11.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 11.10.2023 - 21:48
El 12 d’octubre ha estat històricament una data de commemoració del “descobriment” d’Amèrica per part de Cristòfor Colom i del primer contacte entre la cultura europea i l’americana. No obstant això, com més va més veus critiquen aquest relat i denuncien que no va ser pas una trobada, sinó una conquesta que va portar a la persecució i la destrucció de la cultura indígena i un procés de saqueig de recursos naturals i metalls preciosos.
A l’estat espanyol, va ser festiu com a “Dia de la Raça” d’ençà del 1918. De fet, la commemoració va guanyar pes durant el règim franquista, interessat a exaltar l’evangelització i el model dels Reis Catòlics. D’ençà del 1958, es va passar a denominar Dia de la Hispanitat, i ara per ara encara es manté com a festa nacional espanyola. Un fet singular dins els estats europeus, que tendeixen a allunyar-se de dates vinculades a la colonització.
Avui dia, es continua fent una desfilada militar a Madrid, amb la presència del rei espanyol, la família reial i els representants més importants de tots els poders de l’estat. Tanmateix, a Amèrica, aquestes darreres dècades molts estats han canviat el significat de la diada, han arraconat el relat oficial i han ressaltat la diversitat cultural dels països i la lluita i la resistència dels pobles indígenes.
Rectificació de l’Església i noves demandes de perdó
Enguany, hi ha hagut un abans i un després en termes de colonització. El Vaticà ha reconegut la seva responsabilitat i s’ha manifestat clarament en contra de l’empara que va donar de la colonització. En una declaració formal, la Santa Seu va renegar al març de la doctrina del descobriment, un concepte que havien fet servir els colonitzadors europeus d’ençà del segle XV per a justificar en nom de Déu l’apropiació de terres i el domini sobre els indígenes. Les butlles papals de Nicolau V i Alexandre VI, a més del concepte de dret internacional de “terra de ningú”, van generar un concepte jurídic que avalava la colonització.
“És just reconèixer aquests errors, reconèixer els efectes terribles de les polítiques d’assimilació i el dolor experimentat per les poblacions indígenes, així com la necessitat de demanar perdó”, deia el Vaticà, que, alhora, remarcava que les butlles havien estat manipulades per les potències colonials i recordava que el papa Francesc s’havia disculpat feia poc.
Les disculpes es remunten a l’any 2021, quan el papa va enviar una carta al president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, en què reconeixia els errors del passat i reiterava la petició de perdó pels pecats personals i socials comesos per l’Església durant la conquesta i evangelització de les terres que ara són Mèxic. La missiva responia a una iniciativa de López Obrador perquè el govern mexicà, les autoritats espanyoles i l’Església catòlica es disculpessin pels greuges contra els pobles indígenes.
El president mexicà es va disculpar amb el poble maia a la península de Yucatán pels abusos comesos d’ençà de la conquesta espanyola, i el papa Francesc es va disculpar amb la missiva al president mexicà. En canvi, la carta enviada al monarca espanyol Felipe VI era menystinguda i les autoritats espanyoles la van filtrar a la premsa. A més, van rebutjar de participar en la celebració del bicentenari de la independència mexicana.
Un sondatge fet enguany a Mèxic revela que els ciutadans encara no consideren que aquesta sigui una qüestió tancada ni de bon tros. Un 50,1% dels mexicans és partidari que s’exigeixi a Espanya de demanar perdó per la conquesta, i un 31,2% que creu que no cal.
Una reivindicació que no s’atura
El gest de Mèxic ha estat el més destacat dels darrers anys, principalment per la resposta del papa, però són molts els mandataris actuals que critiquen sense reserves la colonització espanyola i demanen unes disculpes a l’estat espanyol.
