28.01.2025 - 21:40
|
Actualització: 29.01.2025 - 18:26
The Washington Post · Rael Ombuor, Katharine Houreld, Leo Sands i Niha Masih
Nairobi, Kènia. La ciutat de Goma, a l’est de la República Democràtica del Congo, ha esdevingut poc menys que una zona de guerra arran dels darrers enfrontaments armats entre el grup rebel M23, aliat amb Ruanda, i les forces governamentals.
La lluita pel control de la ciutat –capital de la del Kivu Nord, una província congolesa especialment rica en minerals i assetjada per forces armades de temps ençà– amenaça de desencadenar un conflicte més ampli que impliqui exèrcits de tota la regió.
Murithi Mutiga, director del programa de l’Àfrica a l’ONG Crisis Group, explica que el govern del Congo, “que se sent humiliat”, podria més demanar suport militar de països veïns com ara Sud-àfrica, que ja ha desplegat efectius al país, cosa que de retruc pot empènyer Ruanda a enviar encara més soldats al país per a reforçar les files de l’M23. “El risc de confrontació regional no ha estat mai tan alt”, adverteix.
La ministra d’Afers Estrangers congolesa, Thérèse Kayikwamba Wagner, ha dit que aquesta ofensiva rebel era una declaració de guerra de Ruanda, que durant anys ha donat suport logístic i militar a l’M23. Al seu torn, el Ministeri d’Afers Estrangers ruandès ha culpat de la violència les forces armades congoleses, que acusa d’haver violat repetidament els termes de l’alto-el-foc signat l’any passat. Kigali responsabilitza l’exèrcit congolès i els seus socis de continuar aliats amb les forces armades que perpetraren el genocidi ruandès del 1994.
“Aquells qui van assassinar tanta gent ací, a Ruanda, continuen practicant la ideologia del genocidi ben a prop nostre, a l’est del Congo, amb el suport del govern […] i davant la comunitat internacional”, explicà fa poc el president ruandès, Paul Kagame, durant una reunió amb diplomàtics.
Els civils de Goma, alguns dels quals ja han fugit unes quantes vegades de l’avenç rebel, es van refugiar dilluns a casa seva, tot esperant que els trets s’aturessin per a fugir cap a barris més segurs. L’ONU ha dit que hi havia hagut “escenes de pànic generalitzat” a la ciutat, i ha informat que els camps de desplaçats dels afores, que fins abans-d’ahir havien acollit centenars de milers de persones, s’havien buidat en qüestió d’hores.
Dilluns a la nit, l’ONU va informar que tretze membres de la seva missió de pau a l’est del Congo havien mort en els combats, pel cap baix. Eren nou soldats sud-africans, tres malawians i un uruguaià.
A última hora de dilluns, les tropes rebels van entrar a la ciutat, de més d’un milió d’habitants, i van anunciar que n’havien pres el control. El govern congolès, tanmateix, reiterà que les seves tropes encara controlen alguns punts estratègics de Goma, una afirmació que mantingué tota la jornada d’ahir. Alguns vídeos publicats a les xarxes abans-d’ahir i ahir semblen mostrar soldats congolesos traient-se l’uniforme i vestint-se de paisà per no ser atacats pels rebels. Aquest matí, finalment, la ciutat ha caigut definitivament en mans dels rebels, que en controlen les principals infrastructures.
Un cicle de violència sens fi
L’M23 –o moviment del 23 de març– està format, en gran part, per membres congolesos de l’ètnia tutsi. El moviment ja va prendre el control de Goma l’any 2012, tot i que acabà retirant-se’n deu dies després sota pressió internacional.
Els combats a la regió, tanmateix, mai no han cessat del tot. Els rebels fa anys que assetgen la rodalia de la ciutat, amb atacs contra les tropes governamentals i les milícies aliades. Un alto-el-foc signat a mitjan any passat aturà breument les hostilitats, però els atacs es reprengueren després de la cancel·lació sobtada d’una reunió que s’havia de fer el mes passat entre els presidents de Ruanda i el Congo, que es van acusar mútuament de negociar amb mala fe.
Aquests darrers mesos, l’ONU havia començat a reduir la seva presència armada a l’est del Congo a petició del govern del país, que havia acusat l’organització de no fer prou per a sufocar la violència. En substitució de la missió de l’ONU, Kinshasa recorregué a una força de pau regional integrada per soldats de països del sud de l’Àfrica, com ara Tanzània, Sud-àfrica i Malawi. Burundi també hi ha enviat reforços.
