Conjunció temporal de bons auguris per al segon semestre

No és gens habitual que, amb dos dies de diferència, entitats com l’FMI, Funcas –amb la seva enquesta, que inclou els dinou centres d’estudis espanyols més importants– i el govern espanyol es posin d’acord per anunciar que milloren les seves previsions de creixement per a l’economia espanyola. A més, Funcas ha detallat una previsió per comunitats autònomes que deixa Catalunya gairebé al capdavant de les comunitats peninsulars i pràcticament en la mitjana espanyola (2,5%). Caldria afegir-hi el bon clima empresarial previst a Catalunya per l’Idescat i la Cambra de Comerç, publicat dilluns passat, l’informe del BBVA Research per a Catalunya, presentat ahir, i el “Global Spain Business Outlook” de S&P, amb opinions positives dels directors de compres, publicat la setmana passada.

Tota aquesta conjunció temporal de previsions en la mateixa direcció positiva, i procedint de fonts tan diferents, no deixa de ser un molt bon auguri en aquest començament del segon semestre de l’any.

Comencem per les més properes. Segons l’Idescat, l’índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya augmenta d’un 0,6% el tercer trimestre del 2024, respecte del trimestre anterior. En relació amb el mateix trimestre de l’any passat, l’índex creix d’un 1,1%. Tots els sectors incrementen la confiança empresarial, tret del comerç (-0,5%). Destaquen els augments de la indústria i la construcció (+3,1% cadascun). D’altra banda, les expectatives sobre la marxa del negoci per al tercer trimestre del 2024 registren un saldo d’11,6 punts. El 22,7% dels empresaris considera que la marxa del seu negoci serà favorable, mentre que l’11,1% opina que serà desfavorable. El 66,2% restant diu que es mantindrà estable. Per sectors d’activitat, tots presenten saldos positius. Destaquen els sectors de l’hoteleria, la construcció i la resta de serveis. En definitiva, és una visió del trimestre força positiva, en general.

De fet, això lliga amb la millora que apunta Funcas en la seva anàlisi per comunitats esmentada. Segons l’informe, les Illes Balears (3,5%), les Canàries (3,2%) i Madrid (2,6%) són les comunitats de l’estat espanyol que més creixeran enguany –les úniques que ho faran per sobre de la mitjana estatal (2,5%)–, seguides de prop per Aragó (2,5%) i Catalunya (2,5%). En l’extrem oposat, Astúries i La Rioja registraran el creixement del PIB més baix, totes dues amb un 1,9%. Amb aquesta classificació, queda molt clar que el turisme serà el gran protagonista de l’any. De fet, ja ho ha estat el primer semestre.

Sobre Catalunya, en particular, assenyala que tots els sectors que actuaran enguany com a motors econòmics, tant en la indústria com en els serveis, tenen una presència important a la comunitat. Per tant, s’espera un creixement del PIB del 2,5%, en línia amb la mitjana espanyola i una dècima més que el 2023, quan l’economia catalana va créixer del 2,4% pel sector industrial –dinamisme en les branques de l’automòbil, uns certs béns d’equip i la indústria química, que són també les que expliquen el creixement de les exportacions registrat per aquesta comunitat– i els serveis, amb una aportació important edl turisme i l’educació. Em sorprèn saber que Catalunya és la comunitat amb l’augment més gran de la població en edat de treballar en el període 2020-2024. Efectes de la immigració, és clar.

Ahir va ser el torn del BBVA Research, que apunta que el creixement de l’economia catalana es mantindrà fort. Preveu que el PIB de Catalunya creixerà d’un 2,6% el 2024 i d’un 2,1% el 2025, gràcies a la millora de l’economia europea, encara que limitat per un turisme que s’acosta al límit de la capacitat en temporada alta. Destaca que, en aquesta acceleració de l’activitat econòmica, el turisme ha estat un factor clau. I també que, d’ençà de començament d’any, la despesa registrada a Catalunya amb targetes estrangeres multiplica per 1,6 vegades la que es va registrar durant el mateix període del 2019.

Continuant amb les seves dades, afirma que el conjunt de despesa amb targeta fet a la comunitat, bé sigui la despesa dels seus clients o les operacions en TPV del BBVA, va mantenir un creixement al voltant del 9% interanual el primer semestre del 2024. I destaca, en particular, el consum associat a transport, altres serveis i restauració, que va augmentar d’un 15%, cosa que va impulsar amb força la despesa total. Per altra banda, a curt termini, assenyala que la baixada dels tipus d’interès, els preus de l’energia a cotes baixes i una possible millora de la competitivitat ajudaran a l’evolució de la indústria, cosa que podria impulsar també la recuperació de les exportacions.

Veurem si aquestes previsions positives van en la mateixa línia de l’informe que ha de presentar la Cambra de Comerç dimecres de la setmana vinent, en què s’analitzarà la conjuntura econòmica catalana del segon trimestre del 2024 i s’actualitzaran les seves previsions macroeconòmiques anuals.

Quant a les revisions en el context estatal, jo destacaria sobretot el fet que la millora prevista ve referendada per la gran majoria dels participants en l’enquesta de Funcas, la qual cosa és una garantia de més probabilitats d’encert. De fet, la pujada la signen quinze dels dinou centres d’estudis, quatre repeteixen i cap no fa cap previsió a la baixa. De mitjana, aquesta millora és important, de 0,3 punts percentuals (p.p.) els darrers dos mesos i de 0,8 p.p. els darrers sis mesos. L’acceleració, doncs, és important en les previsions de tots ells.

També és destacable què diu l’FMI. L’avanç econòmic estimat per a Espanya en aquest exercici, del 2,4% (mig punt més que l’abril), se situa molt per sobre del creixement mitjà previst per a la zona de l’euro, del 0,9%, i supera les economies del seu entorn, atès que calcula que França creixerà del 0,9% en el conjunt de l’any, Itàlia, del 0,7%, i Alemanya, del 0,2%.

Com les altres entitats, l’FMI confia en el comportament de la despesa familiar. Per una banda, preveu que la recuperació europea es vagi accelerant gràcies a un consum privat més alt. Aquesta hipòtesi afavoreix l’economia espanyola, amb més pes del sector serveis, i en la qual també es preveu un enfortiment del consum i la inversió, no sols per unes condicions financeres menys restrictives, sinó també per l’impuls dels fons europeus associats al pla de recuperació.

Tampoc no es poden oblidar les previsions dels directors de compres en l’informe de S&P de la setmana passada. Segons que expliquen les empreses del sector privat espanyol, es mantenen optimistes sobre el futur en acabar el juny. Les companyies han millorat les seves previsions d’activitat, la qual cosa influeix directament en les expectatives d’ocupació i inversió. Els directors també esperen més estabilitat en l’entorn econòmic durant els mesos vinents. De moment, la reducció dels tipus d’interès i la inflació més baixa es consideren crucials per a estimular i millorar la demanda, especialment en les principals empreses de serveis que exporten i les que envolten el turisme.

Com apuntava al començament, poques vegades hi ha una conjunció de millora de previsions en l’activitat econòmica com aquesta, en un espai de temps tan reduït. I, a més, de fonts tan diverses i amb perspectives molt semblants, fins i tot numèriques. Totes apunten a un semestre que, si res no ho espatlla, hauria de ser moderadament bo. Sempre, és clar, que no hi hagi ensurts derivats de la situació política tensa que hi ha en uns quants indrets del món.