El congrés de la traïció

El dimarts 19 de setembre de 2023 quedarà marcat al calendari com el dia que el congrés espanyol, per primera vegada a la història, va deixar de prohibir llengües. Avui s’hi ha pogut escoltar diputats parlant català, èuscar i gallec sense que la presidenta de la cambra expulsés cap diputat. Un dia històric, diran. I segurament tindran raó. Passa que, curiosament, el president del govern espanyol no ha assistit a aquest ple històric. Pedro Sánchez és als Estats Units en una sessió de l’ONU. No és pas l’única absència, que entre les butaques blaves del govern en funcions n’hi havia fins a quinze de buides. També és curiós que el dia històric s’hagi bastit en un tràmit d’urgència, el primer pas per a un congrés plurilingüe.

Avui, l’Espanya plural ha guanyat, sí, passa que ho ha fet sense ganes. El PSOE necessita els vots dels independentistes i accepta una de les condicions: que es pugui parlar català, èuscar i gallec al congrés. Però fa un any, el mateix PSOE votava en contra d’aquesta iniciativa. Avui, hi ha votat a favor. Alguns ho veuran com una traïció. I segurament tindran raó. El PSOE no accepta el plurilingüisme a la cambra perquè cregui en l’Espanya plural. L’accepta per mantenir-se al govern amb els vots de Junts, ERC i la resta d’independentistes. Alguns independentistes parlen de la traïció dels líders. Avui, alguns unionistes, també.

La sessió s’obria a les dotze del migdia i, pocs minuts després, els diputats de l’extrema dreta de Vox abandonaven indignats la cambra, incapaços d’escoltar el diputat José Ramón Gómez Besteiro (PSOE) parlant en gallec. Han fet el seu espectacle amb eficàcia: un per un, s’han aixecat de l’escó i s’han plantat davant la vice-presidenta Yolanda Díaz i li han posat els aparells de traducció automàtica al costat (la pila d’aparells amuntegats ha acabat fent efecte). El pànic a l’auricular, doncs, ha desfilat davant la vice-presidenta, però qui se n’ha anat ha estat l’extrema dreta. Auriculars 1 – Vox 0.

Els auriculars s’han vist poc, de fet. La majoria dels diputats no se’ls ha posat en les gairebé tres hores de debat perquè dues pantalles traduïen amb subtítols al castellà les intervencions dels diputats que parlaven. Els diputats sense auriculars eren la immensa majoria, perquè o bé miraven la pantalla, o bé, directament, perduts dins els seus mòbils, tauletes i portàtils, no volien entendre què es deia. I avui s’han dit tres coses, bàsicament: els uns, que vivim un triomf de l’Espanya plural que enforteix la nació (PSOE, Sumar); els altres, que avui era un dia que afeblia la nació, menyspreant la llengua “que nos dimos entre todos” (PP); i els qui han dit que avui era un dia important, però que, de fet, tampoc us donarem les gràcies, que el pas és simbòlic i les llengües es continuen prohibint (els independentistes). “Aquest és un debat espanyol que no va amb nosaltres”, ha arribat a dir Míriam Nogueras (Junts).

És a dir, l’Espanya plural ha guanyat, però sense ganes ni gaire partidaris. I no tan solament això: els representants de l’Espanya plural són els qui més han fet servir el castellà. Besteiro (PSOE), la meitat del temps en gallec, i l’altra en castellà; i els diputats de Sumar (Gerardo Pisarello i Marta Lois), en castellà el 90% del discurs. (I això que tenen Íñigo Errejón, que parla un català excel·lent.) Aquí, les altres llengües oficials de l’estat les han parlades, bàsicament, els independentistes. Rufián (ERC), tot en català tret d’alguna frase. Nogueras (Junts), tot en català. Joseba Aguirretxea (PNB), tot en èuscar. Néstor Rego (BNG), tot en gallec. I les dues curiositats: la representant de l’esquerra abertzale, Mertxe Aizpurua, ha parlat la meitat del temps en castellà, i el ponent del PP, Borja Sémper, ha parlat en èuscar força estona i ha dialogat amb intensitat amb el diputat del PNB. Això sí, es traduïa ell mateix al castellà després de cada frase. Això ha deixat una de les escenes del matí: alguns dels diputats de Vox tornaven a entrar a l’hemicicle justament quan el del PP parlava en èuscar, i han tornat a anar-se’n, cosa que ha provocat la hilaritat d’alguns diputats i ha escenificat el desconcert amb el qual viu aquests dies el bloc de la dreta.

Sigui com sigui, si sumem els minuts de tots els ponents, avui el castellà ha estat minoritari dins el congrés espanyol, i això ha causat la desolació dins el PP i la desesperació de Vox. Perquè, tot i que l’entrada de les llengües oficials al congrés s’hagi fet per la porta del darrere, sense Pedro Sánchez a la sala, via tràmit d’urgència, i amb l’evidència que el pas es fa per la necessitat dels vots (i no per virtut de creure-s’ho), la qüestió és que s’ha fet. I ha estat realment intens sentir català, èuscar i gallec dins el congrés durant tres hores.

I en aquesta pluja fina de llengües, avui també hem vist un diàleg entre nacionalistes espanyols. L’esquerra nacionalista espanyola fa de la necessitat virtut, i parla de l’èxit de les llengües espanyoles, i com “la uniformitat no provoca cohesió”. Vox ha anat a la guerra, i el PP ha quedat ben descol·locat durant el matí: ni guerra, ni esbroncada, ni crits, ni interrupcions. Tots aplatanats, escoltant minuts i minuts i minuts de català, èuscar i castellà. Veure’ls era la imatge de la impotència, i ja veurem com encaixen els votants del PP que el seu Borja Sémper hagi parlat en èuscar. (“Tant de bo la dreta fos la seva i no la d’Ayuso”, li deia un Rufián empàtic.)

Avui ha estat un dia històric, sí: per primera vegada, no s’han prohibit llengües al congrés espanyol. I s’ha fet sense pompa ni celebració, també.