Confinament sense sucre

—No tenim prou sucre, baixo a comprar-ne.
—Sí que en tenim, en queda una mica a la sucrera.
—És que anava a fer un pastís.
—Ja el faràs quan tinguem prou sucre, doncs.
—Baixo un moment i…
—No.
—Aquí baix mateix, són dos minuts.
—Que no. Què hem quedat? Fem una llista a la pissarreta de la nevera, i quan estigui plena un dels dos baixa. I em toca a mi.
—Doncs no hi ha pastís.
—D’acord.
—Apunto sucre.
—No facis la lletra tan grossa, que no cola.
—També ens cal essència de vainilla, colorants, anisets de colors, sucre de llustre…—Frena, tampoc cola.
—Necessito baixar.
—I jo…, què et penses?
—Tu ets més d’estar a casa, et veig tranquil.
—Vés al balcó.
—És que hi ha els veïns.
—Millor: els saludes i fas vida social. T’animarà.
—Vull veure algú més.
—Skype.
—Com és que no estàs nerviós, tu?
—Que vols que ho estigui?
—No, però…
—Però què?
—Tira’m l’alè!
—Ara què t’agafa?
—Vine aquí i tira’m l’alè!
—Va, reina, que he de fer una videoconferència amb un client.
—No fugis d’estudi!
—De veritat, obre l’Skype i truca a algú i riu una estona.
—HAS TORNAT A FUMAR?
—Que no!
—No et tanquis al despatx, vine aquí ara mateix!

* * *

—Si tu has tornat a fumar, jo baixo a comprar sucre.
—No fuuumo.
—I una merda. Et veig massa tranquil.
—Perquè m’ho agafo amb calma, no em creus?
—No!
—De veritat que vols que et tiri l’alè? Doncs té! I escorcolla’m si vols. No he sortit de casa. Regira la brossa a veure si hi trobes res. Regira-ho tot.
—No fumes?
—Que no!
—No ho entenc.
—Però tu vols que m’esveri? Vols que estiguem tots dos enfilant-nos per les parets tot el sant dia? És això el que vols?
—No, però…
—Doncs agraeix-me que estigui tranquil, collons.
—Gràci… Eh! Què passa? Que no tinc dret a posar-me nerviosa? Que ara t’he d’adorar perquè mantens la calma? Vols que et faci un pedestal? Tinc tot el temps del món! Si tingués sucre te’l faria de pa de pessic, el pedestal, si et sembla!?
—No volia dir això… Caaaalm…
—Torna a dir calma, torna-hi.
—Doncs què vols que faci?
—Sucre.
—Tot això és pel sucre?
—Necessito fer un pastís.
—Però què t’agafa a tu ara?
—20 de març…
—Què?
—De debò?
—Tu i les dates…, com pots recordar tantes coses?
—No hi caus?
—Del 2001…
—Del 2001? Ai…
—Sí…
—Però vam quedar que ja no ho celebràvem, no? Ara celebrem les noces i ja està…
—Ja, però jo me’n recordo i…
—Vine aquí, vida…
—Vull fer un pastís.
—No cal, dona…
—El vull fer…
—La veu, no facis aquesta veu…
—Si us plau, deixa’m baixar a comprar sucre, nino…
—Para!
—Trigo dos minuts i et podré fer un pastís boníssim. Digues que sí, vaaa!
—La veu!
—Txí? Puc anar a comprar txucre?
—Prou!
—Digues: txí.
—Però et sembla que hem de celebrar res, ara?
—Què vols dir?
—No ho sé, tothom confinat, aquesta incertesa…
—Tu no estaves tan tranquil?
—Sí, però… Una cosa és estar tranquil i l’altra tenir ganes de celebrar coses.
—Això tampoc ho faig bé? Espera, que et torno a donar les gràcies per ser tan perfecte. El pedestal te’l faré amb els rotllos de paper de vàter, que en tenim un fotimer i no sé pas qui es va esverar comprant-ne dos paquets de 24 unitats…
—Tot això és pel sucre?
—Saps que no és pel sucre!
—Una setmana i mira com estem… I després dius que hem de fer un creuer per celebrar els deu anys de casats.
—No em canviïs de tema! Necessito comprar sucre i fer un pastís. Celebrar que…
—Doncs celebrem-ho! Celebrem tot el que tu diguis. També podem celebrar el dia que vam venir a viure en aquest pis, el dia que ens van posar el wifi, el dia que vam esterilitzar el gat… Què més?
—Mi-te’l, el tranquil!
—Ja ho tens, ja m’he esverat. Contenta?
—No… Sucre.
—Et preparo una til·la.
—Sense sucre…
—Hòstia!
—Ho veus com en necessitem?
—Vols sucre? VOLS SUCRE? Doncs baixa, va. Ja ets grandeta. Vam decidir que seríem responsables, que ens quedaríem a casa, que faríem llista i compraríem un sol cop a la setmana i que menjaríem del que tinguéssim a casa. Però tu vols comprar sucre perquè avui hem de celebrar que fa anys que…
—Que vam començar a sortir! SORTIR! I estem tancats a casa! TANCATS!
—…
—…
—Vés a comprar sucre. Començo a batre les clares.
—Txí.
—I compra tabac.
—I essència de vainilla, colorants, anisets de colors, sucre de llustre…
—Txí.