04.05.2020 - 21:50
Els escriptors són gent acostumada a passar molt de temps tancats a casa en el seu quefer diari. Així i tot, com a tots plegats, aquesta situació derivada del coronavirus els ha sorprès i ha originat situacions d’angoixa i incertesa sobre el futur. I com que fa poc a casa nostra van triomfar els famosos consells que Stephen King donava al seu llibre Escriure (l’Altra), hem demanat a uns quants escriptors els seus consells de supervivència. Ho hem fet perquè hem vist que se n’han anat passant per les xarxes socials, bé fos en obert o bé fos en grups privats de Facebook o WhatsApp, i perquè és una pregunta recurrent dels festivals literaris que s’han organitzat en línia aquests dies. I sobretot, poden ser una bona eina per a qui ha decidit d’emprendre la seva aventura literària durant la pandèmia. Hi ha qui s’ho pres amb filosofia i qui s’ho ha pres amb humor i n’hi ha d’altres veritablement preocupats pel futur immediat. També hem afegit a la llista algun editor. I aquestes són les seves recomanacions, aptes per als col·legues i per a tots els aspirants a lletraferits.
Marc Moreno (1977) és escriptor i també és editor de Llibres del Delicte. La seva darrera novel·la publicada és Escapisme (Més Llibres), un dels volums afectats directament pel confinament, perquè ja hauria arribat rodat i amb el boca-orella fet a Sant Jordi. Aquests són els seus consells:
*No et deixis influenciar pel sentiment general d’esgotament pel confinament. Els escriptors som gent acostumada a estar tancats a casa i en solitud. No ve d’un parell de mesos més.
*No miris com baixa la pila de llibres pendents de llegir a mesura que passen els dies ni t’amoïnis amb la impossibilitat de tornar a construir la gran muralla de llibres que fins ara sempre ha viscut amb tu. Si ets un bon lector, segur que tindràs un munt de llibres sense llegir per casa. O sempre pots optar per les relectures o els e-books.
*No et posis horaris fixos d’escriptura. Si no tens criatures a casa ni un horari laboral que complir i disposes de les vint-i-quatre hores del dia, el millor és tenir el Word obert en tot moment i seure a teclejar només quan et vingui de gust, i sense arribar a esgotar-te. No t’obliguis a escriure.
*Si no et trobes inspirat per continuar el projecte literari en el qual treballaves abans del confinament –del tot lògic, ateses les circumstàncies–, busca noves opcions i parteix des de zero. Segurament el mateix estat d’ànim que t’impedeix continuar escrivint el que tenies entre mans et permetrà explorar nous camins en nous textos. Però això sí, defuig la temptació d’escriure sobre confinaments, pandèmies o mons apocalíptics. Estalvia’ns un 2021 de suïcidi.
*Si mai no has fet esport, no cal que t’obsessionis amb moure’t més del que ho feies abans del confinament ara que no pots sortir al carrer, ni intentis fer una marató passadís amunt i avall. T’esgotaràs mentalment, i necessites tenir el cap fresc per escriure la gran història que t’ha inspirat el confinament.
Empar Fernández (1962) és una escriptora polifacètica i versàtil que ha escrit, sobretot, en castellà. En aquesta llengua és considerada una de les millors autores de novel·la negra del panorama literari actual. Tot i que té novetat negra a quatre mans, el seu llibre La epidemia de la primavera (Suma de Letras, 2018) és un retrat magnífic de la gran pandèmia de grip del 1918. Ella també ens aporta els seus consells i la seva mirada sobre el futur incert que ens espera. I explica: ‘El confinament és una experiència propera a tot escriptor, treballem confinats, tan aïllats com ens és possible. És la meva experiència personal i crec que la de la majoria. Malgrat tot, i atesa la durada d’aquesta etapa d’enclaustrament total, crec que és necessari seguir algunes normes’:
*És convenient conservar les rutines anteriors a la pandèmia (cura personal, treball, contacte humà via telefònica o telemàtica, evasió).
