15.10.2021 - 21:50
|
Actualització: 16.10.2021 - 23:39
Tot sovint, per la interferència del castellà, tenim dubtes o cometem errades en el gènere d’uns certs noms. De tots els casos de confusió, n’hem triats vint i els hem il·lustrats amb frases d’escriptors dels segles XX i XXI.
Masculins que no fem bé
Els afores
“Una gentada havia acompanyat els pelegrins fins als afores de la vila, i romanien quiets, com figures d’un retaule, veient-los que marxaven contents, uns a cavall i els altres a peu.”
Francesc de Borja (Josep Piera)
Un avantatge
“Disposava, n’era conscient, d’un avantatge sobre molts presos: ara treballava a cobert, perquè l’hivernacle el tenien molt avançat i ell acabava una prestatgeria per a ampolles, al celler.”
El violí d’Auschwitz (M. Àngels Anglada)
El bacteri
“El límit inferior d’hidratura (humitat de l’aire) en què pot ésser observada la creixença és molt elevat a la majoria dels bacteris, generalment del 98 al 94%.”
Vegetació i climes del món (Oriol de Bolòs)
El compte
“Vaig néixer l’any 26, li surten es comptes? Cinquanta anys justs.”
Jo pos per testimoni les gavines (Carme Riera)
El corrent
“La senyora va dir que, de vegades, hi havia gent pesada que tot i llegir el rètol vinga trucar el timbre i aleshores, ells, tancaven el corrent elèctric i ja podien anar trucant.”
La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda)
El costum
“Encara que molt separats pels costums que mostren, el pit-roig i el cua-roig són els seus germanets, i entre els ocells de bosc, els més notables per la fidelitat a la nostra terra.”
Llibre de les set sivelles (Josep-Sebastià Pons)
El deute
“Anys de males collites, de malalties, de misèries que agreujaven els deutes amb la complicitat legal de papers arterosos signats amb una creu per gent analfabeta…”
Camí de sirga (Jesús Moncada)
Els estratagemes
“Era divertit també quan explicava els absurds estratagemes a què es lliurava per tal de no arribar a conèixer-los.”
La dona veloç (Imma Monsó)
Els llegums
“Treien dels sacs els llegums o l’arròs amb una paleta metàl·lica còncava i els ficaven en bossetes de paper d’estrassa.”
El tramvia groc (Joan Francesc Mira)
Un orde
“Fins que el noi repatani, oblidant mesquins rituals domèstics, s’ha trobat a punt per ingressar sense reserves en l’orde sagrat dels Cavallers del Ciri Pasqual.”
El trànsit de les fades (Julià de Jòdar)
El pendent
“La remada s’esbargía destriantse pels pendents y repujades, sempre de morro al sòl, arranant el pallench que ressortía com serrellades verdes en mitj de les berrugues del pedreny.”
Solitud (Caterina Albert i Paradís)
El senyal
“Per un observador estranger a la nostra història, com la Caterina Oller, ella donava tots els senyals de l’amor correspost.”
Les rambles de Saigon (Joan-Daniel Bezsonoff)
Femenins que no fem bé
Una allau
“¡Quin goig, amor, sentir endins
caure la pluja, finament,
com una allau de violins
o fulles tendres en el vent!”
Ciutat a cau d’orella (Vicent Andrés Estellés)
Una anàlisi
“Una llengua és un instrument de comunicació segons el qual l’experiència humana s’analitza. Aquesta anàlisi s’efectua de manera diferent dins cada comunitat.”
Les llengües vives (Miquel Adrover)
Una aroma
“D’aquelles sines, d’aquell ventre que uns quants tantalitzats anhelaven de veure, Arnau en coneixia tant el palp i el gust i la flaire que tota la suavitat, tota la sabor, tota l’aroma se n’havia esvaït per a ell.”
Una mena d’amor (Cèsar August Jordana)
Les postres
“La taula estaria adornada amb una guillotina i a les postres es farien a cara o creu a qui –dels del grup– li tocaria de cometre un atemptat de certa importància.”
L’impenitent (Prudenci Bertrana)
La remor
“A través de la porta li arribava la remor de la Bàrbara, que cantussejava a la banyera.”
La maleta sarda (Margarida Aritzeta)
La resplendor
“De dies i de nits,
compliu ensems la tasca honrosa;
que, essent tu forta, ella formosa,
veureu fugir la nit ombrosa
davant la resplendor de vostres fronts units!”
Mireia (Maria-Antònia Salvà)
La resta
“Però també havia d’empassar-se les escapades del senyor i aquella indiferència que gastava l’home la resta del dia, com si hi hagués gent al davant.”
La teranyina (Jaume Cabré)
La síndrome
“Quan es llegí l’e-mail de l’Oms, on es contava fil per randa tota la simptomatologia d’aquella síndrome, tingueres un entorn de cap.”
T’estim a tu (Biel Mesquida)
També són femenins uns quants rius, com ara la Garona, la Muga, la Sénia, la Tet, la Valira…
Quan tinguem dubtes, una solució fàcil per a estalviar-nos errades de gènere és fer ús del corrector gramatical de Softcatalà, que assenyala i explica l’errada i ens suggereix el canvi. Ací en teniu una mostra:
Casos a banda
Hi ha noms que admeten masculí i femení (com ara la fantasma i el fantasma). En aquests casos no errarem, fem servir el gènere que fem servir. Però de vegades, l’ús d’un gènere o d’un altre fa canviar el significat del nom. Vegem-ne sis casos:
El còlera – la còlera
El còlera és una malaltia molt greu: Cal un tractament per a eradicar totalment el còlera.
La còlera és un sentiment d’irritació violenta contra algú. Es va deixar dominar per la còlera.
Un editorial – una editorial
En femení és una empresa que publica llibres: Una editorial nova publicarà obres de ficció.
En masculí és un escrit que representa l’opinió d’un mitjà de comunicació: Aquell editorial de Vicent Partal fou molt comentat.
El fi – la fi
Un fi és un objectiu, allò que volem aconseguir amb qualsevol acció: Fes-ho amb el fi d’ajudar els altres.
La fi és l’acabament: Arribo a la fi del mes amb les butxaques ben escurades.
El llum – la llum
La llum és la forma d’energia que ens permet de veure les coses. M’estimo més la llum natural, del Sol, que no la llum artificial.
Un llum és un estri que fa llum artificial. Apaga el llum, que hem de dormir.
El son – la son
La son és el desig o les ganes de dormir. Tinc molta son, m’adormo a tot arreu.
El son és l’estat de repòs en què ens trobem quan dormim. Tinc el son molt lleuger. M’has despertat al primer son.
El vall – la vall
Una vall és un espai de terra entre muntanyes. Vam anar a la vall del Vinalopó.
Un vall és una excavació, sobretot la que es fa al voltant d’una fortificació. El castell era envoltat d’un vall.
Vegeu més articles de la secció “Ras i curt“
