘té clar que venim per salvar les persones’. En concret, el sistema, segons les dades de dependència el 30 de juliol, atén 83.477 beneficiaris i s’hi han introduït 76.515 afectats d’ençà del juliol de 2015. A més, enguany ja s’han registrat 26.753 noves sol·licituds, 3.308 de les quals solament al juliol.

Ferrando ha destacat que, quan el Botànic va accedir al Consell, el sistema de dependència ‘no funcionava, amb una espera de fins a cinc anys’, mentre que ara ‘els nous expedients es resolen en uns sis mesos, el termini que marca la llei’. Ha explicat que el problema és amb ‘alguns expedients antics heretats’ que són més complicats de resoldre perquè s’han d’actualitzar les dades, perquè molts han canviat de domicili o estat. ‘Però ara el sistema ja funciona perquè es basa en una administració eficaç i eficient’, ha recalcat. De fet, ha posat l’accent que en tres mesos s’han fet les mateixes valoracions que en tot el 2015.

També ha explicat que a més d’una ‘mala gestió’, el problema dels embussos es devia al fet que el PP ‘no augmentava el pressupost’ i el sistema es ‘col·lapsava’. A més, diu, no s’ha arribat al sostre, perquè per l’índex d’envelliment es calcula que caldrà atendre el 2,07% de la població quan ara s’és en l’1,6%. ‘Aquest és la gran fita quant a la qualitat’, ha exposat.

Assistents personals

D’una altra banda, ateses les crítiques sindicals –perquè majoritàriament es tria un cuidador no professional (que sempre solen ser dones)– ha explicat que per la conselleria ‘la cosa més important és que la família decideixi’.

Quant a això, ha destacat que fa cinc mesos que impulsen la figura de l’assistent personal per poder garantir l’autonomia personal a la gent gran dependent i que aquest període s’ha passat de tenir set assistents a vorejar els 350.

A més, ha assenyalat que tots els estudis indiquen que, malgrat la solitud de molta gent gran, es constata que només volen ingressar en una residència quan ja tenen un grau de dependència elevat.

Ha ressaltat que s’han incrementat les ràtios de les residències, s’han augmentat les places concertades i s’hi han creat unitats especialitzades en l’Alzheimer. Així i tot, ha ressaltat que s’ha seguit un nou model de residències més humà perquè s’assemblin més a una casa.

D’ençà del 2015, la conselleria ha passat de 10.422 places per a persones grans a les 13.712 amb què hauran d’acabar el 2019, any en què n’han creat 1.913; un creixement del 31,5% en quatre anys.