La Crida irromp com a nou actor per a ocupar la centralitat independentista

La Crida Nacional per la República s’ha constituït avui com un nou actor de la política catalana sense descartar cap via democràtica per a fer efectiva la República. L’organització de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra actuarà com a associació fins que la direcció, pilotada per Toni Morral a la secretaria general, plantegi a l’assemblea a quines eleccions es vol presentar, i si ho farà com a partit polític. En un context de permanent disputa per l’hegemonia de l’independentisme entre l’espai de Puigdemont i ERC, la Crida assegura que vol ser una organització instrumental que desapareixerà quan s’arribi a la independència. En joc hi ha l’ocupació de la centralitat sobiranista i la definició d’una estratègia conjunta que l’independentisme va perdre després del 27-O. La Crida no renuncia a cap via pacífica per a instaurar l’estat català i l’apel·lació a la unitat és un dels seus pilars fundacionals. Fa setmanes que el compte enrere ha començat, però la Crida persevera en l’intent de tancar candidatures conjuntes el 26-M, tot i la negativa de la resta de partits. Morral ha confirmat que la Crida no concorrerà com a tal a les properes municipals, tot i que ha reclamat que es formin candidatures unitàries als municipis on no hi hagi governs sobiranistes. Per a les europees, en canvi, ha proposat que es formi una ‘plataforma unitària de país’.

En cas que aquesta plataforma no prosperi, la nova direcció haurà de decidir què fer. El PDECat donava per fet que es presentarien a les europees com a JxCat, amb l’aval de Puigdemont i repetint l’aliança amb el PNB, però la Crida i el president a l’exili volen esperar a comprometre’s públicament, mentre ballen possibles noms per a encapçalar la llista. Jordi Turull i Josep Rull es van oferir com a candidats, també l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas. El propi Puigdemont no s’ha descartat. Els crits d’unitat s’han repetit durant tot el congrés. De fet, els assistents tenien pancartes amb aquest lema i un ‘free tothom’ (tots lliures) en el revers.

La incompatibilitat amb el PDECat
Morral ha definit la Crida com una organització que pretén ‘fer acció política i que no vol ser un partit’. ‘Venim a ser-hi el mínim temps possible’, ha al·legat Sànchez, en una carta que ha estat llegida. El fet que funcioni com a associació, almenys inicialment, podria evitar el xoc frontal amb el PDECat i fer que la formació de David Bonvehí guanyi més temps abans de formular als associats del partit una proposta d’encaix a la Crida. La incompatibilitat de militància a les dues organitzacions no es produeix si la Crida no és un partit. Però la convivència, en tot cas, serà complicada. El perill de trencament al PDECat és permanent per les tensions entre els partidaris de la suma amb la Crida i els moderats. El territori es pot convertir en un altre espai de conflicte entre la Crida i el partit de Bonvehí, que ha assistit al congrés com a convidat.

I és que la Crida s’haurà d’organitzar territorialment a partir d’ara. Aquest és un dels principals reptes que afronta la direcció, amb Jordi Sànchez a la presidència. Morral pilotarà l’organització al costat de dones i homes de confiança de Puigdemont, Quim Torra, Josep Rull, Jordi Turull i el mateix Sànchez. Morral és un dirigent de confiança de l’ex-president de l’ANC i, com a ex-batlle de Cerdanyola del Vallès per ICV, entronca amb el repte de la Crida d’obrir-se a l’electorat d’esquerres. Els equilibris a què havien arribat els diversos nuclis fundacionals per fixar els noms de la candidatura oficialista no s’han trencat tot i que dos membres de la llista alternativa han aconseguit prou vots per formar part de la nova cúpula: la psicòloga Rosario Palomino i el politòleg Gerard Sesé.

Borràs, Artadi i Geis, les dirigents amb més suports
Els més votats han estat, per aquest ordre, la consellera de Cultura, Laura Borràs, pròxima a Torra; la consellera de la presidència, Elsa Artadi, i la diputada de JxCat Gemma Geis, totes dues molt properes a Carles Puigdemont; la periodista Pilar Calvo, que va fer de portaveu de la vaga de fam que van fer els presos de JxCat; l’ex-consellera socialista Marina Geli; l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, d’ERC; i el també ex-conseller socialista Ferran Mascarell, que va presentar candidatura pròpia per a optar a l’alcaldia de Barcelona el 26-M. Els han seguit el portaveu de JxCat al parlament i dirigent de confiança de Puigdemont, Albert Batet; el conseller de Territori i Sostenibilitat i home fort de Josep Rull, Damià Calvet; l’experta en relacions internacionals Carmo Marques-Pinto; Miquel Àngel Escobar, ex-delegat de la Generalitat a Barcelona i dirigent molt afí a Jordi Turull; Palomino; l’ex-membre del secretariat de l’ANC Assumpció Castellví; l’ex-diputada d’ERC Àngels Cabasés; la membre de l’executiva del PDECat Montserrat Morante; l’enginyer Josep Ferrer; i Sesé. La sorpresa ha estat que les cinc primeres més votades han estat dones que, alhora, exemplifiquen l’emergència de nous lideratges.

