Set consells per a passar el confinament amb els fills

Aquestes setmanes de confinament poden ser especialment difícils per als infants i adolescents, que no tenen més remei que jugar, estudiar o parlar amb els amics des de casa. Explorar, córrer, anar a jugar al parc i, en definitiva, no parar quiets, forma part de la naturalesa de les criatures, però ara els pares els han de fer entendre que caldrà canviar les rutines pel bé del col·lectiu. De la mateixa manera els adolescents han de renunciar a un element molt important del seu dia a dia com és la vida social, i a més tenen una edat complicada, i en una situació com aquesta poden aparèixer molts conflictes familiars.

Quines són les claus per a mantenir unes bones relacions familiars quan es passen tantes hores a casa? Cal marcar rutines estrictes als fills ara que no han d’anar a l’escola? Com s’ha d’explicar aquesta situació excepcional als més menuts? Els pedagogs Jaume Funes i Jordi Puig donen alguns consells, encara que remarquen que no hi ha cap manual que es pugui seguir fil per randa, sinó que cada família ha de posar les seves normes i explorar quines són les seves millors estratègies de convivència.

1. No desconnectar-los de la realitat

Vivim en una situació excepcional que fins i tot és difícil d’assimilar i entendre per molts adults, però això no vol dir que els nens hagin d’estar desconnectats de què passa. Així com la sobreinformació no és positiva a escala psicològica, tampoc no és recomanable de no parlar als infants sobre el coronavirus ni edulcorar-los la realitat. ‘Allò que no podem fer és no donar-los explicacions o inventar-nos fantasies’, explica Funes, que afegeix que hi ha moltes maneres d’explicar les coses i que es pot informar sobre la qüestió de la mateixa manera que s’explicaria un conte. ‘No s’han de quedar amb l’angoixa de no tenir respostes i també és important de no donar-los la informació que no volen tenir. Hem de respondre a les seves preocupacions, no a les nostres.’

https://www.youtube.com/watch?v=9J9soXmzfwg

Puig hi coincideix: ‘No pot ser que visquin en una bombolla. Un nen petit no entendrà que hi ha un virus i tot allò que l’envolta, però sí que entendrà les coses que veu que passen. Veurà, per exemple, que cap nen no va a escola. Com que ell hi va sempre, cal fer-li entendre que és un fet excepcional, no unes vacances.’ El pedagog creu que cal donar-los prou informació perquè puguin expressar la seva opinió i sentir-se partícips de què s’esdevé, sense arribar a crear una alarma excessiva: ‘No cal dir concretament que s’han mort més de mil persones, però sí explicar-los que hi ha preocupació perquè s’ha mort gent, que hi ha uns metges investigant una vacuna, que als hospitals hi ha problemes, que la gent gran ho passa malament… Fins i tot es pot treballar el fet que això els afectarà en el futur perquè potser aquest estiu la gent no se’n pot anar de vacances.’

El temps lliure i la situació per la qual passa el món també poden servir-los per a treballar valors positius com ara l’empatia, la solidaritat, la generositat o la importància del treball en equip i de la col·lectivitat. Per això Puig recomana de dedicar estones a reflexionar amb ells què es pot fer per a millorar la situació. Una opció possible seria animar-los a escriure cartes o fer dibuixos per als qui ho passen malament, o simplement explicant com viuen ells la situació. Per potenciar la seva creativitat, donar-los reconeixement, fomentar l’intercanvi de valors i reflexions amb més nens i donar recursos als pares han sorgit iniciatives com ara Pedagxgsinnovant a Instagram, i també s’han impulsat amb èxit campanyes com la de dibuixar arcs de Sant Martí amb el missatge ‘Tot anirà bé’ i penjar-los al balcó.

Ens fem ressó d'aquesta iniciativa i us animen a fer-la amb els petits!
La proposta inicial és fer un cartell semblant al què pengen a Itàlia amb un arc de Sant Martí i un missatge d ànim tipus "Tot anirà bé" o "Tot sortirà bé"

Una abraçada. pic.twitter.com/hl0GrF7dPY

— Escola Pare Poveda (@EscolaPoveda) March 16, 2020

2. No canviar les rutines

Malgrat que no cal ser més estrictes que no és normal amb els horaris i les rutines diàries, tots dos pedagogs coincideixen que cal posar pautes d’organització i evitar de viure en la improvisació. No van a escola, però ni infants ni adolescents poden tenir la sensació que fan vacances, i per això és important d’insistir en la necessitat de no alterar-los els horaris habituals ni canviar-los les rutines. Així, convé que s’aixequin a la mateixa hora de sempre, que mengin com sempre i en els horaris habituals i que es dutxin i vesteixin com si haguessin de sortir de casa, per tenir una actitud adequada. ‘L’estona que dedicaven a fer esport a l’aire lliure la poden dedicar a fer gimnàstica dins de casa. Si estaven a l’escola de nou a dotze, també haurien de fer coses relacionades amb el seu aprenentatge de nou a dotze, sigui la feina que els envien, llegir un llibre o jugar a un joc didàctic’, explica Puig. ‘Es pot fer una aturada de mitja hora o de tres quarts. En això sí que podem ser flexibles…’ També convé de reduir l’activitat educativa a la tarda, intentant adaptar-se al ritme de l’infant. Quant als caps de setmana, convé de mantenir una rutina més o menys similar, però integrar-hi més activitats d’oci, com ara enregistrar un film o cuinar alguna recepta.