*És aconsellable respectar l’horari de treball si les circumstàncies (companyia, preocupació pels estimats i la concentració) ho permeten.
*No llegir únicament allò que es publica relacionat amb la pandèmia. Airejar el pensament, continuar llegint novel·les, assaigs… Algun dia recuperarem alguna cosa semblant a la normalitat. Crec que és important no perdre de vista la nostra ‘vida anterior’, aquella vida que tant enyorem aquests dies.
*No escriure més ‘diaris de pandèmia’. Probablement, la teva vida durant el confiament no és gaire diferent de la de la resta de mortals i, tal com passa amb l’autoficció, no ha de ser necessàriament interessant.
*Preparar-se per a un panorama editorial més desolador del que ja ho és, amb una probable caiguda de les vendes, del nombre d’originals publicats i del nombre d’exemplars, de la inversió en promoció, amb el previsible tancament d’algunes llibreries i omnipresència d’Amazon esperonada per les circumstàncies.
Tot i això, algú em va recordar un cop que el món de la literatura és una carrera de fons. I som aquí, sense fons i sense alè. Salut i sort.
Anna Manso (1969) és una de les nostres autores de literatura infantil i juvenil més conegudes. També és guionista i una de les impulsores de l’associació Escrivim. El conte de la cartera (Bromera) és el seu darrer llibre i també s’ha vist afectat per la pandèmia.
*El primer consell és continuar lluitant pels teus drets professionals. Si no estàs associat, busca una associació que et representi i lluita. La situació era dura, ara és més dura i ho serà encara més. I només la podrem revertir col·lectivament fent-nos sentir. Aquell que cregui que anant per lliure se’n sortirà s’equivoca. El tsunami ens arribarà a tots i ha arribat l’hora d’alçar la veu i fer-nos valer. O ara o mai. Cal que tinguem cadira a les taules de negociació i als autors no ens la regalaran. Jo pertanyo a Escrivim (Associació professional d’escriptores i escriptors de literatura).
*El segon és mantenir el cervell i el cos en bon estat. Si ara no pots escriure, no ho facis. Si no pots llegir, no ho facis. I el mateix amb les sèries i pel·lícules. Fes el que et doni la gana, però fes alguna cosa. Si pot ser, amb les mans: cuina, dibuixa, fes. I mou-te. Mou cames, braços, mans, cintura. Com et doni la gana, però mou-te. Potser ha arribat el moment de viure i prou. Ni que sigui una setmana.
*El tercer és continuar amb les orelles i la vista ben obertes. Ara amb un territori més petit, el que es pot observar des de la teva finestra, terrassa, balcó, terrat. Hi ha material per a sucar-hi pa. Posa-t’hi, posa-t’hi.
*Pensa. Pensa què vols escriure (si no tens esma per a escriure, aquest consell no és contradictori, només he dit ‘pensa’). De fet, seria millor dir ‘revisa’. Aquesta situació ho canvia tot i és possible que aquell projecte ja no et vingui de gust. Pensa-hi bé. Madura’l. Jo no sóc gens de prendre notes i sí de rumiar molt abans de teclejar la primera frase. Ara hi ha temps per donar i per vendre.
*Llança’t a la piscina. Atreveix-te a fer el que et doni la gana a literàriament. Si la crisi del coronavirus ens ensenya alguna cosa, és l’autèntic sentit de la paraula ‘imprevist’. Fes avui el que pots fer avui. Esperar a demà no té cap mena de sentit.
Susana Hernández s’ha convertit en autora revelació de la novel·la negra aquests darrers anys. El seu llibre Mai més (Alrevés) tot just havia començat el recorregut, s’havia presentat a la premsa el 12 de març, just abans del confinament. Fa anys que es dedica a la supervivència literària i aquests són els seus consells:
*Escriure molt. Sembla una bajanada, però no ho és. Per intentar sobreviure en aquest món cal produir amb una certa freqüència, i per això cal escriure moltes hores.
