Els sectors crítics amb Oriol Junqueras vaticinaven que, si guanyava el congrés d’ERC, faria una purga de dirigents. “Se’ns ha de respectar a tots”, va advertir el candidat de la Nova Esquerra Nacional (NEN), Xavier Godàs, la nit de les eleccions internes. I tot i que el retorn de Junqueras no ha esquivat una part del soroll i malestar –com el de l’antic responsable de compliment del partit, que va denunciar amenaces i coaccions quan li van comunicar la destitució–, la nova direcció ha provat d’exhibir la voluntat d’evitar un trencament irreversible i mira de recosir el partit mantenint la majoria dels dirigents de NEN amb responsabilitats a les cambres parlamentàries. El cas més paradigmàtic és el de Josep Maria Jové, que va acceptar l’oferiment de mantenir-se al capdavant del grup al parlament malgrat que havia format part de la candidatura de NEN. Això sí, al costat d’Ester Capella com a portaveu, en substitució de Marta Vilalta, que ja havia posat públicament el càrrec a disposició del partit i que continuarà com a diputada.

Fidels i divergents en llocs clau

Jové havia estat un dels homes clau de Junqueras al Departament d’Economia durant els anys culminants del procés, abans de prendre partit per l’ex-secretària general Marta Rovira. Després de la reunió d’aquesta setmana del grup parlamentari amb Junqueras, va explicar la seva decisió perquè creia que la millor manera de tornar a travar el partit era que les sensibilitats diverses dins ERC tinguessin veu i pes polític al grup. Però Jové sí que ha estat rellevat de president del consell nacional, una posició que a partir d’ahir exerceix Bàrbara Lligadas. Junqueras també s’ha reunit aquesta setmana amb el grup al congrés espanyol i els senadors per a oficialitzar el canvi d’etapa.

I tot i que NEN ha anunciat el propòsit de fer oposició defensant els seus postulats en la segona part del congrés, mantindrà la majoria dels seus afins a les cambres. La direcció tampoc no preveu que hi hagi canvis de funcions al congrés espanyol, amb Teresa Jordà de portaveu adjunta, ni al senat, amb Sara Bailac de portaveu. Es pot exercir la crítica de dins, amb càrrecs de responsabilitat com aquests? Pot ser una convivència complexa, perquè Junqueras va guanyar tot el comandament polític en les eleccions internes: no solament encapçala una executiva monocolor sinó que també té el suport de la majoria del consell nacional. A més, a la seu del carrer de Calàbria, fa dies que un dels seus homes de màxima confiança, Lluís Salvadó, fa de director general d’Esquerra.

NEN i Foc Nou van refusar l’oferiment que un representant seu s’integrés a les comissions redactores de les tres ponències que es discutiran en la segona part del congrés. Un dels arguments dels crítics és que els proposaven que hi entrés un representant, quan la majoria dels membres s’arrengleren amb la nova direcció. Tanmateix, fonts del partit assenyalen que els membres de l’executiva que redactaran les ponències són minoria en les comissions i que han prioritzat equilibris territorials i de gènere, entre més qüestions. D’una altra banda, abans d’obtenir la resposta dels que ja funcionen com a sectors amb voluntat de continuïtat, la nova cúpula va proposar a afins a les ex-candidatures alternatives que s’hi incorporessin a títol personal. L’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell, per exemple, formarà part de l’equip que farà la proposta de ponència sobre la independència. Miquel Pueyo, de Foc Nou, serà a la comissió de la veritat que investigarà el cas dels cartells dels germans Maragall. Tanmateix, n’hi ha que no descarten de desmarcar-se del resultat final si no estan políticament d’acord amb els resultats.

Compatibilitat de càrrecs

NEN i Foc Nou preveuen de promoure esmenes a les ponències per a defensar els programes amb què es van presentar a les eleccions internes. Una de les més significatives serà la de la incompatibilitat de càrrecs, perquè el president i la secretària general no puguin ser representants electes ni tenir càrrecs de govern. L’esmena qüestiona la voluntat de Junqueras de tornar a ser candidat i el manteniment d’Alamany com a número dos del partit i cap de files a l’Ajuntament de Barcelona. És una proposta que podria arribar viva al congrés si tira endavant en algun dels territoris on Junqueras pot no tenir majoria, però, si les negociacions amb la direcció no prosperessin, tindria prou suports en el ple del març? La clau serà la mobilització dels militants. Si Junqueras aconsegueix de rebre el suport de la majoria dels qui hi assisteixin presencialment, podria tombar-la. D’entrada el congrés es farà a Martorell, al Baix Llobregat, una comarca on l’hegemonia de Junqueras és indiscutible.

El debat sobre la independència

Un altre debat intern que fa mesos que va començar i que es tancarà al març és el de la independència. Els crítics també intentaran que no prosperi el propòsit abanderat per Joan Tardà de canviar la referència a la independència per la República Catalana com a objectiu del partit, amb l’objectiu que Esquerra també s’acosti a votants i militants progressistes no independentistes. ERC definirà igualment l’estratègia amb vista al 2031, l’horitzó que s’han fixat per a assolir la majoria social a favor de la independència. I la tercera i última part del congrés, amb les assemblees territorials i comarcals, acabarà de definir la nova radiografia del partit. És possible que NEN i Foc Nou s’aliïn per presentar candidats alternatius als de la direcció en els territoris on els afins a Junqueras poden ser minoritaris.

ERC es recompon progressivament: Junqueras té les regnes ben agafades i la resta de sectors s’organitzen per exercir de contrapès i procurar evitar que militants crítics es donin de baixa del partit. A ningú no se li escapa que, un cop s’acabi el congrés, el futur del partit es dirimirà en les pròximes eleccions, que tot apunta que seran les municipals. Els crítics esperen que, si la sagnia electoral no s’atura, Junqueras n’hagi d’assumir definitivament la responsabilitat política. Però fins llavors caldrà veure fins a quin punt la nova cúpula ha aconseguit realment de recosir l’organització o no, el desafiament més difícil. Per començar, Junqueras ha fet un tomb amb els acords amb el PSC –ha ajornat els intents de negociació del pressupost del govern de Salvador Illa i ha exigit el compliment d’acords previs– i manté congelat l’intent d’entrar al govern de Jaume Collboni, que en qualsevol cas dependria dels militants barcelonins. No hi ha hagut una gran purga i la nova direcció ha evitat que les principals qüestions de discrepància política afegissin més tensió. La segona etapa del lideratge de Junqueras a ERC tot just comença.