13.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 13.04.2023 - 22:23
El Consell Constitucional francès anuncia avui una decisió vital per al futur polític: si la reforma de les pensions i la seva tramitació s’ajusten a la constitució francesa. Ahir mateix hi va haver la tretzena jornada de protestes, impulsades pels sindicats, i la sentència de la màxima autoritat constitucional, que és vinculant i no s’hi pot recórrer en contra, pot marcar tant l’èxit de les protestes com la fortalesa de l’executiu.
L’aprovació de la llei ha estat polèmica principalment per dos motius. El primer és que es va tramitar amb el procediment especial que marca l’article 47.1, que es reserva a les lleis financeres de l’any, i que permet de limitar els dies de debat i esquivar les esmenes. En teoria, és pensat per modificar la previsió d’ingressos i despeses de l’any, però en aquest cas s’ha emprat per a una reforma estructural que afecta l’edat de jubilació.
A més, si bé ja és discutible que la reforma s’emmarqui en una modificació de les finances anuals del règim de pensions, hi ha qüestions que encara tenen menys a veure amb l’àmbit financer, com ara índexs nous i un contracte de feina nou per als treballadors més grans.
El segon és que la reforma es va fer amb molts recursos que limitaven el debat parlamentari: el 49.3, el 44.2 i el 44.3. Tots són tràmits legals, però que, emprats conjuntament, el Consell Constitucional francès pot interpretar que vulneren el principi de claredat i sinceritat en els debats parlamentaris.
Hi ha hagut uns quants exemples que en qüestionen les formes, amb declaracions dels ministres successives i contradictòries; a més, cal tenir en compte que la llei no ha estat votada per l’Assemblea francesa, atès que en la primera lectura, la votació es va aturar a l’article 2, que va ser rebutjat, i més tard el govern va fer ús de l’article 49.3 que té l’efecte de fer votar els diputats no a favor o en contra de la llei, sinó a favor o en contra de la continuïtat de l’executiu.
En el cas del senat, es va votar mitjançant l’article 38 del seu reglament, que limita la discussió a un sol orador a favor i un en contra, i amb el procediment de votació de l’article 44, que obliga a triar en una sola votació, bo i conservant solament les esmenes acceptades pel govern. Sobre això, s’ha publicat que el president del Consell Constitucional francès, Laurent Fabius, ja havia fet advertiments privats sobre la manera com s’executaven els tràmits.
Per tant, el Constitucional haurà de decidir principalment sobre aquests dos aspectes. Si es pot aprovar com una llei financera anual i, després, com s’ha desenvolupat tota la tramitació. Els nou membres que han de jutjar la constitucionalitat són designats pels presidents de la República, del senat i de l’Assemblea francesa, a raó d’un terç cadascun. I entre aquests hi ha dos ex-primers ministres: Laurent Fabius i Alain Juppé.
Tot i que avui es farà pública la sentència, les deliberacions no es podran consultar fins d’ací a vint-i-cinc anys.
Validació, incompliment parcial o incompliment total
Els membres del Consell Constitucional decidiran sobre la llei article per article, de manera que pot ser impugnada totalment o parcialment. L’abast de la sentència pot reforçar les demandes dels sindicats i mantenir l’impuls de les protestes, o bé ser un aval al govern.
Si el tribunal tomba totalment la reforma de les pensions, sense cap mena de dubte tindrà efectes polítics. Primerament, sobre les vagues i malestar social que hi ha hagut aquestes darreres setmanes. Però és una decisió que sembla poc probable. A més, si l’anul·lació es fonamenta en el procediment, caldrà veure si la reforma no es torna a impulsar per una altra via.
D’ençà de la seva creació, l’any 1958, el Consell Constitucional francès ha estat molt rigorós amb les disposicions que van més enllà dels àmbits prevists pels texts, de manera que pot ser que anul·li parcialment la llei, en articles com ara els que creen nous índexs i contractes, però que avali la constitucionalitat de la reforma. Aquest seria un mal menor per al govern, que pot argumentar que el nucli de la llei, com ara l’endarreriment de l’edat de jubilació, ha estat validat.
Tanmateix, una decisió així segurament no aturaria i podria reforçar les protestes si es considera que hi ha hagut un menysteniment als drets més elementals del parlament. De fet, el secretari general del sindicat CFDT, Laurent Berger, va avisar: “Si hi ha censura d’alguns punts, però no dels seixanta-quatre anys, no respondrà de cap manera al conflicte social.” I els partits d’esquerra ja han anunciat que continuarien exigint la retirada de la reforma.
El referèndum, l’última instància de l’oposició
El Consell Constitucional també ha de revisar l’admissibilitat d’una sol·licitud de referèndum d’iniciativa compartida promoguda per 252 diputats i senadors de l’esquerra parlamentària i que té el suport dels sindicats. Si l’accepta, començarà un període de nou mesos de recollida d’almenys 4,7 milions de signatures per ser validat. La iniciativa proposa de sotmetre a referèndum que l’edat legal de jubilació es pugui fixar més enllà dels 62 anys.
La llei per a fer un referèndum d’iniciativa compartida va entrar en vigor l’any 2005, i necessita el suport d’una desena part de l’electorat, uns 4,8 milions d’electors, i el d’una cinquena part dels parlamentaris, és a dir, 185, atès que hi ha 577 diputats i 348 senadors. Abans del referèndum, la proposta encara pot ser examinada durant sis mesos per l’Assemblea francesa i el senat.
Fins ara no hi ha precedents d’un referèndum d’aquesta mena. De fet, l’any 2010 es va presentar un projecte de llei destinat a modificar l’estatus dels aeroports de París, però no va arribar al llindar mínim de 4,7 milions de signatures.