Enguany, el president colombià, Gustavo Petro, en el discurs del Primer de Maig, va dir que, durant el procés d’independència, “la llibertat consistia a alliberar-se del jou espanyol; de la corona; de destronar reis, ducs i prínceps; de posar fi als privilegis que separaven uns éssers humans dels altres; posar fi a un règim productiu d’esclavistes” i s’hi va reafirmar en la seva visita a l’estat espanyol.
El president veneçolà, Nicolás Maduro, també ha instat de manera recurrent l’estat espanyol a disculpar-se pels crims colonials a l’Amèrica Llatina i rectificar: “Espanya ha de fer un gran reconeixement i demanar perdó als pobles d’Amèrica Llatina i el Carib pel crim horrible que es va cometre contra els nostres avis.” En aquesta línia, el president peruà Pedro Castillo, destituït per haver provat de dissoldre les cambres legislatives fa menys d’un any, va fer un discurs marcadament anticolonial en la seva investidura el 2021 davant Felipe VI: “El Perú va viure tres segles d’explotació quan va pertànyer a la corona espanyola. Van arribar els homes de Castella, que amb l’ajuda de múltiples felipillos i aprofitant un moment de caos i desunió, van aconseguir de conquerir l’estat que fins llavors dominava gran part dels Andes centrals.”
Enguany, l’ex-president bolivià Evo Morales també ha demanat als països europeus que demanin “perdó a la població indígena i africana” arran de la rectificació del Vaticà: “No hi va haver mai un descobriment, hi va haver assalt criminal imperialista.”
No obstant això, Espanya s’ha negat a fer cap mena de gest. De fet, el govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, es va negar en rodó a demanar disculpes a Mèxic ni a cap altre estat: “L’arribada, fa cinc-cents anys, dels espanyols a les actuals terres mexicanes no es pot jutjar a la llum de consideracions contemporànies”, va dir arran de la carta a Felipe VI de les autoritats mexicanes.
Canvi de nom i de significat
Aquestes darreres dècades, molts estats de l’Amèrica Llatina han modificat el significat de la festa del 12 d’octubre per destacar la diversitat cultural i han posat èmfasi en el genocidi i la discriminació, i han reivindicat la dignificació dels pobles indígenes.
Un dels primers gests significatius va arribar l’any 1990, quan tres-cents cinquanta representants de pobles indígenes es van reunir a Quito, a l’Equador, per mobilitzar-se contra la commemoració, dos anys després, dels cinc-cents anys del “descobriment” d’Amèrica. Entre els estats, Costa Rica va ser pionera. El 1994, va transformar la festa pel “Dia de les Cultures”, i va destacar conjuntament les aportacions culturals d’espanyols, indígenes i afro-caribencs. A Veneçuela, el 2002, Hugo Chávez va canviar la festa pel “Dia de la Resistència Indígena” amb l’objectiu d’autoafirmar la unitat i la diversitat cultural i humana. També han adoptat una denominació similar Guatemala i Nicaragua.
El canvi de discurs va lligat a l’onada de governs d’esquerres al continent d’ençà del començament del segle XXI. Al Perú, el 2008, el 12 d’octubre es va passar a dir “Dia dels Pobles Originaris i del Diàleg Intercultural”, com a reconeixement dels pobles indígenes i la seva aportació a la riquesa de la diversitat cultural del país. Tres anys més tard, l’Equador va canviar-ne el nom per “Dia de la Plurinacionalitat i la Interculturalitat” amb la intenció de reivindicar els drets dels pobles i nacionalitats que habiten el país, promoure el diàleg entre cultures i enfortir la unitat nacional.
A l’Argentina, d’ençà del 2010, s’anomena “Dia del Respecte de la Diversitat Cultural”, perquè van considerar que el terme “raça” podia ser pejoratiu i afavorir el racisme, i cada any es fan actes en contra de la celebració original. El 2013, Cristina Fernández de Kirchner va retirar una estàtua de Colom que hi havia darrere la Casa Rosada, la seu presidencial, i n’hi va instal·lar una de Juana Azurduy, una figura vinculada a la lluita per la independència.