També és important que tinguin clar quines feines faran en les hores d’aprenentatge, encara que la idea de ‘deures’, ‘classes’ o ‘lliçons’ no sigui tan rígida com en una situació normal. Ho explica Funes: ‘Cal que es preguntin què aprendran o descobriran cada dia. Que es preguntin, per exemple, què faran per a avançar en la matèria d’Història. No és tant una qüestió d’horaris com d’ocupacions. El que no pot ser és que tinguin dies buits. S’han d’equilibrar les dosis de videojocs, esbarjo i estudi. Després de jugar a la Play tocarà buscar a internet informació sobre el descobriment d’Amèrica. No es tracta de discutir sobre quantes hores passaran davant la pantalla, sinó sobre a què les destinaran. Si només a jugar o també a descobrir, comunicar-se, crear…’

3. Fer-los partícips de les tasques de la llar

Aquests dies de confinament també poden ser un bon moment perquè els fills col·laborin en les tasques de la llar més que no és habitual, intentant que això els motivi d’alguna manera. ‘Cal donar reconeixement a aquestes activitats, cosa que a vegades no fem. En compte de dir-los: “M’has d’ajudar a parar taula perquè ho necessito i perquè s’ha de fer”, és millor transmetre el missatge que, si ajuden, tot funcionarà millor. Dir-los “La teva ajuda és necessària i l’agraeixo”‘, destaca Puig.

El pedagog considera que és bona idea d’organitzar un pla familiar perquè tothom participi i compleixi un seguit de normes relatives a tasques com ara endreçar, netejar, treure la brossa, passejar el gos, cuinar… Fins i tot es poden fer llistes de tot allò que s’ha de fer diàriament i assignar tasques a cadascú: ‘Els nens han d’estudiar, fer feina i col·laborar a la casa. No poden estar sempre ociosos amb videojocs, perquè crearíem un hàbit nociu. Necessitem que se sentin útils.’

4. Crear una casa-escola mentre no van a classe

Molts nens reben material didàctic i seguiment per a continuar estudiant des de casa, però evidentment la seva situació acadèmica és molt diferent que si anessin a l’escola. Perquè aquest canvi no sigui tan brusc caldrà que els pares s’impliquin molt més que no és habitual en la seva formació i fer una mica de mestres, en la mesura que sigui possible. ‘En aquesta situació els adults hem de reinventar-nos com a persones que eduquen, car fins ara havíem delegat molt en els mestres i l’escola. Caldrà que els demostrem que val la pena aprendre, però tampoc podem fer a casa les mateixes tasques es fan a l’escola. Hem d’intentar crear una casa-escola que sigui diferent. De sobte ens convertim en mestres que acceptem que l’altre treballarà d’una manera no prevista, que no és exactament fer deures’, reflexiona Funes.

Però això no ha d’implicar que els pares hagin d’encarregar-se de tot el relacionat amb la vida acadèmica dels fills. El pedagog també remarca que és important de reclamar als tutors no solament que els enviïn tasques, sinó també que es connectin i es preocupin de manera individual de com evoluciona cada estudiant.

També es poden cercar recursos en línia. La CAPPEPV i Escola Valenciana ofereixen cada matí l’Activitat Matinera, un recurs pensat per afavorir la continuïtat de les rutines i treballs de la canalla i, també, per ajudar i donar suport els pares. També existeixen blocs didàctics sobre matemàtiques i sobre llengua, canals de treballs manuals i fins i tot iniciatives per a incentivar la poesia o canals de recomanacions de llibres juvenils.

5. Aprofitar les plataformes digitals per a l’exercici físic i l’entreteniment

És evident que dins de casa tot allò que té a veure amb l’exercici físic o l’entreteniment és molt limitat, però això no vol dir que no hi hagi possibilitats de continuar fent coses en aquest sentit. Els videojocs o totes les possibilitats que ofereix internet, inclosos els nombrosos canals de YouTube amb activitats, poden ser un bon recurs per a continuar tenint moments d’esbarjo i fugir dels hàbits sedentaris. Tanmateix, és recomanable d’utilitzar tots aquests recursos amb moderació i, en la mesura que sigui possible, triar videojocs que es puguin fer servir en grup i que impliquin una mica de moviment. ‘Han de buscar fórmules per a poder bellugar-se sense sortir, potser juntament amb els veïns o fins i tot pujant i baixant escales’, proposa Funes.

