15.12.2022 - 18:31
|
Actualització: 15.12.2022 - 18:38
El congrés espanyol ha aprovat la reforma del codi penal que deroga el delicte de sedició, modifica el de malversació per establir penes d’entre un any i quatre quan no hi hagi ànim de lucre, endureix el de desordres públics agreujats, i en crea un d’enriquiment il·lícit per a càrrecs públics. La iniciativa ha obtingut 184 vots a favor, 64 en contra i una abstenció. El text aprovat incorpora també les dues esmenes que modifiquen la tria dels membres del Tribunal Constitucional espanyol que el PP ha portat davant del mateix TC. Els populars havien demanat la suspensió cautelaríssima de la inclusió d’aquesta part, però l’ajornament a dilluns del ple del TC que ha de decidir sobre el recurs dels populars ha evitat el xoc.
El TC ajorna fins dilluns el ple sobre la reforma del CGPJ i permet la votació al congrés espanyol
La reforma del codi penal ha rebut el suport de PSOE, Unides Podem, ERC, PDECat, PNB i EH Bildu. S’han oposat Junts, la CUP i Vox. PP i Cs no han votat. El PP ho ha justificat com a protesta pel fet que s’hagi fet la votació incloent les dues esmenes recorregudes i sense que s’hagi pronunciat el TC.
Divisió en l’independentisme
Mentre que ERC ha defensat la reforma i el PDECat ha justificat el suport pel fet que considera que el codi penal queda millor que l’actual redactat amb aquesta modificació, Junts i la CUP ho han criticat. “Nosaltres votarem que no perquè no som delinqüents”, ha dit el diputat de Junts Josep Pagès, que ha criticat que amb aquest acord ERC està reconeixent que el referèndum de l’1-O “va ser delicte”. “Alguns han abaixat els braços”, ha denunciat.
El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha respost amb un atac a la presidenta de Junts, Laura Borràs, replicant que qui és un delinqüent és el pèrit d’ultradreta Emilio Hellín a qui la defensa de Borràs va contractar. Rufián ha negat que optar per un referèndum es pugui considerar delicte i ha defensat que la reforma es fa pensant en generacions futures.
La portaveu de la CUP, Mireia Vehí, ha alertat dels efectes no desitjats que pot tenir la nova malversació i la reforma dels desordres públics. El diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu ha justificat el sí del seu grup perquè veu la reforma un “pas positiu en la desjudicialització” del conflicte a Catalunya.
Polèmica pel recurs al TC
La reforma arriba al ple envoltada de polèmica pel seu contingut i per la seva tramitació exprés. El govern espanyol ha hagut d’afrontar les crítiques de l’oposició de dretes que ha dut la qüestió al TC abans que s’hagi aprovat la reforma per la inclusió de dues esmenes que cerquen facilitar la renovació del Constitucional.
La convocatòria urgent del ple del TC ha tensat el debat, ja que fins poc abans que comencés planava el dubte de si el Constitucional suspendria part de la reforma del codi penal just abans que es debatés i votés al ple, un fet inèdit a les Corts espanyoles.
El president d’Unides Podem, Jaume Asens, ha afirmat que per molt que “no hagin deixat forats” de bala al sostre de l’hemicicle, “estan intentant perforar la democràcia amb un cop silenciós”. Asens ha dit que la intervenció del TC ha estat un “episodi vergonyós” que perseguirà el PP “en tota la seva vida política”.
Reforma de la sedició i malversació
La reforma parteix d’un acord entre el PSOE i ERC per a la derogació del delicte de sedició. Com a contrapartida hi ha un enduriment dels desordres públics agreujats, castigats amb fins a tres anys de presó en els casos de pertorbació “rellevant” de la pau pública mitjançant “violència o intimidació”, fet que deixa oberta la porta als jutges per valorar aquesta “intimidació”.
PSOE i ERC també van acordar una de les modificacions de la llei que han generat més debat, la del delicte de malversació. La reforma distingeix entre diversos tipus de malversació segons si hi ha ànim de lucre personal o no, i rebaixa substancialment -però no despenalitza- els casos d’autoritats que destinen diners públics a una finalitat diferent de la que estaven assignats.
Si en aquests casos hi ha un “dany o entorpiment greu del servei” al que anaven destinats els diners s’estableixen penes d’un a quatre anys de presó. Si no és “greu” només inhabilitació de fins a tres anys.
Diverses interpretacions
Tan bon punt es va assolir l’acord, ERC i PSOE van posar de manifest que discrepaven sobre l’abast de la seva aplicació. ERC sosté que no es podria acusar d’aquest delicte els dirigents independentistes perquè les conductes del Primer d’Octubre no són punibles, i en tot cas podrien, com a màxim, ser objecte d’una inhabilitació de tres anys. El govern espanyol sosté que amb la reforma es manté penalitzat amb fins a quatre anys de presó l’actuació dels dirigents independentistes i, per tant, no s’escapen de la penalització dels seus actes.
Reforma del TC
El govern espanyol també ha aprofitat la reforma per provar de resoldre el blocatge del PP a la renovació del TC. La reforma inclou dues esmenes que rebaixen la majoria necessària al ple del CGPJ -de 3/5 a majoria simple- per elegir els dos magistrats que li pertoquen del TC. El canvi de sistema desactivaria el blocatge que vuit magistrats conservadors fanal CGPJ per evitar que l’elecció dels seus membres faciliti un canvi de majories al TC a favor del sector progressista. La reforma també elimina la capacitat del TC de vetar els magistrats proposats pel govern espanyol i permet que l’executiu pugui elegir els seus dos magistrats sense necessitat d’esperar que hi hagi un acord al CGPJ.
El govern del poder judicial espanyol, una anomalia que l’equipara a Polònia
Altres modificacions
Una de les novetats de la reforma és la creació d’un nou delicte d’enriquiment il·lícit. Es tracta de penar amb fins a tres anys de presó els càrrecs públics que no puguin justificar un enriquiment personal superior a dos-cents cinquanta mil euros en els cinc anys posteriors a abandonar el càrrec.
La reforma incorpora una altra esmena per castigar amb penes d’entre sis mesos i sis anys de presó els empresaris que incompleixin de manera reiterada la legislació laboral. PSOE i Podem també van incorporar una esmena a l’exposició de motius de la llei i, per tant, sense abast normatiu, per provar d’instruir els jutges respecte al fet que no és obligatori rebaixar condemnes en aplicació de la llei de llibertat sexual.
