21.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.02.2024 - 14:56
A Altafulla (Tarragonès) es viu aquests dies un conflicte territorial amb Tarragona. El ple de l’ajuntament ha aprovat inicialment el procés per a determinar l’alteració del terme municipal i demanar a la Generalitat que el terme municipal guanyi unes setanta hectàrees que ara pertanyen a la capital de comarca. La idea és que la frontera natural del riu Gaià marqui el límit dels termes municipals. La mesura afectaria una seixantena de finques, uns vint-i-cinc immobles i ben pocs habitants, bona part dels quals ja fan vida a Altafulla per la proximitat.
El cobatlle d’Altafulla, Jordi Molinera (ERC), addueix motius tècnics. “No té sentit que l’estació de tren d’Altafulla-Tamarit sigui al terme municipal de Tarragona. En l’imaginari col·lectiu, aquestes hectàrees ja són d’Altafulla.” A més, explica que la corporació d’Altafulla és la que s’encarrega d’oferir els serveis públics d’aigua, vigilància policíaca i recollida de brossa en aquesta àrea. “No és una qüestió simbòlica, sinó pragmàtica. Com que ja gestionem bona part dels serveis de la zona, volem que administrativament també formi part del municipi. Es tracta de fer la vida més fàcil als ciutadans”, afegeix.
La superfície reclamada és un 1,2% del terme municipal de Tarragona, que en total té 5.788 hectàrees. Inclou l’estació de Renfe, el restaurant Buffet d’Altafulla, una gasolinera i unes seixanta finques, la meitat propietat de la Generalitat. També en forma part l’espai natural de la Plana del Vinyet i una part de platja.
Tarragona s’hi tanca en banda
El batlle de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), ha negat qualsevol possibilitat d’arribar a un acord amb Altafulla per a modificar el terme municipal i ha dit que la proposta era una “ocurrència”. A més, ha instat el municipi a integrar-se a la capital de comarca. “Òbviament no canviarem el límit municipal. Si volen, el municipi d’Altafulla pot formar part de Tarragona i així tots els serveis seran comuns”, ha dit.
També ha recordat que, per modificar els límits d’un terme municipal, cal o bé un acord entre tots dos municipis, o bé que la delimitació actual inclogui un error greu. A parer de Viñuales, en el cas d’Altafulla i Tarragona no s’escau cap d’aquestes dues condicions. “Només és la manifestació d’una voluntat política”, ha dit.
Finalment, també lamenta haver-se assabentat de la voluntat de l’Ajuntament d’Altafulla pels mitjans de comunicació. Com a resposta, Molinera li ha recriminat que suspengués dues reunions pactades.
Competència de la Generalitat
Quan el ple municipal aprovi l’informe tècnic –s’espera que amb els vots favorables d’ERC i Junts, que formen el govern municipal–, s’elevarà a la Comissió de Delimitació Territorial de la Generalitat. Això obrirà un termini de seixanta dies perquè totes dues parts negociïn un acord. Durant aquests dies, agents implicats –com ara els veïns, el Consell Comarcal del Tarragonès o la diputació– podran presentar-hi al·legacions. Una vegada recollides totes, si no s’arriba a cap pacte, la comissió emetrà una proposta de resolució.
Aquesta proposta s’elevarà a la Comissió Jurídica Assessora, que revisarà que el procediment s’adeqüi a la legalitat. Finalment, l’informe arribarà al consell executiu del govern, que prendrà la decisió final.
Una divisió territorial del franquisme
L’origen de la disputa es remunta als anys cinquanta del segle passat, en ple franquisme. El terme municipal d’Altafulla limita amb la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès i la Riera de Gaià al nord; amb Torredembarra a l’est; i amb Tamarit a l’oest.
Històricament, les relacions entre Altafulla i Tamarit han estat complicades, per la proximitat entre els dos nuclis urbans i perquè comparteixen platja. De fet, la delimitació d’aquests dos municipis s’havia discutit unes quantes vegades i fins i tot s’havia arribat a parlar d’unir-se.
Amb tot, l’any 1951 l’administració franquista va decidir que Tarragona absorbís el municipi de Tamarit. Ara, més de setanta anys després, l’Ajuntament d’Altafulla torna a reclamar aquestes terres.
Crítiques de l’oposició
L’oposició del ple municipal, formada pel PSC i els comuns, han retret al govern que impulsi aquesta iniciativa ara i no la legislatura passada, quan Esquerra també governava Tarragona.
El cobatlle s’ha defensat recordant que la legislatura anterior Altafulla va rebre “dos cops molt forts”, la pandèmia de la covid-19 i el temporal Glòria, que va arrasar el litoral de la localitat.
