16.03.2020 - 13:52
|
Actualització: 16.03.2020 - 16:50
Dilluns amb gent als metros, autobusos i cotxes cap a la feina. Avui, moltes persones s’han vist obligades a deixar el confinament pel coronavirus 2019 que voldrien fer i anar a treballar perquè el decret dictat per Pedro Sánchez no atura pas la feina. Demà, l’executiu espanyol s’ha de reunir per parlar de mesures econòmiques concretes, encara per definir.
De moment, com poden fer front a la situació, els treballadors? Què implica l’estat d’alarma? Què diu l’article 21 de la llei de riscs laborals? VilaWeb ha contactat amb l’advocat laboralista Carles Hurtado i la sindicalista Núria Ferràndiz (Intersindical-CSC) per resoldre aquests dubtes i uns quants més.
—Vull fer el confinament i no sortir per anar a treballar. Tinc por del contagi. La feina em diu que hi he d’anar. Puc negar-m’hi?
—Carles Hurtado (CH): Amb les actuals mesures del RD 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma, legalment, el treballador està obligat a anar a treballar. Però hi ha l’article 21 de riscs laborals.
—Què diu l’article 21 de riscs laborals?
—CH: Entre altres coses, que el treballador té dret d’interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de feina en cas que sigui necessari, quan consideri que l’activitat implica un risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut.
—Es pot adduir aquest article en el cas del coronavirus 2019?
—CH: S’haurà de demostrar una manca absoluta d’adopció de les mesures contra el contagi al lloc de feina. I comunicar-ho immediatament als representants dels treballadors i a l’autoritat laboral, que serà qui decidirà si es continua sense treballar o s’hi ha de tornar.
—Núria Ferràndiz (NH): En aquest cas descrit, els representants dels treballadors, i també els treballadors, podrien aturar l’activitat laboral, però cal anar amb cura. La recomanació és ‘convèncer’ l’empresa de la conveniència d’aturar l’activitat laboral, permetre de treballar des de casa i garantir únicament allò que es considerin serveis essencials.
—El treballador pot adduir que, més enllà del lloc de feina, el fet d’agafar el metro o sortir al carrer ja és prou risc per a activar l’article 21?
—CH: Si fem cas de les mesures del reial decret de l’estat d’alarma, no diu que no es pugui agafar el metro. Si fem cas de les recomanacions científiques, sí que n’hi ha, de risc. El metro no és el centre de treball i l’autoritat laboral no entraria a valorar el desplaçament, llevat que fes una interpretació extensiva.
—Vull fer teletreball i a la feina em diuen que no. Puc obligar-los?
—NH: No. Les resolucions publicades fins ara diuen que recomanen a les empreses de permetre el teletreball quan sigui possible. Per tant, les empreses no hi estan obligades.
—M’han fet fora de la feina emparant-se en la Covid-19. Poden fer-ho, això?
—CH: No, això és un acomiadament improcedent.
—M’han fet fora temporalment emparant-se en la Covid-19. Poden fer-ho, això?
—CH: Sí, però hauria de ser a través d’un ERTO per causa de força major o per causes econòmiques, amb comunicació a les autoritats laborals competents i amb expedient contradictori que respecti els terminis processals corresponents. No és immediat.
—NH: En aquests supòsits de suspensió de contracte per raons de força major, el treballador es trobarà en una situació legal d’atur. En cas d’ERTO, l’empresa està obligada a continuar cotitzant el 100% d’allò que correspongui al treballador.
—Sóc autònom, puc deixar de pagar les quotes mentre duri la pandèmia?
—CH: De moment, no. Per a això, cal que el govern aprovi mesures socials i laborals en aquest sentit.
—Sóc autònom, puc deixar de pagar imposts mentre duri la pandèmia?
—NH: Les mesures aprovades pel govern espanyol consisteixen a permetre l’ajornament i el fraccionament de deutes tributaris per un termini de sis mesos sense interessos, a més d’assimilar la baixa per malaltia (ja sigui perquè tens la Covid-19 o perquè estàs en situació d’aïllament) a una baixa laboral per accident laboral, de manera que l’endemà mateix de tenir la baixa es cobrarà el 75% de la base reguladora.