*Diversificar-se. Escriure coses diferents, canviar de gènere, ser versàtil.
*Treballar per a altres. Escriure per a diaris, blocs, webs, etc. És una bona manera d’obtenir ingressos.
*Fer informes de lectura a escala particular, per a agències o editorials.
*Impartir cursos, tallers, xerrades i moderar clubs de lectura, ara forçosament virtuals.
José Luis Muñoz (1951) hauria de ser un home exultant aquests dies, en què hauria de ser al festival Black Mountain de Bossost. Allà ha passat el confinament, sentint la Garona des del balcó i sense sortir a la muntanya, la seva segona gran passió, fins ara, que tot just ha començat a fer esport. Aquests són els seus consells.
*Llegeixo, a molt bon ritme, tots aquells llibres que tenia pendents, les novel·les que m’envien els meus amics escriptors, les que em vaig regalar el Nadal, una torre de Babel que amenaçava d’esfondrar-se a la tauleta del dormitori, i aprofito per llegir al balcó i així prenc el sol quan surt. He redescobert el plaer de la lectura a l’aire lliure i així puc admirar el privilegiat paisatge que m’envolta: avantatges de viure a la Vall d’Aran.
*Convé no penjar-se de les xarxes, que aquests dies intoxiquen molt i ens inunden de fakes mal intencionats. El millor moment del dia és quan s’esgota la bateria del mòbil, quan descanso de tant de xat, tant de profeta i tant d’acudit, algun molt bo. Administrar la pròpia connectivitat em sembla vital. Tot i això, veure les cares dels estimats i saber que estan bé també és un dels millors moments del dia.
*És vital establir rutines i complir-les amb disciplina i mantenir la casa en ordre encara que només esperis la teva visita. Escric de bon matí i de matinada. Em poso al dia de pel·lícules endarrerides i reviso els meus directors preferits. Em canvio de roba alguns cops al dia. Pijama fins a les dotze, pantalons curts i samarreta si fa sol, fins a les dues, amb vermut inclòs. Després, em vesteixo com si hagués de sortir.
*En aquest moment, la literatura ha de servir com a exorcisme. No sóc l’únic que empra aquest recurs creatiu per pal·liar la por que produeix aquesta situació. Escric una nova novel·la sense tenir ni idea si tindrà futur. Potser d’aquesta pandèmia en surti una generació que serà, forçosament, negra.
*Com que no sé quan podré sortir, quan podré viatjar de nou, dedico unes hores del dia a viatjar amb les meves fotografies al passat i a altres escenaris. D’aquesta manera, me’n vaig al llit amb l’esperança de somniar que sóc lliure. Mai està de més repassar la vida que hem viscut i plantejar-nos la futura, si és que n’hi ha.
En conclusió, sóc moderadament optimista. Aquesta crisi comportarà molts canvis i els qui ens movem en el món de la cultura hem d’estar en guàrdia. Possiblement, a partir d’ara, la societat tingui més temps i el passi a casa seva i sigui un bon moment per a promoure el llibre, digital o en paper.
Lluís Llort (1966) és escriptor i periodista cultural i ha decidit d’aprofitar la redacció dels seus cinc consells per fer una mica de sarcasme amb tota la situació que vivim:
*Encara que es tingui més temps per a llegir aquella pila de llibres pendents, millor reservar els folis verges per quan arribi el moment d’haver de menjar paper. Sempre és menys nociu si tenen pocs àcars acumulats.
*Aprofitar per muntar un canal a Instagram o YouTube on recomanar uns quants llibres i, sempre, un de propi. Cal confiar que algun dia això acabi i que la gent tingui memòria per anar a comprar aquells llibres que de manera gens subliminar els hem engaltat al cervell. (Opcionalment es poden encendre ciris o fer altres rituals supersticiosos.)
