El Conselh Generau exigeix al parlament que l’aranès continuï sent llengua vehicular a l’escola

El govern aranès presentarà una iniciativa legislativa al parlament per exigir la modificació de la llei del català per tal que l’aranès continuï sent llengua vehicular. Amb l’actual document, no es reconeix ni com a llengua oficial ni vehicular i se la qualifica de “llengua d’ús curricular i educatiu habitual”. El català i castellà, en canvi, sí que mantenen el caràcter vehicular. En un comunicat, el Conselh Generau diu que és un atacat a la llengua i a l’autogovern: “Suposa un greuge comparatiu amb el català, que sí que manté el caràcter de llengua vehicular i d’aprenentatge”.

La síndica d’Aran, Maria Vergés, i la consellera de Coneixement d’Aran, Angelina Cases, s’han reunit avui d’urgència amb els centres i serveis educatius aranesos per transmetre’ls la informació i demà se sotmetrà a ple una declaració institucional, en què es reclama que es modifiqui “de manera immediata” la llei. “El sector educatiu aranès ha brindat el seu suport explícit”, diuen.

“Amb aquesta llei, la nostra llengua pròpia retrocedeix dècades en el seu reconeixement i consolidació a l’escola aranesa, que fa més de trenta anys que impulsa un model lingüístic d’èxit i que garanteix que l’alumnat aranès acabi la seva etapa d’educació obligatòria amb el domini de cinc llengües –aranès, català, castellà, francès i anglès–”, ha dit Vergés. La síndica ha afirmat que “estudiarem totes les accions que siguin necessàries” per defensar la llengua. I ha dit que contemplen la presentació d’un conflicte en defensa de l’autonomia d’Aran i la llengua, tal com es recull en la llei orgànica 2/1979, de 2 d’octubre, del Tribunal Constitucional espanyol.

La dotació que rep actualment el govern d’Aran per a l’aranès per part de la Generalitat és de 100.000 euros anuals, mentre que el pressupost del govern català per a 2022 ha augmentat en 8 milions els fons destinats al català, uns recursos que aconsegueixen ara els 38,8 milions d’euros, ha exposat la síndica.