11.09.2017 - 22:00
|
Actualització: 12.09.2017 - 07:25
Una vegada més, la celebració de la Diada ha estat un exemple magnífic del compromís, la pluralitat, l’alegria, la claredat i la capacitat de resposta del moviment popular per la independència. Per sisè any seguit, un milió llarg de manifestants han omplert els carrers. Enguany, però, amb un missatge molt especial. Dies després del començament formal de la desconnexió, el país ha deixat clar que resta al costat de les seues institucions i disposat a transitar aquesta tensa però emotiva recta final de denou dies que ens espera ara.
Situem-nos: la setmana més perillosa és aquesta que va començar ahir. Tot fa pensar que avui el Tribunal Constitucional espanyol emetrà una opinió sobre el president Puigdemont. Amb la legalitat catalana activada, l’opinió d’aquest tribunal ja no té importància, però és evident que el bloc unionista la farà servir insistentment per a provar d’afeblir-nos. I dijous a mitjanit començarà la campanya electoral, aquesta campanya que les institucions espanyoles no paren de dir que no existeix.
Per això aquests dies vinents podem esperar que s’intensifiquen, encara, les manipulacions, les mentides i les provocacions de l’estat espanyol. Dic més: hem de preveure, de segur, que aquests dies augmentaran molt les manipulacions, les mentides i les provocacions. I serà molt important de reaccionar-hi a la manera de Valls. Que tothom hi reaccione a la manera de Valls. Aquella actitud alegre, irònica i festiva d’enfrontar-se a la Guàrdia Civil marca el camí encertat.
Si ens mantenim en aquest estil i si el desplegament del referèndum avança com és previst que avance, aquesta setmana, per exemple, s’han de publicar les llistes dels col·legis electorals. A poc a poc, veureu com la tensió que ara apunta cap a Barcelona anirà girant-se tota cap a Madrid, contra el PP i contra Rajoy. I estic molt segur que la darrera setmana, els darrers deu dies, probablement serà Rajoy qui tindrà tots els maldecaps sobre la seua taula. Perquè la dreta extrema i els seus mitjans, quan comprovaran que el referèndum és indeturable, començaran a acusar el president del govern espanyol de ser tou, de no ser capaç d’enfrontar-se a res, de no reprimir prou…
I quan passarà això, la darrera setmana, el camí cap al referèndum ja s’haurà consolidat plenament i només restarà saber quanta gent hi participarà i si guanyarà el sí.
Recordeu, sobretot, que manquen solament denou dies, però que són denou dies en què tots hem d’estar molt alerta, molt units, molt desperts i a la vegada molt tranquils. I deixeu-me afegir que això ho dic sense gens de nervis, ni angoixa ni neguit, perquè després d’allò que vaig veure ahir tinc pocs dubtes que serà així: simplement, confie en vosaltres.
PD. Ahir a la nit ja van començar les manipulacions. La fiscalia va filtrar en uns quants mitjans que avui el major Trapero seria cridat a declarar i aquests mitjans ho van escampar alegrement. Fins que els Mossos ho van desmentir de manera oficial a VilaWeb.
I un segon punt. Ja ho entenc, que fa ràbia que diguen tantes mentides, però entrar en el joc de si érem més o menys només els fa profit a ells i als seus intents de manipulació. De debò necessiteu encara que els espanyols us reconeguen res? Tots els qui vam ser-hi vam veure quants érem i vam comprovar de sobres que érem molts més que l’any passat i que estem en plena forma. El fet important és reconèixer-nos en nosaltres mateixos i donar-nos força els uns als altres. I ells que diguen què vulguen…
