11.11.2021 - 21:50
Entre tots els gratacels de formes capricioses que dibuixen la línia de l’horitzó de Benidorm, se’n destaca un que és l’edifici més alt del país i l’hotel més alt d’Europa. És l’Hotel Bali, de 186 metres i 52 pisos. En aquest escenari els socialistes valencians celebraran el catorzè congrés. En aquest cas, totes cinc accepcions del verb celebrar que inclou el DIEC escauen a la definició d’allò que passarà aquest cap de setmana a Benidorm.
Benidorm és la capital del turisme, la ciutat dels excessos, però també, diuen, la ciutat del benestar i de l’optimisme. El lloc on van els jubilats europeus per intentar d’allargar la vida i millorar-ne la qualitat. L’elecció d’aquesta babel és una manera de clucar l’ull al sector turístic que ha patit durament per l’embat de la crisi de la covid.
El vent a favor
Aquest congrés, al qual assistiran 475 delegats, i que avui té tot de pròlegs i homenatges a socialistes històrics i comença demà de manera efectiva, té una mica de passeig amb barca. Tres dies per a aprofitar els vents que encara bufen favorables perquè ressonen els aplaudiments i els himnes que fa just un mes van retrunyir a la Fira de València, quan el PSOE espanyol hi féu el quarantè congrés federal.
Llavors, Ximo Puig n’era l’organitzador, l’amfitrió perfecte que ho tenia tot a punt quan van arribar els convidats. Aquell congrés no va tenir cap daltabaix i Pedro Sánchez va veure com més del 95% de la militància li referendava la gestió i l’estalonava a la Moncloa. A la búlgara, en deien abans. A la valenciana, se n’ha de dir a partir d’ara. Ximo Puig aspira a això també. No vol ser menys que Sánchez o que el seu col·lega Guillermo García-Page, que també va resoldre el seu congrés domèstic amb un 99% pràcticament insuperable.
La via valenciana i la mar de la tranquil·litat
“La via valenciana” és el títol de la ponència política elaborada pel conseller Arcadi España, i bastida de bones intencions. Feminisme, economia blava, vertebració del territori, memòria democràtica, finançament… Tot amb una inspiració clarament socialdemòcrata, arrenglerada amb el discurs que Pedro Sánchez va fer en acabant el congrés de València, i amb la resta de partits socialistes europeus.
El catorzè congrés dels socialistes valencians serà el més tranquil d’aquests darrers anys. Aquests tres dies a Benidorm seran tan tranquils com puga ser un congrés del partit socialista. Per primera volta, un secretari general del PSPV es presenta a la reelecció sense candidats alternatius. La caiguda en desgràcia de José Luis Ábalos, ex-ministre espanyol i ex-secretari general del PSOE, ha aplanat el camí a Puig.
Una històrica cursa d’obstacles
Ximo Puig dirigeix el partit dels socialistes valencians d’ençà del 2012. Aquell any, en un congrés a Sant Vicent del Raspeig, quan el partit es ressentia de les conseqüències de disset anys de corró del PP, amb tot el desgast que això implica, Puig va guanyar l’altre candidat, Jorge Alarte, amb un suport del 61%.
L’any 2017, a Elx, quan ja feia dos anys que era president de la Generalitat, en coalició amb Compromís, va haver de posar tot l’aparell a treballar per revalidar el càrrec de cap orgànic. El sector d’Ábalos va jugar molt fort i va presentar com a candidat alternatiu en unes primàries Rafael Garcia, que era el batlle de Burjassot. Puig va guanyar, però sols amb el 56,7% dels vots de la militància. Aquesta dada, que un president de la Generalitat en exercici tinga tanta contestació interna i s’haja d’enfrontar a un candidat alternatiu a les primàries, és una bona fotografia del clima històricament caïnita que ha predominat en el socialisme valencià.
Els abalistes no descansen
Ara això ara no passarà. No hi ha hagut ni primàries ni candidat alternatiu, però hi ha un petit núvol a l’horitzó que l’equip de Puig treballa per neutralitzar. L’abalisme no descansa. Tal com va publicar Valencia Plaza fa uns dies, José Luis Ábalos va dinar amb uns quants dirigents crítics amb Ximo Puig. Tot i que el contingut de la reunió no se sap, segons el diari, Ábalos malda per cohesionar un grup unit que treballe per a copar espais de poder en convocatòries posteriors.
Per això, l’única incògnita d’aquest congrés és saber com els dirigents que encara s’adscriuen al sector abalista s’integren en la nova executiva. El cap més visible és Mercedes Caballero que, segons algunes fonts del socialisme valencià, no es conforma amb el paper de perdedora i té la mirada llarga. Si no obté rèdits gaire bons d’aquest congrés, espera traure’n de millors quan es facen els conclaves de cada demarcació. Controlar el partit a València no és poca cosa. Alguns dels pesos pesants de l’aparell oficialista treballen per desactivar-los i els ofereixen càrrecs en la nova executiva, que serà més reduïda i que ja té dos noms assegurats. Continuen al mateix lloc el vice-secretari general, Manolo Mata, i el secretari d’organització, José Muñoz.
Desembarcament del PSOE
El fet que el PSPV siga el partit hegemònic al País Valencià el fa atractiu als socialistes espanyols. Fins a Benidorm es desplaçaran el secretari general, Pedro Sánchez; la vice-secretària, Adriana Lastra; el secretari d’organització, Santos Cerdán; i les ministres Diana Morant i Pilar Alegría.
Noms històrics del socialisme espanyol, com ara José Luis Rodríguez Zapatero i Leyre Pajín, molt vinculada familiarment a Benidorm, també tindran un lloc d’honor en els actes d’aquest cap de setmana a l’edifici més alt del país.
