Confinats al Zurich

Eren cap a les cinc de la tarda quan, davant el Zurich, a la cantonada de la plaça de Catalunya amb Pelai i la Rambla, s’ha sentit un fort esclafit. De sobte, ha començat una estampida de centenars de persones en direcció cap al cafè. El primer pensament ha estat que era una baralla entre els manters i la Guàrdia Urbana. Però, al cap d’un segon, els cambrers que érem al taulell ja hem vist que no i que, a més, alguna cosa baixava per la Rambla. La guàrdia urbana estava nerviosa i actuava frenèticament, cosa que era un mal senyal. Vèiem gent com fugia i fugia mentre demanàvem calma als qui s’amagaven dins el cafè… La terrassa ha quedat totalment destruïda, amb trencadissa de vidres i gent per terra que ha caigut per les empentes.

Llavors hem vist la guàrdia urbana atenent tot de ferits. Els serveis mèdics i la policia ens han agafat para-sols i cadires per atendre els ferits, mentre nosaltres tancàvem les persianes per confinar tothom. El Zurich era ple de gent: a la cuina, als vestidors… Tothom estava espantat. Nosaltres, els cambrers, també estàvem blancs i nerviosos… tot i que intentàvem ajudar la gent i donar-los aigua i el que demanessin. Després la policia ha desallotjat els clients, tret d’un parell que s’han volgut quedar perquè tenien família per la Rambla.

Poc després ens han tornat a confinar arran del que semblava un segrest, que al final no ho ha estat, i hem hagut d’estar tancats fins quasi les nou. Mentrestant, els agents de policia i els serveis mèdics venien a descansar i a agafar el que necessitaven.

Al final ens han deixat marxar, després d’identificar-nos i fer-nos preguntes. Hem plegat la terrassa, on hem trobat de tot: un cotxet, sabates, bosses de roba, vidres…

Hem tancat, hem hagut de sortir acompanyats i demà, gairebé segur, tancarem. Tot i que alguns companys opinaven que això és el que no hauríem de fer.

Tots hem marxat cap a casa cansats i amb una sensació d’impotència per tot el que havia passat, però almenys hem fet tant com hem pogut amb la gent que hi havia confinada allà dins.

Arnau T. Akthar i Bertran
Estudiant de dret de la UB i cambrer del Zurich