Ruanda ha respost a aquesta nova força de pau amb la mobilització de 3.000 a 4.000 soldats al Congo, segons dades del centre d’estudis ACLED. Aquests efectius s’han afegit als prop de 3.000 de què disposa l’M23, que Ruanda ha proveït amb armament i artilleria més avançada. Ruanda té un exèrcit molt disciplinat i ben armat; en canvi, les forces congoleses s’han afeblit molt per la corrupció i estan desbordades per tantes insurreccions com assolen el país.
El Congo té alguns dels jaciments minerals més importants del món, amb un valor estimat de desenes de milers de milions de dòlars. Produeix prop d’un 70% del cobalt mundial i té de grans reserves de coure d’alta qualitat i de jaciments considerables de liti –dos minerals clau per a la transició energètica–, a més de mines importants d’estany, coltan, or i diamants. Aquesta riquesa natural sovint ha atiat la violència al país, on els grups armats es disputen regularment el control dels minerals.
En un comunicat publicat a X abans-d’ahir, Lawrence Kanyuka, un portaveu de l’M23, va celebrar “l’alliberament” de Goma per part dels rebels. En el text, demanava als membres de l’exèrcit congolès que deposessin les armes i als habitants de la ciutat que mantinguessin la calma.
Patrick Muyaya, portaveu del govern congolès, informà que l’exèrcit ruandès havia entrat a Goma, i demanà als residents que no es moguessin de casa i s’estiguessin de participar en possibles saqueigs. “No cedirem ni un centímetre”, prometé.
Mentre les forces del govern i els rebels s’enfrontaven als carrers de la ciutat, els mitjans de comunicació locals van informar que milers de reclusos havien fugit d’una de les presons de la ciutat, que s’havia incendiat.
Diumenge, en una reunió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU, Bintou Keita, el cap de la missió de pau de l’ONU al Congo, va anunciar que les carreteres que conduïen a Goma eren blocades, i que els rebels havien tancat l’espai aeri sobre la ciutat.
“Dit en unes altres paraules, estem atrapats”, sentencià Keita.
Els civils, atrapats entre el foc encreuat
Tot i la riquesa natural, el Congo és un dels cinc països més pobres del món, segons el Banc Mundial. El 2024, gairebé tres quartes parts dels congolesos vivien amb menys de 2,15 dòlars al dia.
Es calcula que sis milions de persones hi han mort per causes relacionades amb la guerra d’ençà del 1996, segons l’ONU, sigui a causa de morts violentes o bé a causa de desnutrició i malalties prevenibles. Uns 5,7 milions de congolesos figuren com a desplaçats interns.
Tan sols enguany, els combats han desplaçat unes 400.000 persones al Kivu Nord i el Kivu Sud, segons estimacions de l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats. Els combatents de l’M23 ja van atacar civils la darrera vegada que van prendre el control de Goma, segons que explica Ladd Serwat, analista de l’ACLED, i la població local tem que enguany es repeteixin aquelles represàlies.
Ahir, representants de l’ONU informaren d’enfrontaments violents, incidents de violència sexual i saqueigs en massa als comerços de la ciutat.
“La situació humanitària a Goma i la rodalia de la ciutat continua essent extremadament preocupant, i aquest matí hem constatat nous atacs d’artilleria i la presència de cadàvers als carrers –diu un representant humanitari de l’ONU–. Els hospitals de la ciutat s’escarrassen a gestionar l’arribada en massa de ferits.”
El secretari general de l’ONU, António Guterres, demanà diumenge a l’exèrcit ruandès que deixés de donar suport a l’M23 i que es retirés del Congo. Però els diplomàtics regionals diuen que l’aliança de Kigali amb el grup és ara molt més estreta que no el 2012, quan l’exèrcit congolès va acabar derrotant els rebels amb ajuda internacional.
Dino Mahtani, ex-investigador del Consell de Seguretat de l’ONU, assenyala que l’avenç de l’M23 enguany ha estat més gradual i estratègic, i que les forces rebels que han arribat Goma semblen decidides a restar-hi. “Tenen un pla de govern i han format milers de reclutes perquè ocupin càrrecs policíacs i administratius al govern municipal –diu Mahtani–. Estan plenament decidits a governar la ciutat que han capturat.”
Jason K. Stearns, autor de dos llibres sobre el Congo, diu que Ruanda fa temps que recorre a l’estratègia de desplegar soldats a l’estranger per reforçar la seva influència geopolítica a l’Àfrica. Kigali, per exemple, ha desplegat tropes a Moçambic per donar suport a la lluita de les forces del govern contra la insurgència islamista, i també ha enviat forces de manteniment de la pau a la República Centreafricana.
En un moment de transició política als Estats Units, i atesa la resposta relativament moderada dels països europeus, Stearns creu que no hi haurà gaire pressió internacional perquè Ruanda es retiri del Congo.
Houreld informa de Somàlia estant; Sands, de Londres estant, i Masih, de Seül estant.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb