El govern va menystenir l’impacte de la pandèmia a les residències, segons el Consell Assessor de Salut

El govern de la Generalitat de Catalunya va menystenir la gravetat de la pandèmia de la Covid-19, fet que va originar una manca de previsió, de materials de protecció adients, de coordinació i lideratge científic i tècnic; sofriment del personal sanitari i un impacte molt fort de la malaltia a les residències de gent gran. Heus ací alguns dels principals advertiments que ha fet el Consell Assessor de Salut en el primer informe del 29 d’abril, que ha publicat el diari Ara. El consell  és presidit pel metge Manuel Balcells, ex-conseller d’Universitats, i l’integren deu metges més de diversos camps i especialitats: Xavier Bonfill, Joan-Lluís Borràs, Carme Borrell Thió, Pere-Joan Cardona, David Elvira, Pilar Espelt, Alícia Granados, Cristina Martínez Bueno, Ramon Pujol i Núria Terribas.

‘La crisi de la Covid-19 ha evidenciat la fragilitat del nostre sistema sanitari’, diu. L’informe és una valoració inicial de la gestió que el govern ha fet de la pandèmia durant els primers mesos, i preveu l’elaboració d’un document definitiu sobre el canvi de model que cal desenvolupar tenint en compte els errors comesos: ‘L’aprenentatge dels errors recau en el fet d’haver infravalorat inicialment els brots i posteriorment l’epidèmia.’

No haver previst la gravetat de la pandèmia ha implicat una coordinació pobra entre els serveis de salut i una falta  greu de proves per a diagnosticar la malaltia i d’equips de protecció individual per als professionals sociosanitaris. Ha estat especialment greu la manca de previsió de l’afectació de la Covid-19 a les residències de gent gran i de persones amb discapacitat, que han sofert tant  una mancança de mesures preventives per a evitar contagis com una escassetat de recursos per a fer-hi front.

L’esclat sobtat de l’epidèmia i la manca de previsió han anat acompanyats d’una absència de protocols clars per als professionals sanitaris i de pautes rigoroses. L’informe posa l’exemple del sofriment de moltes famílies que no han pogut acompanyar els seus parents que s’han mort de Covid-19 aquests darrers dies o setmanes de vida: ‘L’element de gairebé inhumanitat s’ha anat modulant amb els dies, a partir de documents de reflexió que recomanaven un canvi de criteri […]  Aquest canvi de criteri hauria  estat adient d’aplicar-lo des del primer moment, i evitar així molt sofriment .’

Manca d’una veu científica autoritzada

Segons que diu l’informe, en el moment de l’esclat de l’epidèmia hi hagué una ‘manca d’una veu cientificotècnica consensuada, autoritzada i reconeguda de l’àmbit de la salut, visible com a referent del sistema de salut.’ La proposta que fa el consell és que es constitueixi un comitè assessor de crisi ‘format per persones expertes en la matèria, plurals i reconegudes, per tal de formular recomanacions consensuades i fonamentades. D’entre els membres d’aquest comitè, s’ha de seleccionar una única persona que exerceixi de portaveu expert i transmeti el coneixement cientificotècnic en el qual l’autoritat sanitària recolzi la seva presa de decisions, i evitar així transmetre  al sistema i a la ciutadania opinions contradictòries.’

Una altra recomanació del consell té a veure amb l’impacte que de l’epidèmia a les residències, que és un dels principals aspectes negatius de la gestió de la crisi. L’informe demana que les competències del model d’atenció residencials les mantingui el Departament de Salut, que les va assumir fa unes quantes setmanes en veient  la incapacitat del Departament de Treball, Afers Socials i Família de  respondre a l’epidèmia. Afegeix: ‘Cal fer-ho amb la dotació pressupostària i de recursos humans i materials suficients, i evitar la sanitarització de les respostes a les necessitats socials.’

Els membres del consell inclouen a l’informe un punt important, que és la limitació que ha significat per a la Generalitat a l’hora de gestionar la crisi la declaració de l’estat d’alarma pel govern espanyol i la recentralització de competències que li són pròpies. Apunta també algunes fortaleses que durant aquestes setmanes la pandèmia també ha fet visibles, com ara la solidaritat ciutadana, la flexibilitat i la solidaritat dels professionals per a adaptar el seu dia a dia a l’hora d’encarar la crisi i la capacitat d’adaptació i flexibilització del sistema  amb una reorganització i transformació dels centres sanitaris de tot Catalunya.