El món viu el moment amb més conflictes armats d’ençà de la Segona Guerra Mundial

Un nombre tan alt de conflictes com hi ha avui dia no es veia d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial. L’any 2022 va augmentar, i la tendència es va mantenir l’any passat, amb un creixement d’un 27%. I aquest 2024 comença amb guerres de gran intensitat a Gaza i Ucraïna.

No hi ha una sola causa que pugui explicar la tendència, però un factor és el gran canvi que hi ha en el sistema internacional. Aquests darrers anys, els EUA han deixat el paper de “vigilant del món”. El període en què va exercir aquesta funció no fou pas pacífic ni necessàriament més just, però sí que va contenir bona part dels potencials conflictes –o va prendre-hi part–, bé facilitant el diàleg entre Corea del Sud i del Nord o entre Israel i Palestina, bé intervenint-hi, com ara en la invasió de Kuwait o al Llevant.

Ara trobem un món multipolar, amb un augment de les tensions mundials entre els EUA, Rússia i la Xina que dificulta l’organització de les operacions internacionals. Sobre això, Therese Pettersson, coordinadora de recerca i directora de projectes de l’Uppsala Conflict Data Program, explica que, a més de les noves guerres, hi ha la qüestió de no poder resoldre les que ja hi ha en curs. “Fa uns quants decennis es va desplegar una gran quantitat d’esforços de mediació i manteniment de la pau. Es van signar molts acords de pau, cosa que ara no veiem tant.”

A propòsit d’això, el cap adjunt d’Hamàs, Saleh al-Arouri, va fer unes declaracions a Aljazeera un mes abans del 7 d’octubre: “Adonant-se de la importància de l’actual batalla amb Rússia per la influència mundial, els Estats Units prioritzen la prevenció de l’esclat de més conflictes i el manteniment de la calma i l’estabilitat global fins al final de la batalla d’Ucraïna… De manera que la nostra responsabilitat és aprofitar aquesta oportunitat i augmentar la nostra resistència d’una manera real i perillosa que amenaci la calma i l’estabilitat que volen.” A més, hi ha la possibilitat que el conflicte de Gaza s’expandeixi a més països de la regió, com ara el Líban, el Iemen o l’Iran, cosa que podria significar una intensificació de la guerra.

Segons Pettersson, ara és molt més comú interferir en els conflictes d’altri, és a dir, enviar tropes o avions de caça per lluitar en un conflicte aliè. “Això fa que els conflictes siguin més difícils de resoldre –diu– i durin molt més. Afegeix recursos a les parts en conflicte perquè puguin lluitar més i durant més temps.”

Com més va, més guerres

Als centres i institucions especialitzades, es considera que un conflicte esdevé una guerra quan hi ha més de mil morts en un any. Ara mateix, doncs, hi ha vint-i-una guerres, de les quals cinc són guerres grans, és a dir, amb més de deu mil morts l’any. La que més en va causar el 2023 va ser la d’Ucraïna, amb 30.000 morts pel cap baix durant l’any; seguida de Gaza, que fins ara ja n’ha deixats 25.000.

Les altres grans guerres són les de Myanmar i el conflicte contra la insurgència al Magrib, amb vora quinze mil morts en cada una, que fa dècades que duren. I el 2023 començà una guerra al Sudan entre l’exèrcit i les Forces de Suport Ràpid –antigament operades pel govern–, que ha deixat pel cap baix 13.000 morts.

La invasió russa d’Ucraïna del febrer del 2022 es caracteritza també pel fet de ser la primera guerra interstatal a gran escala després de dècades. De fet, aquests darrers anys s’ha detectat un augment dels conflictes entre estats, cosa molt inusual fins fa poc: “És més habitual veure un grup rebel lluitant dins un país, però ara en veiem en molts llocs, cosa que és preocupant”, reconeix Therese Pettersson.

Estretament relacionat amb el nou sistema internacional, l’Azerbaitjan va preveure que Rússia no hi podria o no hi voldria intervenir si atacava la República d’Artsakh, i el mes de setembre, en un atac sense oposició de Rússia –que històricament havia mantingut a ratlla els conflictes al Caucas–, els cent vint mil armenis van haver de fugir del territori que havien habitat durant segles i solament n’hi queden unes quantes desenes. També ha augmentat la tensió entre Sèrbia i Kossove i hi ha hagut nous combats a la República Democràtica del Congo i enfrontaments a Etiòpia, tot i mantenir-s’hi un fràgil alto-al-foc amb les autoritats de Tigre.

Un conflicte llarg, a gran escala i que afecta règims democràtics és la insurgència al Magrib i al Sahel d’organitzacions com Estat Islàmic i al-Qaida; aquests darrers anys, especialment, a Malí, el Níger i Burkina Faso: en tots tres casos hi ha hagut cops d’estat en favor de militars de caràcter anticolonial i antifrancès.

La violència constant deixa els governs en una situació fràgil i, a Nigèria, les accions de Boko Haram tenen també unes conseqüències devastadores, amb atemptats, matances i segrests en massa. Si el 2018 no hi va haver cap intent de cop d’estat al món, d’ençà d’aleshores no han deixat d’augmentar.

Tot això mentre augmenta la violència gihadista, especialment a Somàlia i al Sahel. Els grups gihadistes de la regió han anat evolucionant i han esdevingut molt més localitzats i entrellaçats amb conflictes comunitaris i ètnics.

En total, el projecte de dades sobre conflictes armats, l’ACLED, troba que aquest darrer any hi ha hagut al món 139.000 esdeveniments de violència política a tot el món, amb una estimació conservadora de més de 147.000 víctimes mortals.

Fora dels conflictes amb base territorial, es destaca la violència contra el crim organitzat a l’Amèrica Llatina, amb milers de morts, especialment a Mèxic i al Brasil. En aquest cas, també es manté un nivell inèdit. Nou dels deu conflictes no estatals més mortífers de l’any van passar a Mèxic, on els càrtels rivals de la droga s’han barallat d’ençà de la dècada de 1980. Tanmateix, també hi ha hagut un augment a Haití, al Brasil i a Hondures.