*Com que el pas anterior està saturat de tota mena de fauna que busca, legítimament, un rendiment econòmic, per guanyar audiència proposo dues opcions. A cada nou seguidor (o cada 100 o cada 1.000, depenent de la capacitat de cadascú) ens desprenem d’una peça de roba i, un cop nuets (si hi arribem), passem a fer postures o pràctiques sexuals (això ho converteix en comerç sexual, d’acord, però amb un fons intel·lectual).
*La segona opció, partint o no de l’striptease anterior, és que amb cada augment X de seguidors, ens tallem alguna part del cos ‘en directe’, com a El mercader de Venècia. No cal començar amb una mà, millor un pessic d’orella (pessic, no fem un Van Gogh, d’entrada, que la màscara per a evitar contagis ens quedarà penjant), una punteta de dit, una llesca de papada, el prepuci (en cas de ser mascle i encara conservar-lo), etcètera.
*I sobretot, sobretot, un no-consell: no aprofiteu el tancament per escriure un dietari sobre el confinament, ni una obra d’autoajuda (encoberta o no) de la mena ‘En sortirem reforçats’, ni tan sols poemets i novel·letes, o sí, però per mantenir el to muscular de la creació. Penseu que en tornar a la normalitat, el món (l’editorial, n’hi ha cap més?) estarà saturat i endarrerit de publicacions i ‘pasarán más de mil años, muchos más’ abans que es publiqui res… Aprofiteu per estudiar mecànica bàsica, per exemple, que amb tant de temps el parc mòbil aturat, caldrà gent amunt i avall per posar en marxa cotxes i motos i seran ingressos directes i en negre.
Isabel del Río (1983) fa de tot per sobreviure amb la literatura o de la literatura. A banda de les seves obres, ha fet o fa de documentalista, lectora de manuscrits, redactora, gestora cultural… I aquests són els seus cinc consells:
*El primer consell seria la coherència. Si volem dedicar-nos a l’escriptura, hem de deixar de veure aquesta activitat com un hobby, hem d’escriure cada dia, crear una mínima rutina que ens permeti de millorar i no deixar la nostra escriptura, passi el que passi en la nostra vida diària.
*El segon seria ser crític. Ser crític amb un mateix i amb la pròpia feina. Ser capaç d’acceptar les opinions constructives dels altres, d’esborrar, eliminar i fins i tot destruir els nostres escrits. Això ens permetrà de polir el nostre estil i créixer com a escriptors.
*El tercer seria diversificar. No sols em refereixo a escriure gèneres diferents, que és molt interessant i divertit, sinó ser conscients que, en el nostre context espacial i històric, l’art no és gaire ben valorat econòmicament, per la qual cosa enfocar totes les nostres fonts d’ingressos en els nostres escrits potser no és la millor opció.
*El quart consell seria la proactivitat. Si espereu que us descobreixin o, si teniu la gran sort de publicar, que el llibre es vengui sol, la vostra obra morirà abans d’haver nascut. Avui dia, l’escriptor és el seu propi relacions públiques i ha de fer com sigui perquè el llibre arribi als lectors, a les llibreries i als mitjans. Busqueu l’editorial que encaixi amb el vostre manuscrit, no l’envieu de qualsevol manera i prepareu un projecte en relació amb l’obra que també podreu comentar amb l’editor.
*El cinquè és la resiliència, una habilitat que molt descuiden. Hem de ser capaços de sobreviure i continuar endavant amb determinació, malgrat les coses que ens trobem pel camí.
Xavier Aliaga (1970) és escriptor i periodista, actualment s’encarrega de la secció de Cultura del setmanari el Temps i ens deixa aquests consells:
*Persistiu en els vostres projectes anteriors, si penseu que són bons i hi creieu. Ara mateix, sembla no tenir sentit escriure sobre un món que serà diferent en moltes coses. Però la literatura pot ser la fotografia fixa d’un moment. La literatura és contar bones històries i fer-ho bé. Escriviu en aquesta clau. Ja tindrem temps, amb perspectiva, d’escriure sobre el que ens va passant. Perquè caldrà fer-ho. Però no us deixeu portar per la immediatesa o l’ànsia.
*Escriviu amb temps, deixant respirar els projectes, deixant que les trames i els personatges ens parlen. Torneu una i mil vegades a la pàgina escrita cercant l’adjectiu més escaient, la frase més definitòria. Cal fer i desfer, però també tenir clar que el procés ha d’acabar en algun moment. Deixeu-vos portar per l’instint.
*Doneu a llegir la primera versió més o menys acabada a més d’una persona. No ho sabem tot, és fàcil perdre la perspectiva. Tal vegada us donaran consells contradictoris: valoreu-los, agafeu les indicacions útils i bandegeu les que no ho semblen. Llegiu entre línies: un ‘aquest personatge es podria definir millor’ significa que el personatge, en realitat, està mal definit. Sempre us donaran la visió més amable. Desconfieu dels veredictes entusiastes.
*Confieu en els bons editors. Sigueu humils i receptius, penseu que és la seua feina. Desconfieu dels editors conformistes, que donen per bona la versió que els arriba. Sempre es poden millorar coses en el procés. I feu concessions, doneu per perdudes petites batalles per poder guanyar les grans. Amb els correctors, també.
*I el més important: tingueu sempre present que es publiquen moltes coses i que no ens podem conformar a ser un més. Sobreviureu, reeixireu si manteniu l’autoexigència, si llegiu els millors, si esteu al cas del pols literari del temps i, al mateix temps, trobeu la vostra veu. Si treballeu l’escriptura, la documentació, el to o l’estructura com si us hi anara la vida.
Jordi Juan (1966) és guionista, contista i novel·lista. Viu a València i aquests són els seus consells:
*Primer, el més obvi: si ets al mig d’algun projecte, aprofita al màxim per avançar o fins i tot acabar la faena. Si et trobes en un període d’incubació, utilitza aquestes circumstàncies especials que vivim per buscar l’estímul que et porte a l’escriptura.
*Concentra’t en el present. Beu d’aquesta actualitat distòpica fins a dir-ne prou, analitza el que sabem o el que encara no sabem però sí que intuïm des del pensament crític. Se suposa que les editorials i els lectors esperen la gran novel·la de la pandèmia. Sort.
*Recorda. Els àlbums de fotografies familiars que groguegen als calaixos, els vells vídeos o, fins i tot, les pel·lícules de súper-8. La memòria personal o col·lectiva pot ser el tret que busques per a l’escriptura, aquest fil de la madeixa del qual estirar fins a trobar la teua història.
*Reprendre els llibres, els films o sèries o la música de la teua vida és un altre fulminant de ficcions. O potser algun vell projecte abandonat o, fins i tot, oblidat. Fes un pas enrere per agafar impuls. És justament el que prohibeixen els il·luminats i els totalitaris. Si es pensa bé, és una estratègia molt aconsellable.
*Ara que tot sembla haver-se aturat en un bucle d’espai i temps, fixa la teua atenció en aquests dos vectors. Temps. Aquesta substància que ens conforma i descompon. Si descartes de retratar el present, viatja al passat o al futur. Espai. Sideral o geogràfic o domèstic. Recorre els llocs coneguts o ignots i fins i tot els no-llocs. Trota, busseja o escala per la teua fantasia fins a deixar-te l’alè. Ànim i bon pols, col·lega.
David Martí (1970) és un dels narradors més sòlids de la literatura catalana contemporània, però el confinament l’ha atrapat impulsant el seu nou projecte, l’Escola d’Escriptura de Catalunya, que finalment acaba de veure la llum només en el seu vessant virtual. Aquests són els seus consells:
*Vés per la vida amb els ulls ben oberts. Trobaràs la inspiració on menys t’ho esperis.