Torra respon a les crítiques de l’ANC
La Crida es constitueix quan falten pocs dies perquè els presos polítics siguin traslladats a Madrid i comenci el judici de l’1-O i en un moment de falta d’unitat estratègica de l’independentisme. Recuperar-la és un dels principals reptes de la Crida, segons que ha argumentat Sànchez en la seva carta. Les crítiques de l’ANC al govern de Quim Torra han aparegut indirectament al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. El president de la Generalitat ha respost als que l’acusen d’encapçalar un govern autonomista assegurant que plegarà si no té força o el suport necessari per fer avançar el país cap a la independència. Torra ha subratllat que va acceptar el càrrec només per aconseguir la República Catalana, i ha posat en valor el pacte de govern amb ERC. ‘Ens proposem el mateix objectiu, que és fer la república’, ha dit.

Torra també ha redoblat la pressió a ERC, a Ferran Mascarell i a Jordi Graupera perquè es posin d’acord amb JxCat (amb Joaquim Forn al capdavant) per a presentar-se junts a les eleccions municipals a Barcelona. Per al president de la Generalitat, seria un ‘somni’ que la nit del 26-M hi hagués un alcalde independentista a la capital del Principat, i els partidaris de la república superessin el 47% en el resultat de les europees. ‘Us imagineu on seríem? Hem de guanyar Barcelona i les eleccions generals europees’, ha dit.

Puigdemont ha afegit que la Crida busca la suma, no vol vets ni exclusions, i mira ‘amb gran generositat a dreta i esquerra’. L’apel·lació a la unitat, segons el president a l’exili, connecta amb les bases electorals del país, que pensen de manera semblant. ‘És a aquesta gent a qui demanem que ens acompanyin’, ha dit. Tot i que no té cap càrrec orgànic a la direcció de la Crida, Puigdemont n’és el president impulsor. El president a l’exili ha compartit un diàleg per videoconferència amb l’activista i membre dels CDR Tamara Carrasco, que està confinada a Viladecans. Carrasco ha desitjat ‘molts encerts’ a la Crida i ha advertit que hi ha moltes maneres de fer política, no només a les institucions. ‘Sempre ens trobarem, sobretot al carrer’, ha sentenciat Carrasco. També ha garantit a Puigdemont que, quan torni a casa, la tindrà al seu costat.

Estratègia, diversitat ideològica i estructura
Durant el congrés, la majoria dels inscrits ha avalat les ponències política i organitzativa, amb 1.280 i 2.125 vots a favor, respectivament. Els textos hi han arribat sense esmenes vives perquè cap va superar els suports interns requerits. La Crida ha ratificat esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que es compromet a dissoldre’ns quan aconsegueixi l’objectiu polític amb què es funda: la independència. Les adhesions a la Crida es mantindran individuals. ‘Sumem persones, no sigles’, és un dels lemes de l’organització, i el que lluïen els congressistes a les carpetes. La Crida no renuncia a cap via pacífica per a instaurar la república ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. Prioritza el diàleg amb el govern espanyol, però no vol que sigui un obstacle per a avançar si no prospera. Per això, passat un ‘període prudencial’ de negociació que no arriba a concretar, podria intentar forçar un referèndum amb accions de no-violència activa. Un dels pilars de la Crida és la diversitat ideològica, que articula reconeixent l’existència de diversos corrents.

L’estructura organitzativa en què sustenta la Crida és idèntica a la dels partits polítics. Hi ha tres òrgans principals. Són l’assemblea nacional (equivalent al congrés), l’assemblea de representants (consell nacional) i el govern de direcció política (executiva). Els nous estatuts fixen que els associats a la Crida han de poder compatibilitzar la militància amb altres partits i associacions. D’entrada, en tenen 16.954. Els fundadors han passat, a partir d’avui, a ser militants del moviment. Al manifest fundacional, tanmateix, s’hi van adherir més de 50.000 persones. La jornada també ha tingut algun accent crític. Joan-Ramon Colomines-Company, que era un dels membres de la candidatura alternativa a la de Sànchez, ha advertit que en els estatuts de la Crida hi ha ‘mentalitat de partit’. A l’hora de fer l’informe de gestió de la coordinadora que ha portat l’organització fins al congrés, Agustí Colomines ha sentenciat que la Crida no pot ser un decorat on la gent que hi participa siguin figurants. Ha assenyalat que l’han de formar ‘persones actives’ que la tirin endavant amb generositat i sense exclusions.