Les connexions entre el populisme i l’espanyolisme

El populisme té en Steve Bannon un dels seus grans ideòlegs i fundadors. Bannon va ser un dels principals assessors del president nord-americà Donald Trump, i també és fundador de la cadena de notícies Breitbart. Ara l’home intenta expandir aquest corrent polític pel continent europeu. Ja fa mesos que va instal·lar un quarter general a Londres. I entre els partits que Bannon ha ajudat hi ha el Rassemblement National, el Fisdez hongarès, la Lliga italiana, l’UKip anglès, i els espanyols Vox.

Ho va explicar Bannon mateix en una interessant entrevista al diari espanyol ABC de fa pocs dies. El titular era aquest: ‘No donem suport al separatisme. Els estats-nació són importants.’ I entre les seves respostes, trobem aquestes afirmacions: ‘Estic particularment il·lusionat amb els avenços de Vox (…). De la mateixa manera que el moviment nacionalista i populista d’Estats Units va empènyer el Partit Republicà a la dreta i el populisme, crec que Vox pot fer igual.

Bannon, durant l’entrevista, s’enfronta a l’independentisme català amb aquestes paraules: ‘Preservar l’estat-nació és important i per això no donem suport a aquests petits moviments separatistes. Entenc els seus arguments sobre la manera com l’estat ha de retre comptes i més, però crec en el model de sobirania nacional que va començar amb la Pau de Westfàlia. Hi ha un estat nació independent i dins diferents regions (…). No, no dono suport a aquests moviments. Els seus problemes s’han de solucionar d’una altra manera. Crec que les nacions individuals han de solucionar de forma interna dels problemes regionals.’

Aquestes afirmacions del gran ideòleg del populisme als Estats Units trenquen la teoria segons la qual les connexions entre independentisme i populisme són realment fortes. Aquesta teoria, negada per Bannon, es llegeix en multituds d’articles que vinculen els dos moviments. Per a posar-ne tres exemples molt diferents: ‘Independentismo populista’ d’Anton Costas a La Vanguardia, ‘The Catalan Crisis: populism and secessionism’, conferència de Pedro Sánchez a la London School of Economics i la ‘La nova dreta independentista’ de Roger Palà a Sentit Crític.

Dades i estudis sobre unionisme, independentisme i populisme.
Una característica que comparteixen els votants de Trump als Estats Units i els unionistes a Catalunya n’és el perfil educatiu. Com es veu en aquest estudi de Pew Research, als EUA els votants de Trump tenen menys formació acadèmica que els votants demòcrates. I a Catalunya aquest perfil recau en els contraris a la independència. Els independentistes tenen més formació acadèmica, com mostren diversos CEO (pàg. 402, CEO tercera onada 2017).

Hi ha un estudi fet a la Universitat de Yale el dia 21-D que es diu ‘The Divide Over Independence: Explaining Preferences for Secession in an Advanced Open Economy’ (pdf) que fa un pas més. Els professors Maria Jose Hierro i Dídac Queralt van conduir una enquesta electrònica a 2.100 persones, on no solament estudiaven els moviments a partir del nivell formatiu, sinó també a partir dels valors polítics. I d’entada l’article diu això: ‘Els partidaris de la independència són més instruïts i estan a favor de la immigració, desviant-se dels moviments d’antiglobalizació a Europa’. Les quatre conclusions de l’estudi són aquestes:

En primer lloc, a Catalunya hom té més possibilitats de ser independentista com més integrat estigui. No és una qüestió ètnica. Per això els catalans amb orígens espanyols, com més temps faci que són aquí i més integrats estiguin, més independentistes poden ser. No important tant els orígens (que també), com més aviat el grau d’integració.

En segon lloc, «les demandes d’independència a Catalunya no es basen en les consideracions antiglobalització que caracteritzen els altres moviments nacionalistes xenòfobs a Europa (Ballard-Rosa et al., 2017). En aquest sentit, la preferència per la independència a Catalunya s’alinea millor amb una versió cívica del nacionalisme (Brubaker, 2004; Snyder, 2000). Aquest resultat és coherent amb caracteritzacions similars de moviments secessionistes a Escòcia, Quebec o Flandes, tots allotjats en economies avançades(…) Els partits unionistes sovint associen l’independentisme amb el supremacisme mentre rastreja paral·lelismes amb l’Alemanya nazi. El suport a la immigració i l’absència d’actituds antiglobalització entre els partidaris independentistes són coherents amb l’esforç de les elits independentistes d’evitar paral·lelismes amb expressions ètniques de nacionalisme».

«En tercer lloc la pèrdua econòmica individual en cas d’independència és un fort factor dissuasiu. Els governs centrals i els mitjans de comunicació del Regne Unit i d’Espanya han posat èmfasi en aquests costs quan les amenaces independentistes eren més altes. Aquestes troballes, les primeres d’aquesta mena, mostren l’efectivitat d’una estratègia calculada realitzada per partits unionistes. Els vincles comercials en l’àmbit empresarial i sectorial, i específicament a l’exportació a l’estat amfitrió, són forts inhibidors del nivell de suport individual a la independència».

«Finalment, els nostres resultats suggereixen que estar informat sobre el sistema fiscal a Espanya és un motor potent de suport a la independència. Les opinions informades estan sobrerepresentades entre els individus educats i, per tant, expliquen l’associació que hi ha entre nivell educatiu i suport a la independència. Aquesta connexió inesperada explica per què els alts directius, que d’altra manera tindrien més aviat coses a perdre en un xoc comercial després de la independència, hi mostren un fort suport. De la mateixa manera, il·lumina sobre els guanys estratègics per a les elits independentistes, que instrumentalitzen els greuges fiscals per ampliar el suport a la independència.»