*Documenta’t, documenta’t molt. Però, quan escriguis, que no es noti.
*Enamora’t del protagonista de la teva història. Riu i plora amb ell, o ella. Els lectors ho agrairan.
*Repassa el que has escrit llegint en veu alta i comprova si hi ha música i flueix.
*Quan acabis la primera versió de la teva novel·la, guarda-la en un calaix durant un parell de setmanes. Després, quan la tornis a agafar, fes tots els canvis que calguin i no tinguis por d’esborrar tot allò que no t’agradi. Tal com deia Hemingway, el millor amic de l’escriptor és la paperera.
Jordi Ledesma (1979) és un dels escriptors revelació dels darrers temps. No tenia novetat just ara, però el coronavirus ha tallat el recorregut extraordinari que feia una de les seves traduccions al francès i, sobretot, la seva anada a la fira de León, a Mèxic. Ledesma, que es dedica totalment a la literatura, també ens dóna els seus consells sense deixar de recordar-nos que per a molts artistes sobreviure és, literalment, arribar a viure demà.
*Cal emprar l’ego per combatre contra un mateix, no per enfrontar-se als altres. L’escriptura és per si mateixa un exercici egòlatra, pensar que el que s’escriu pot interessar algú més que a un mateix és molt pretensiós. Per això s’ha de gestionar amb percepció crítica les emocions que l’aspiració desperta. El procés d’escriptura d’un text és una presa de decisions constant i haurem d’assumir que moltes han estat errònies o, si més no, corregibles, i és des d’aquí que s’ha d’afrontar el pròxim text, disposats a fallar novament.
*La lectura ens ha d’ocupar més temps que l’escriptura, sempre. Les pàgines llegides han de multiplicar les escrites per un valor molt alt, perquè només així podrem crear un univers que aspiri a ser propi i també una veu. També hem de prendre decisions sobre què llegim i què ens aporta cada lectura.
*Amb un bon bagatge lector, un ego mesurat i sospesat i la predisposició a emular amb propietat allò que ens agradaria ser literàriament parlant, podem intentar escriure quelcom que creguem que pugui interessar algú i, així, satisfer l’ego esmentat. Després d’aquest pas tot es fa més difícil, sobretot, conviure amb un mateix.
*Si arribem a concloure un text i tenim la màgia que fa que sigui interessant per a algú i que aquest algú sigui un editor que decideixi publicar la nostra obra, hem de ser conscients del triomf que significa la fita. Després d’això, la supervivència és molt complicada si el pla vital aspira al rèdit econòmic.
*Guanyar-se la vida com a escriptor és tan difícil com guanyar-se el pa cantant i amb la guitarra, com diu la cançó. A mi m’agradaria viure en exclusiva de les novel·les que escric, però he d’assumir que és impossible de moment i en l’actualitat organitzo tallers literaris, escric articles i he fet algun text com a negre literari. Recentment, i gràcies a la confiança d’un director de cinema, m’he introduït al sector cinematogràfic amb l’escriptura i reescriptura de guions. Tot això m’ha permès de sobreviure econòmicament i dedicar el meu temps laboral al procés d’escriptura, renunciant a la comoditat i sabent que sobreviure tan sols és arribar a l’endemà.
Ilya Pérdigo és un dels editors d’Alrevés. L’editorial barcelonina havia d’encarar Sant Jordi celebrant els deu anys d’existència i amb la compra de l’editorial infantil Biro-Biro. Aquests són els seus consells per als escriptors:
* Si ets escriptor o pretens ser-ho, llegir es converteix en una obligació. I a l’hora de llegir sempre s’han de buscar noves veus, vives, que portin foc a cada paraula. En aquest sentit, recomano molt, ara i sempre, llegir autors llatinoamericans, autors com Fernanda Melchor, Yuri Herrera o Claudina Domingo, amb més o menys recorregut. Són autors amb una literatura crua, colpidora i fresca.
*És un bon moment per a reprendre idees, treballar-les, refer-les, reconstruir-les, iniciar-ne de noves. És el moment d’agafar aquell text que vols presentar a l’editor i tornar-lo a revisar.
*Aquestes setmanes, que probablement seran mesos, ens duran a un nou context, un nou paradigma que canviarà moltes coses. És un bon moment perquè els autors pensin com volen relacionar-se amb els seus lectors, com volen donar a conèixer els seus textos i com volen fer volar les seves obres.
*Són dies per a reinventar les estratègies de comunicació, recomano que cadascú dels escriptors confinats busqui la manera de donar suport a alguna de les moltes campanyes que es fan aquests dies, es tracta de donar suport a tota la cadena del llibre, inicialment i principalment, a les llibreries. Podem comprar llibres a partir de les diferents campanyes, la de Libelista, la de Llibreries Obertes o bé algunes que segueixen editorials de manera individual.
*Evitem donar continguts gratuïtament, tots els autors han de tenir molt clar que la seva feina val temps i diners i que, per tant, qui la vulgui consumir l’ha de valorar. Ens hem trobat amb gestos de generositat, i evidentment, hi ha excepcions que ho justifiquen, però, tinguem cura, la nostra cultura i la nostra feina s’han de fer valer.
Joana Soto és editora de Pagès Editors. També ella ofereix els seus consells per als escriptors:
*Assegura’t que envies un text madur: les presses, sovint, no són bones conselleres i la voluntat de veure el llibre publicat al més aviat possible pot fer que, a vegades, ens precipitem i enviem originals que encara no estan prou madurs. És important que revisis molt bé el text, que comprovis que no té cap error i que tant la història com la redacció són sòlides. Evidentment, l’editorial després farà la seva feina i potser et demana que intervinguis d’alguna manera al text, però és clau que, al primer contacte, facis arribar la millor versió del teu llibre.
*Vetlla el moment i la manera d’enviar l’original: les dinàmiques del sector del llibre són particulars i no sempre és un bon moment per a fer arribar un llibre a l’editorial. Intenta no sol·licitar lectures durant els primers mesos de l’any, per exemple, perquè l’equip segurament estarà enfeinat preparant la campanya de Sant Jordi i no podrà atendre el teu llibre com et mereixes. De maig a setembre, la feina de les editorials és una mica més relaxada i segur que poden llegir amb més calma.
* Afina la mirada: fes una cerca prèvia i mira de no enviar indiscriminadament el teu original a totes les editorials. Informa’t bé de quin catàleg tenen i si l’editorial amb qui vols contactar acostuma a publicar llibres com el teu.
* Cuida la presentació: Pagès Editors acostuma a rebre, de mitjana, entre cinc i deu propostes de publicació cada dia. Com ja et deus imaginar, és complicat donar una resposta ràpida a aquest volum tan gran d’originals. És important que ho tinguis en compte i que, per tant, intentis presentar el teu de la millor manera possible. El correu de presentació és molt important i, si pots i l’editorial ho considera oportú, sempre pots visitar-la i presentar el teu llibre personalment. La primera impressió és important.
*Carrega’t de paciència: el procés de publicació d’un llibre és una feina artesanal i, per tant, necessita el seu temps de cocció. Sovint, les editorials tenen molts originals per llegir i la resposta, a vegades, no sempre és ràpida. Els llibres no els pot llegir una màquina i, per tant, són processos humans que requereixen el seu temps. Si tens la sort de rebre una resposta afirmativa, pren paciència, perquè llavors caldrà decidir quin és el millor moment de l’any per a publicar el teu llibre. I pensa que també hi ha vida després de Sant Jordi!
