27.10.2023 - 19:50
|
Actualització: 27.10.2023 - 20:50
L’economia espanyola va créixer d’un 0,3% el tercer trimestre respecte dels tres mesos anteriors, segons que han mostrat aquest matí les dades preliminars de l’Institut d’Estatística espanyol (INE), fet que significa un alentiment respecte del creixement (revisat ara a la baixa) del 0,4% registrat els tres mesos anteriors. En termes anuals, la producció econòmica del tercer trimestre va créixer d’un 1,8%, per sota del creixement (també revisat a la baixa) del 2,0% registrat el trimestre anterior.
Com és lògic, la ministra d’Economia espanyola en funcions, Nadia Calviño, ha volgut fer la seva valoració en un to molt positiu. I li ha sortit rodona. “Espanya és un dels motors del creixement a Europa”, ha deixat anar, i ha afirmat que la dada del PIB del tercer trimestre era “molt notable” en l’actual context d’incertesa internacional i pujada de tipus d’interès. En aquest sentit, ha recordat que Espanya tornarà a ser una de les grans economies de l’euro que més creixerà, en un any en què hi podria haver “situacions de recessió en algun país” comunitari. Òbviament, no ha dit quin podia ser. També era lògic que aprofités per parlar de les dades positives de l’EPA d’ahir. “La notícia que hem tingut avui del creixement del PIB, igual que la dada de l’EPA d’ahir, confirmen la fortalesa de l’economia espanyola, que continua creixent amb fermesa”, ha dit aquest matí davant els micròfons de RNE.
Sincerament, crec que ha exagerat quan ha dit que l’economia espanyola era “motor d’Europa”. No pot oblidar que, en termes de PIB anual, representa la tercera part de l’alemanya i la meitat de la francesa. Una altra cosa és que creixi més de pressa, perquè també va caure més en la crisi anterior. De totes maneres, és veritat que en els darrers trimestres, la producció ha crescut a un ritme més ràpid que en altres països europeus, com Alemanya, l’economia de la qual depèn més de la indústria manufacturera, i per això sofreix més l’alentiment econòmic mundial.
Probablement, el fet més destacable de l’avanç de dades d’avui és que el consum intern va mantenir la fortalesa durant el trimestre (+1,4%) i va superar la taxa de l’anterior (+0,9%). Això voldria dir que la moderació de la inflació (llevat els aliments) i els augments salarials han jugat a favor del poder adquisitiu de les famílies, i els ha permès de millorar la despesa aquests darrers mesos. De fet, avui també hem conegut l’índex de vendes del comerç al detall del setembre, i el creixement interanual en valor constant (descomptada la inflació) ha estat del 9,2% a Catalunya i del 8,3% a tot l’estat espanyol. Unes xifres que avalen la tendència que assenyala l’avanç de l’INE.
La inversió en béns d’equipament també va créixer, però, en canvi, va punxar la construcció. Tot plegat ha fet que el creixement del PIB trimestral es fonamenti en la demanda interna, mentre que l’externa presenta un saldo negatiu. De totes maneres, tot i que la demanda de béns procedent de l’exterior es va contraure, la despesa dels visitants estrangers es va enfilar, gràcies al fet que el sector turístic ha tingut un estiu esplèndid.
Del punt de vista de l’oferta, destaca el fet que la indústria manufacturera presenta un creixement sobre l’anterior del 0,8%. Per contra, la sequera ha fet estralls en l’agricultura, que cau d’un 3,4% trimestral, que equival a una xifra anual del -14%. Això, a més del problema per al sector, és un risc evident pels preus dels aliments de demà… Quant als serveis, hi ha hagut petites variacions inferiors a l’1%, positiu o negatiu, en els diversos subsectors. Destaca, això sí, el d’activitats artístiques i recreatives, que ha crescut d’un 11,9%. Queda clar que ha estat un estiu molt profitós per a aquest subsector, tan castigat per la pandèmia, amb la gent assedegada de distraccions.
A Catalunya, la Cambra de Comerç va dir abans-d’ahir que es preveu que l’avenç del PIB català sigui notable el 2023 (2,3%), en gran manera pel fort dinamisme registrat durant el primer semestre. No obstant això, el perfil de creixement ja mostra senyals d’alentiment, amb un creixement intertrimestral previst del 0,4% i del 0,3% per al tercer trimestre i quart del 2023, respectivament.
Però hi ha un aspecte diferencial entre Catalunya i la resta de l’estat, segons les previsions que va fer la Cambra. Són les exportacions. Mentre a l’estat espanyol fa mesos que van a la baixa, aquí continuem creixent, si bé amb un clar alentiment. Per això, la institució catalana conclou la situació d’una manera diferent de com fan a Madrid per a tot l’estat. Dimecres passat, deia que, per al conjunt del 2023, el sector exterior seria un dels principals motors del creixement de l’economia catalana, gràcies al dinamisme del sector industrial en un context de normalització de les cadenes de subministrament globals i la moderació dels costs de producció, i per la recuperació del turisme estranger. Però no amagava que, malgrat aquest aspecte positiu, “a inversió productiva mostrava “senyals d’alentiment en un context de tipus d’interès més elevats, un factor que podria condicionar l’avenç de la productivitat els anys vinents”.
En definitiva, veurem si el creixement del PIB que ha avançat l’INE es ratifica d’ací a unes setmanes. Les dades que aporta l’AIReF en el seu model de seguiment del PIB en temps real no apunten pas cap aquí. Amb dades d’avui, continuen assenyalant un tercer trimestre amb creixement intertrimestral lleugerament negatiu (-0,2%) i un interanual de l’1,4%.
Una bona part del que pugui passar els mesos vinents depèn del consum intern i l’evolució dels grans països de la zona euro, amb els quals estem estretament lligats. Quant al futur immediat del consum familiar, és objecte de molts dubtes. Els empresaris de Comertia, per exemple, situaven la previsió de vendes per a l’octubre amb un increment del 5,6% respecte del mateix mes de l’any anterior, mentre que al setembre havien crescut d’un 7,2%. Vet ací un alentiment clar.
I, quant a la zona euro, l’avanç que feien aquesta setmana els directors de compres (PMI) per a l’octubre no era precisament engrescador, si bé s’intuïa un bri d’esperança. L’informe deia que les empreses de la zona euro indicaven una lleugera millora en la confiança respecte dels nivells de producció i activitat en els dotze mesos vinents, encara que el nivell general de positivitat es va mantenir entre els més febles observats durant el darrer any. El grau d’optimisme més alt en el sector serveis va ser contrarestat en gran manera per un deteriorament de les perspectives al sector manufacturer.
I aquesta és la situació. Jo diria que d’una gran incertesa. És veritat que aquí creixem més de pressa i que els analistes diuen que continuarem creixent més de pressa que la mitjana europea, però no és menys cert que encara anem molt enrere dels països capdavanters, malgrat que ja hem superat els nivells d’activitat d’abans de la pandèmia.