L’any 2011, Evo Morales va modificar el nom de la diada a Bolívia pel de “Dia de la Descolonització”, i va explicar: “La descolonització és, en el sentit estricte, el procés amb què els pobles que van ser desposseïts de l’autogovern mitjançant la invasió estrangera recuperen l’autodeterminació. La descolonització és un procés bàsic d’alliberament i d’autonomia.” A Cuba, directament, el 12 d’octubre no és festiu. En canvi, Mèxic i Colòmbia sí que mantenen el nom de “Dia de la Raça”, però amb un enfocament molt diferent, que es concentra a reconèixer i destacar la diversitat de la nació.
Un Dia dels Pobles Indígenes que guanya terreny a Colom
Als EUA, és el dia de Cristòfor Colom, festiu a escala federal d’ençà del 1937, i se celebra el segon dilluns d’octubre. Tot i això, molts estats federals, ciutats i escoles han optat per abolir-lo perquè consideren que és la celebració d’una història dolorosa i violenta.
De fet, l’oposició era tan estesa que el president Joe Biden va emetre una proclamació l’any 2021 que reconeixia el Dia dels Pobles Indígenes, que permet a les autoritats de decidir si celebren una diada, l’altra o totes dues. Aquí podeu veure els estats, les ciutats i les escoles que l’han abolit:
A Hawaii, han desplaçat la festivitat per una celebració del descobriment polinesi d’aquestes illes, i l’han rebatejat com a Dia del Descobridor. A Dakota del Sud, ara la data s’anomena el Dia dels Nadius Americans. I a Alaska no celebren el dia ni tampoc és festiu.
Aquests darrers anys, ha revifat la polèmica sobre la figura de Cristòfor Colom. Durant les protestes del moviment Black Lives Matter, es van enderrocar, pintar i decapitar uns quants monuments que homenatjaven figures esclavistes o del colonialisme espanyol.
Les estàtues de Colom són en el punt de mira a tot el continent americà de fa temps, com a símbol de la colonització. A la ciutat de Mèxic, la governadora Claudia Sheinbaum va anunciar que l’estàtua que hi havia al passeig de la Reforma, una de les zones més cèntriques, seria reemplaçada per un monument nou de sis metres i mig en reconeixement de les dones indígenes. El monument es va retirar el 2020 per restaurar-lo poc abans del 12 d’octubre, data en què acabava ple de pintades. De fet, tan sols uns dies després d’haver-lo tret del pedestal, ja se n’havien pintat les tanques amb frases com ara “Cristòfor Colom, assassí” i “Ja l’hem enderrocat”. Finalment, es va decidir de situar l’estàtua en un lloc més apartat.
ot això ve de més lluny. El 2004, un grup de manifestants va fer un judici simbòlic contra l’estàtua de Colom a la plaça de Veneçuela de Caracas i, després de condemnar-lo, van tombar el monument, el van arrossegar pel carrer i el van penjar.
Hoy fue derrumbado el monumento a Cristóbal Colón en Barranquilla.
La capital del Atlántico resiste y lucha también por resignificar la memoria histórica del país. #ParoNacional28J pic.twitter.com/6g8Ky84VZh— Feliciano Valencia 🌽 (@FelicianoValen) June 28, 2021
El 2021, a Colòmbia, a Barranquilla, van partir el cap d’una estàtua de Colom i el van arrossegar per uns quants carrers. El 2020, tot i la covid, a Bolívia es va pintar l’estàtua de Colom amb pintura vermella per simbolitzar la sang dels pobles indígenes, i a Xile, en la commemoració del 12 d’octubre, hi va haver una manifestació no autoritzada a Santiago, amb una gran presència d’indis maputxes, que va acabar amb enfrontaments amb la policia. A les protestes de la tardor del 2019, una seixantena de monuments van ser malmesos a la capital, una gran part dels quals eren obres vinculades a la colonització espanyola.