Després de l’hora diària d’activitat física recomanada, també es pot recórrer a moltíssims recursos audiovisuals d’entreteniment. La música de Dàmaris Gelabert, els experiments del programa Dinamiks del Club Súper 3, els canals que comenten videojocs i la gran quantitat de sèries infantils i juvenils d’avui i d’ahir que es poden trobar en diferents plataformes són algunes de les opcions a què es pot recórrer. A YouTube fins i tot es poden trobar canals de ioga i meditació per a nens, que també són dues activitats que poden fer durant el temps de lleure i que ajuden a tranquil·litzar-se i a millorar la concentració.

Amb tot, Funes considera que aquesta part d’entreteniment també és molt important, i que cal procurar de compensar el fet que ja no puguin fer segons quines activitats: ‘Cada nen necessita una dosi de felicitat. Si la tenia anant al parc i ja no pot, hem de substituir-ho. Reinventar en quin moment s’ho passarà bé, no privar-lo de la felicitat que ara no té.’

6. Arribar a pactes i practicar l’empatia i la paciència

Els pedagogs consideren que l’ingredient més important per a passar aquests dies de confinament de manera equilibrada és que els pares es conscienciïn que algunes situacions seran difícils de gestionar i es carreguin de paciència. En general, cal evitar l’aparició de conflictes constants, però ara més que mai és important de treballar l’empatia, l’assertivitat i intentar arribar a pactes i establir normes entre tota la família. ‘Cal dir als fills: “Estarem en un espai comprimit molts dies amb les mateixes persones i no volem baralles. Els germans us heu d’intentar relacionar bé, i posar-vos d’acord”‘, proposa Puig. ‘A vegades es farà cansat i s’hauran de repetir les coses quaranta vegades. Una baralla puntual és normal, però s’ha d’evitar un conflicte constant. Cal intentar no insultar-nos i dir les coses correctament, no de manera que generin un estat de tensió que els nens capten molt de pressa. Si dius a la teva parella “No em dóna la gana”, el nen veu que ell això també pot dir-ho i ho utilitzarà posteriorment. Hem de ser conscients de la manera com utilitzem el llenguatge, les mirades, la manera de fer les coses… No hi ha res pitjor que perdre la paciència i aixecar la veu o pegar-los.’

Funes hi coincideix: ‘Ara més que mai caldrà seleccionar molt bé per què val la pena de barallar-se i per què no. Hem d’estar contínuament en la pedagogia del pacte i fer-los entendre que és un vaixell en què tots remem junts i ningú no pot tirar-se per la borda.’

De la mateixa manera que es poden establir normes i pactes entre els membres de la família sobre les tasques domèstiques i els horaris a seguir, també es pot arribar a pactes en coses més banals, fer petites concessions entre tots i gestionar les diferències: ‘Possiblement els moments en què els nens estiguin més neguitosos per a fer coses seran els moments en què els adults estaran més cansats. Això s’ha d’intentar compaginar. Els podem proposar de jugar amb allò que vulguin menys amb un videojoc a l’hora de l’esbarjo del matí i deixar-los per a les hores en què els pares estiguin més cansats.’

També caldrà fer un esforç d’acceptació per part de tots en una situació en què serà difícil de mantenir la normalitat: ‘Ens hauríem d’acostumar que la vida també pot ser caos, i no tot pot estar sempre organitzat i endreçat. Els pares que vulguin totes les joguines al seu lloc també han d’entendre que la vida té un punt de desordre’, adverteix Funes.

7. Deixar espai als adolescents

Evitar les situacions de tensió i conflicte i provar d’arribar a pactes és especialment important en el cas dels adolescents, amb qui és molt possible que augmentin les discussions. ‘Passar tantes hores amb un adolescent que no vol viure amb tu pot implicar un nivell de conflicte elevat. Si la casa ho permet, no passa res per acceptar que l’habitació és seva. No s’ha d’intentar estar tota l’estona en el seu espai’, recomana Funes. Puig hi coincideix: ‘Han de tenir el seu temps d’alliberament i a la seva habitació. No cal que passin tota l’estona amb pares i germans.’

El fet de deixar-los el seu espai no vol dir desatendre’ls ni despreocupar-se’n. S’ha d’intentar trobar l’equilibri entre respectar el seu espai i aprofitar que es passarà més temps amb ells per enfortir la relació. Així ho explica Funes: ‘Probablement alguns pares i mares descobriran aquests dies que tenen fills i que una immensa part del seu món els era desconeguda. Són dies per a escoltar-los, tafanejar una mica i fins i tot deixar-se donar lliçons sobre la manera de bellugar-se a internet.’