—Itàlia ha anul·lat hipoteques. És cert?
—NH: Sí, és una mesura adoptada per l’executiu italià. Ara bé, cal matisar-ho. No és en tots els casos. Cal complir certs requisits: cobrar menys de 30.000€ i quedar-te sense feina, com a mínim, durant un mes o tenir una reducció important de la jornada laboral. Si es compleixen aquestes condicions, es podran ajornar els pagaments fins a 18 mesos, segons quina sigui la condició econòmica del treballador. Per tant, és una mesura que no es pot aplicar a tothom ni de bon tros.
—Sense feina, puc deixar de pagar hipoteques?
—CH: No, l’obligació derivada d’un contracte civil o mercantil només es pot deixar de complir si ho acorden totes dues parts o si el govern dicta mesures en aquest sentit.
—Sense feina, puc deixar de pagar el lloguer?
—CH: No, l’obligació derivada d’un contracte civil o mercantil només es pot deixar de complir si ho acorden totes dues parts o si el govern dicta mesures en aquest sentit.
—CCOO i UGT van pactar amb la patronal unes mesures. Quina valoració en feu?
—CH: Negativa, perquè més enllà de mesures reorganitzatives de treball, borses d’hores, redistribució de jornada i permisos, no elimina la possibilitat d’expedients de regulació de l’ocupació, amb possibilitat de suspensió de contractes de treball o d’extinció, i per tant, no serveix per a forçar l’estat a prendre mesures d’ajuda que evitin la pèrdua temporal o definitiva de llocs de treball, amb un greu perjudici i desprotecció per als treballadors.
—NH: Si bé hi ha alguna mesura que és lògica, com l’activació de la figura dels ERTO, són mesures molt precipitades i molt pensades per no fer enfadar la patronal. Pensem que la primera cosa que va demanar la patronal, abans que els governs s’haguessin reunit, van ser mesures de flexibilització per a acomiadar treballadors. És a dir, flexibilitzar encara més els acomiadaments. Recordem que la darrera reforma de l’any 2012 ja va comportar una important retallada de drets laborals, permetent acomiadaments molt barats.
—Pedro Sánchez va anunciar mesures econòmiques. Com les valoreu?
—CH: De moment són desconegudes, anunciades per a dimarts. En canvi, és urgent i necessari que s’adoptin i s’anunciïn mesures tant econòmiques com socials i laborals, especialment per a evitar acomiadaments que segurament moltes empreses ja han posat en marxa.
—NH: Insuficients i imprecises. Nosaltres creiem que s’ha d’anar molt més enllà (propostes de la Intersindical). Les actuals generen molts dubtes i hi ha un desconcert important sobre la seva viabilitat i aplicació. Són mesures que no solucionen ni pal·lien els greus efectes que aquesta situació tindrà sobre els treballadors, especialment aquells que es troben en els anomenats col·lectius més vulnerables (contractacions temporals, hostaleria, transports, neteja, tercer sector, etc.), i un col·lectiu molt important al nostre país, els autònoms, els quals ja es troben habitualment en situacions força precàries.
—Quim Torra va fer unes propostes econòmiques. Com les valoreu? Les pot aplicar o depenen de l’estat?
—CH: Moltes no s’han especificat, destaca la línia de crèdit per a empreses de 1.000 milions d’euros, que pot aplicar a través de les institucions de crèdit públic competència de la Generalitat. Però el crèdit a les empreses per si sol no evitarà la pèrdua dels llocs de feina, perquè el crèdit, per flexible que sigui, s’ha de tornar. Calen ajuts i subvencions directes.
—NH: Les propostes del govern català ens semblen més raonables que no pas les dictades pel govern espanyol. De fet, són més socials i es posen més en la pell dels treballadors. Ara bé, no tenim competències. Tot allò que afecti qüestions laborals, o iniciatives que impliquin ajornaments per a pagar quotes, impostos, etc., tot és d’àmbit estatal. De manera que el govern català només pot demanar o recomanar, però no decretar.
—Quins són els casos més extrems que heu viscut aquests dies?
—CH: Algun cas de treballadors amenaçats de considerar-los com a baixa voluntària si no es presentaven a treballar.
—NH: Preveig que el més greu encara ha d’arribar.
