El debat intern ja va prenent força dins Esquerra Republicana, després de tretze anys de rigidesa i d’estrènyer les files. Al congrés del 30 de novembre vinent, s’hi enfrontaran dues llistes: la d’Oriol Junqueras, Militància Decidim, i la d’un grup de militants, molts dels quals han tingut càrrecs, que s’hi presenta amb el nom de Nova Esquerra Nacional. La batalla encara és molt verda: de moment no se sap qui seran els candidats d’aquesta segona llista per a la presidència i la secretaria general del partit; ni tampoc si hi ha discrepàncies ideològiques i estratègiques de fons –de moment no ho sembla, perquè tots dos equips han explicat poca cosa. Tot esperant més contingut, doncs, la discussió se centra en la continuïtat personal de Junqueras al timó i de la seva manera de pilotar la nau, fortament jeràrquica. La llista de la Nova Esquerra Nacional vol escenificar-ho amb un grup coral, de múltiples portaveus que volen “revisar l’estratègia”.

L’equip de Junqueras diu que té el suport de més de dos mil militants, però de moment ha fet públics ben pocs noms de la candidatura. A l’acte de presentació, el 21 de setembre vinent, hi participaran els ex-consellers Raül Romeva i Bernat Solé, l’eurodiputada Diana Riba, la diputada Ana Balsera, l’ex-portaveu a Rubí Arés Tubau i la senadora Laura Castel. La llista que s’hi enfronta ha volgut representar la col·lectivitat del projecte amb l’alineació de prop d’una cinquantena de membres. Hi destaquen les diputades a Madrid Teresa Jordà, Alba Camps i Pilar Vallugera; l’ex-portaveu del partit Raquel Sans, que ha deixat el càrrec per evitar conflictes d’interessos; el batlle de Manresa, Marc Aloy, el de Moià, Dionís Guiteras, i el de Martorelles, Marc Candela; l’ex-batlle de Vilassar de Dalt Xavier Godàs; el regidor a Barcelona Jordi Castellana; Marta Vilaret, negociadora de la llei d’amnistia, i Marta Molina, ex-dirigent encausada pel jutge García-Castellón.

Tot i que no s’hi han pronunciat el president Pere Aragonès ni l’actual secretària general, Marta Rovira, força membres dels seus cercles més pròxims donen suport a la Nova Esquerra Nacional. El nom de la candidatura connecta amb el del manifest “Reactivem l’Esquerra Nacional”, en què més de tres-cents membres del partit demanaven, el juny proppassat, una renovació de la direcció. El subscrivien la majoria de cares visibles de la Nova Esquerra Nacional, com ara Jordà, Sans, Vilaret i Aloy, a més de l’ex-portaveu Marta Vilalta i més ex-consellers, com ara Laura Vilagrà, Roger Torrent, Ester Capella, Meritxell Serret, Natàlia Garriga i David Mascort, i històrics com Joan Puigcercós i Joan Manuel Tresserras. Molts d’aquests noms, que eren a les travesses aquestes darreres setmanes, no s’han pronunciat encara, però el discurs de la nova candidatura reprodueix el missatge del manifest: que s’ha esgotat un cicle i cal renovar cares.

La Nova Esquerra Nacional no vol que la topada amb Junqueras sigui brusca, i per això eviten de fer-li retrets explícits. Fins ara s’han limitat a dir que calia una renovació. “Oriol Junqueras ha presidit el partit els últims tretze anys al costat de Marta Rovira. Entenem que aquest cicle polític ha acabat i que calen nous lideratges i noves maneres de fer”, va dir a l’acte de presentació Jordà, que nega la dicotomia entre junqueristes i roviristes. L’objectiu principal del grup és canviar la direcció: “Volem que els lideratges estiguin al servei de l’organització, no pas l’organització al servei dels lideratges.” Però és precisament aquest abanderament de la renovació que ha molestat uns altres membres del partit. El secretari general d’Esquerra a Barcelona, Toni Vidal, ha piulat que a la Nova Esquerra Nacional hi havia gent que tenia responsabilitats “des del paleolític d’ERC”, i el regidor Jordi Coronas s’ha demanat irònicament: “Quin és el màxim d’anys en càrrecs orgànics o públics per a ser considerat o autoproclamar-se renovació?”

Alhora, un dels obstacles que haurà de superar la Nova Esquerra Nacional és el desgast dels qui ja han governat en aquest “cicle esgotat” –com ara Jordà, que ha ocupat càrrecs de relativa visibilitat d’ençà del 2011, o més noms que s’hi podrien afegir, com ara Vilagrà, vice-presidenta del govern sortint– i el desconeixement per al gran públic de la resta de noms –com ara Aloy, Vilaret i Godàs. Els membres de la candidatura han mirat de vendre-ho com una fortalesa: la col·lectivitat per a deixar enrere el cesarisme. Però la indecisió a l’hora de decidir uns candidats concrets –encara no se sap ni tan sols quan els faran públics– revela també el desafiament que representa provar de desbancar Junqueras, que, malgrat haver-se erosionat a ulls de molts militants, té un lideratge robust i una maquinària d’aliats que funciona de fa molt de temps.

Avui resten tres mesos exactes perquè es faci el congrés, de manera que encara hi ha temps perquè les coses es posin a lloc, però la llista de Junqueras té un avantatge important a la Nova Esquerra Nacional: d’ençà de final de juny, quan va deixar la presidència del partit, l’ex-vice-president ha fet nombroses reunions amb militants per explicar la seva proposta. Segons la candidatura, Militància Decidim, fins i tot hi ha militants que s’han organitzat en grups de treball per preparar la disputa del congrés. Els integrants de la Nova Esquerra Nacional, en canvi, esperen de començar la mobilització ara que ja s’han presentat formalment. Per això s’oposen a la petició dels aliats de Junqueras d’avançar el congrés. La decisió s’haurà de debatre en un congrés nacional extraordinari, però té poques opcions de prosperar, atès que la data va ser acordada fins i tot amb Junqueras abans no dimitís.

L’altra dificultat del congrés, sobretot per als militants, és la poca claredat en la substància. Sobre això, aquestes primàries recuperen una vella tradició d’Esquerra Republicana, en què els enfrontaments entre famílies no tenen a veure amb discrepàncies ideològiques de fons, sinó amb tarannàs, afinitats i maneres de fer. En totes dues candidatures, per exemple, hi ha partidaris i contraris de l’acord per a investir Salvador Illa president, igual d’acèrrims a cada bàndol, cosa que –si no hi ha canvis notables en el full de ruta que presentarà cada llista– impedirà de llegir el congrés entre els qui s’oposen als pactes amb els socialistes i els qui no. La llista de la Nova Esquerra Nacional encara ha anat més enllà i, malgrat constatar “la necessitat de reenfocar el projecte” després dels mals resultats electorals, reivindica el cicle polític que Esquerra ara deixa enrere. Heus ací la discrepància més grossa: qui se’n fa responsable. Segons l’entorn de Junqueras, l’ex-vice-president, a la presó primer i després, inhabilitat, encara no ha pogut dir-hi la seva.