Els conflictes armats a què el món continua girant l’esquena

El triomf dels talibans a l’Afganistan ha originat una campanya de denúncia internacional contra un règim que implicarà una reculada en drets fonamentals i llibertats, especialment per a les dones.

Ara, el país és sota el focus, després d’haver desaparegut dels mitjans de comunicació durant molt de temps. Tanmateix, el conflicte, l’avanç dels talibans, el sentiment generalitzat d’abandonament, la impotència i les morts no són cosa d’un dia. La guerra fa dècades que no s’atura i tan sols l’any passat hi va haver més de vint mil morts.

El cas de l’Afganistan no és únic al món, ni de bon tros. El programa de dades de guerres de la Universitat d’Uppsala, que fa un monitoratge a escala mundial, té registrats centenars d’enfrontaments actius de diferents intensitats i ha calculat que el 2020 hi va haver més de vuitanta mil morts en conflictes armats.

El més mortífer va ser el de l’Afganistan, amb 20.836 morts, una guerra que ha acumulat més de cent setanta mil morts aquesta darrera dècada i que demostra el patiment continu dels afganesos d’ençà de fa temps. Al Llevant, una de les zones més convulses ara per ara, continua activa la guerra civil a Síria, amb 5.675 víctimes el 2020 i més de cinc milions i mig de refugiats, una xifra que no baixa tot i el pas dels anys. A l’Irac, l’estat veí, es van registrar un miler de morts, principalment a causa de la lluita contra l’autoanomenat Estat Islàmic. Uns conflictes que es mantenen actius, però que han anat perdent presència mediàtica a mesura que s’han anat prolongant i les grans potències hi han perdut interès.

També continua, i sembla oblidada, la guerra civil al Iemen, un tauler estratègic complicat que ha causat una de les pitjors crisis humanitàries actuals i que fa més de sis anys que dura. Tan sols l’any passat hi va haver 2.719 morts.

A la frontera entre Europa i l’Àsia, l’any passat es va reactivar la guerra al Karabakh, amb més de set mil morts entre el bàndol armeni i l’àzeri. Un conflicte entre una democràcia i un règim autoritari que també va topar amb la passivitat de la comunitat internacional. Malgrat que enguany ha baixat d’intensitat, encara hi ha les escaramusses i les amenaces d’una ofensiva a gran escala. La regió del Donbass, a Ucraïna, també ha desaparegut dels mitjans de comunicació. Encara és dominada per milicians pro-russos, un polvorí que pot tornar a esclatar en qualsevol moment i que el 2020 va deixar dos-cents morts. El cop d’estat a Myanmar del febrer proppassat també ha estat marcat per la inacció. La intervenció dels militars contra el govern democràtic ha deixat un règim autoritari. Hi ha hagut 3.281 morts, a més d’una repressió dura contra els dirigents polítics i els manifestants.

L’Àfrica concentra la major part dels conflictes armats

L’Àfrica és el continent en què els enfrontaments violents passen més desapercebuts pels mitjans. Ara per ara, és on hi ha més conflictes actius del món. La major part són de règims democràtics contra organitzacions terroristes com ara l’Estat Islàmic, al-Qaida i Boko Haram.

El conflicte més intens de l’any passat va ser a Etiòpia, amb la invasió de la regió de Tigre per part del govern etíop, encapçalat per Abiy Ahmed Ali, premi Nobel de la Pau del 2019. Oficialment es recompten vora quatre mil morts, però l’oposició diu que n’hi ha hagut més de cinquanta mil i molta repressió, desplaçaments forçats i violacions.

Al país veí, Somàlia, l’any passat hi va haver més de dos mil morts en una guerra civil que fa dècades que dura i que no sembla que s’hagi de solucionar aviat. La República Democràtica del Congo viu una situació similar, marcada per diversos enfrontaments i inestabilitat. Tots dos estats tenen conflictes actius d’ençà dels anys noranta, fora del focus mediàtic i sense un horitzó de pau. També va revifar l’any passat el conflicte al Sàhara Occidental, actiu d’ençà dels anys setanta.

Un conflicte llarg, a gran escala i que afecta règims democràtics és la insurgència al Magrib d’organitzacions com l’Estat Islàmic i al-Qaida. Aquests darrers anys especialment a Malí, el Níger i Burkina Faso. Solament en aquests tres estats hi va haver vora tres mil víctimes mortals l’any passat. La violència constant deixa els governs i tot l’estat en una situació fràgil, i segons les prediccions del projecte CoupCast, Malí és l’estat del món amb més possibilitats de patir un cop d’estat enguany (13%). El Níger (5,6%) i Burkina Faso (3,2%) també viuen una amenaça real. Les accions de Boko Haram al nord-est de Nigèria tenen unes conseqüències devastadores, amb atemptats, massacres i segrests en massa.

Fora dels conflictes amb base territorial, destaca la violència contra el crim organitzat a l’Amèrica Llatina, amb milers de morts, especialment a Mèxic i al Brasil. Al primer, s’hi registren les pitjors dades de fa dècades, amb més de setze mil morts l’any passat a causa de la lluita contra els càrtels de droga. Al Brasil, la violència va causar més de dos mil morts el 2020, principalment en la lluita contra el Comando Vermelho, una organització criminal amb més de cinquanta mil combatents.