14.07.2022 - 21:28
|
Actualització: 14.07.2022 - 22:40
El congrés espanyol ha aprovat la llei de memòria democràtica amb el suport del PSOE, Unides Podem, EH Bildu, PNB, PDECat i Més País i amb l’abstenció d’ERC, que reclamava un text més ambiciós. JxCat i la CUP hi han votat en contra perquè consideren que és insuficient. PP, Vox i Cs també s’hi han oposat. El text declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d’amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme. La norma ha obtingut 173 vots a favor, 159 en contra i 14 abstencions.
Una altra reivindicació no atesa és que es torni la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per tal de convertir-la en un museu i un centre de memòria. Arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDECat, el text ha incorporat alguns elements reivindicats, com ara la declaració explícita de la il·legalitat dels tribunals franquistes.
Pel que fa a les esmenes del PDECat, algunes de les millores que han inclòs en el text són la incorporació de les institucions d’autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega.
Un dels elements més criticats per la dreta espanyola és que s’hagi inclòs la creació d’una comissió tècnica que estudiarà possibles vulneracions de drets humans de persones que van lluitar per la consolidació de la democràcia fins al 1983. Fonts del govern espanyol remarquen que això no implica estendre l’aplicació de la norma fins a aquell any sinó que es limita temporalment fins a l’aprovació de la Constitució de 1978.
El text conté altres elements com la creació d’un banc estatal d’ADN de víctimes de la guerra i de la dictadura, l’elaboració d’un cens de víctimes i d’un mapa de fosses o la creació d’una fiscalia especialitzada en memòria democràtica i drets humans. La norma també modifica la denominació del Valle de los Caídos a Valle de Cuelgamuros, que tindrà una resignificació que implicarà el trasllat de les restes de Primo de Rivera, ja que no podran estar en un lloc preeminent com fins ara.
Els afers pendents de la llei
La diputada d’ERC Carolina Telechea ha criticat que la norma continua quedant-se molt lluny del que hauria de ser una reparació justa. “Amb el que avui s’aprova, la ferida continua sagnant”, ha dit. Segons els republicans, l’abstenció és un “gest d’immensa generositat” i ha avisat que estaran vigilant-ne de prop l’aplicació.
El diputat de JxCat Josep Pagès ha dit que el seu partit no pot avalar el relat fals del règim del 78 i ha criticat que la norma “l’engreixa”. Pagès ha lamentat que amb la llei de memòria democràtica no es jutjarà ningú i que la impunitat continuarà
El diputat de la CUP Albert Botran ha lamentat que les víctimes seguiran sense trobar justícia a l’estat espanyol i que la llei té mancances en matèria d’indemnitzacions a víctimes o el retorn del patrimoni a ateneus i cooperatives. “El no manté obertes aquestes reivindicacions. No s’ha de tancar res”, exclamat.
