El Junqueras de sempre, en l’espai més trist mai vist

‘Com sempre’, responia Oriol Junqueras els dies previs a l’1-O cada vegada que li demanaven com podrien votar els ciutadans de Catalunya en un referèndum que l’estat espanyol deia que no es faria. I al final es va fer, motiu pel qual ara és un pres polític obligat a fer campanya de la presó estant. És com li ho va permetre la Junta electoral espanyola, i avui l’hem pogut veure responent a les preguntes dels periodistes. Han vist el Junqueras de sempre. Per videoconferència, el dirigent d’ERC ha aparegut en el plasma des d’una sala ben il·luminada però igualment lúgubre de la presó madrilenya de Soto del Real. Com va passar ahir amb Jordi Sànchez, amb l’escenografia inseparable i humiliant formada per una bandera espanyola i el retrat de Felipe VI, però que la realització de l’ACN ha decidit que no calia mostrar.

Abans de respondre la primera pregunta davant els vuitanta periodistes que cobrien la conferència de premsa, primer Junqueras ha volgut saludar els seus fills, Lluc i Joana. S’ha afanyat a posar-se la granota de treball polític i hem pogut veure el mateix Junqueras que feia mítings polítics en llibertat o al faristol del parlament. Abrandat a moments, didàctic, passional i, també, hàbil escapolint-se de les respostes directes. El Junqueras de sempre.

Escapolint-se com quan li han demanat si amb els seus diputats ERC investirà el Pedro Sánchez del ‘mai, mai, mai no hi haurà referèndum’. Junqueras ha repetit una vegada i una altra que no regalaran els vots a l’encara president del govern espanyol, però que ‘ni per acció ni per omissió’ no facilitaran cap govern d’extrema dreta. Quan li han demanat si el referèndum serà una condició, Junqueras ha tornat a driblar esgrimint que, com més força tingui ERC, ‘en millors condicions estarem de defensar el referèndum i la independència’. I ha repetit: ‘Oi que un govern d’extrema dreta no facilitaria el nostre camí cap a la independència? Com que ningú no me’n convencerà, doncs és evident que no el facilitarem.’

Junqueras, de mica en mica, s’ha anat sentint més còmode, i ha anat allargant cada vegada més les respostes, un tret característic d’ell. Per això no s’ha estalviat de repetir un dels missatges que ERC més vol transmetre en campanya. Que el PSOE pactarà amb Ciutadans i que votar ERC és l’aposta per a evitar que això pugui passar: ‘Si ERC obté un resultat fantàstic, serem molt més a prop dels nostres objectius’, ha dit.

‘No és per res, però estic a la presó’
Amb la simpatia que el caracteritza però igualment directe, el dirigent d’ERC ha recordat als qui acusen ERC de fer un discurs autonomista i d’haver oblidat l’1-O, que mirin on està: ‘Algú diu això, de debò? No és per res, eh, però jo estic aquí a la presó. Ho trobo increïble, em fa riure i tot’, ha dit. Junqueras ha remarcat que ERC es mereix la confiança de tothom: ‘Si no ens hem aturat ni cansat a la presó, no ens aturarem ni ens cansarem mai.’

Sobre l’estratègia unitària, ha recordat que ‘governem junts’, en al·lusió a Junts per Catalunya, i ha tornat a llançar un dard als rivals polítics que dubten de la seva estratègia independentista: ‘Representem espais polítics diferents, i sensibilitats i tradicions diferents. Insisteixo, la nostra és la d’un partit de 88 anys d’història, un partit republicà des de fa 88 anys, un partit que és independentista, més que cap altre.’

El nom de Carles Puigdemont surava en l’ambient i al final ha aparegut. Junqueras ha dit que, amb ell, vol continuar ‘treballant-hi’ i ‘entenent-s’hi’ i li ha enviat una abraçada. Ha subratllat que posaran l’accent en el diàleg com a eina per a ser més, i que per això, cal unir: ‘La construcció de projectes complexos, com la República, també demana multilateralisme. La millor manera de ser més és sumar a partir d’un projecte compartit i divers.’

Tot i que el temps s’anava esgotant, Junqueras ha trobat els moments per a fer broma. Ha rigut i ha fet riure la sala de premsa i la tribuna política, formada per Gabriel Rufián, Sergi Sabrià i Diana Riba, que s’han aixecat a saludar-lo. ‘Avui hi hem estat una hora i mitja, però quan surti batrem el rècord mundial de durada de les conferències de premsa.’

‘Us estimo molt, gràcies a tots’. Així s’ha acomiadat, abans no entrés una fosa a negra i es tallés l’emissió. Així és com s’ha acabat la primera conferència de premsa d’Oriol Junqueras, que l’hem pogut veure, escoltar i preguntar després de 533 dies d’empresonament.

Recupereu ací l’acte complet: