12.08.2021 - 08:49
|
Actualització: 12.08.2021 - 12:38
La policia espanyola ha convertit un dels seus òrgans interns en una mena de golfes on amaga comandaments policíacs si són incòmodes quan hi ha canvis de govern o si han estat destituïts per irregularitats destapades pels mitjans. Segons que revela Eldiario.es, els comandaments apartats són traslladats al Consell Assessor de la Policia espanyola, en què conserven els sous, tot i no rebre cap encàrrec fins que no es jubilen.
L’òrgan es va dissenyar el 2013 i té les funcions d’assessorar, emetre informes i elaborar estudis perquè el director de la policia espanyola, que també n’és membre, pugui perfeccionar l’estructura i organització del cos.
L’article també detalla que l’integren setze persones, tot i que la direcció general de la policia espanyola s’ha negat reiteradament a facilitar informació sobre aquest òrgan. “A la pràctica, és ‘un cementiri d’elefants’, el terme més recurrent a la policia mateixa per a descriure’l”, afegeix Eldiario.es.
Un comissari que va formar-ne part durant tres anys explica que tan sols van rebre un encàrrec durant aquell període. “No teníem despatx, ni taula. Només accés a la sala de juntes i uns armariets per a guardar l’uniforme. Tampoc no podíem fer servir els ordinadors”, relata.
Només quatre seients ocupats
Ara per ara, només hi ha quatre comandaments al Consell Assessor, entre els quals hi ha el comissari Daniel Rodríguez, que va dimitir de cap superior de la policia espanyola a Navarra quan es va descobrir que tenia un compte anònim a Twitter que feia servir per insultar autoritats polítiques.
La resta de seients els ocupen Enrique Barón, antic cap antiterrorista, que va ser destituït el 2018 poc abans de l’arribada de Pedro Sánchez al govern; José Javier Cuasante, cap de la policia espanyola al País Valencià fins el 2019 –i molt pròxim a Juan Cotino, ex-director general de la policia durant el govern d’Aznar–, quan va ser destituït pel ministre Fernando Grande-Marlaska; i Antonio Jarabo de la Peña, que va ser destituït després de la moció de censura del 2018. La seva proximitat amb Eugenio Pino, antic director adjunt operatiu i creador de la brigada política que va orquestrar l’operació Catalunya, li va costar el càrrec amb el canvi de govern.
