[VÍDEO] Aragonès demana de recosir l’independentisme per reforçar la posició negociadora

Avançar amb "la Catalunya sencera"

La cinquena condició, diu Aragonès, és tornar a mostrar aquests consensos a les urnes, i assenyala directament les eleccions municipals de 2023. La sisena, la internacionalització del projecte polític. I l'última condició, diu, recosir la unitat d'acció. "Una unitat d’acció oberta a tothom, però especialment pel conjunt del sobiranisme i de l’independentisme", diu.

Manifesta que no hi ha una única manera de ser independentista, i que el moviment és plural i divers. Per això, diu que cal abandonar el tacticisme, els retrets i les desconfiances. "Cal treballar amb mentalitat constructiva i tornar a sumar, tornar a treballar en positiu", diu. Per al president de la Generalitat, aquesta és la proposta guanyadora. "La que ens permet guanyar la llibertat. La que parteix dels grans consensos de Catalunya, diu.

Per tot això, demana d'avançar amb la seva proposta de "la Catalunya sencera" per a enfortir la nació i les institucions pròpies. "I avancem cap a una Catalunya la volem pròspera, que la volem justa i que precisament per això la necessitem lliure", acaba.

Les set condicions per a reforçar Catalunya

Per a reforçar la posició catalana, diu, cal posar en moviment les bases d'un catalanisme modern i inconformista, i cita set condicions per a fer-ho. La primera és enfortir i visualitzar els grans consensos que existeixen a la societat. Per a fer-ho, diu, engegarà una ronda de diàleg amb les institucions del país i els principals actors polítics, econòmics, socials, cívics i culturals. La segona condició, diu, és governar bé. "Un govern ambiciós i transformador. Autoexigent. Situat de forma inequívoca al costat de la gent. Que governa per a tothom."

La tercera és apostar pel progrés econòmic i social i la quarta la mobilització popular en defensa dels grans consensos de la societat catalana: el progrés i el benestar; els drets socials; els culturals i lingüístics; els civils i polítics, l'amnistia i l'autodeterminació.

Reforçar la posició catalana

El president Aragonès diu que poden discutir amb el govern espanyol quan i com els catalans poden decidir col·lectivament el seu futur, però que no es pot acceptar com a resposta que mai no hi haurà una via democràtica per a fer-ho. Reivindica la negociació i l'acord, "a través de l’actual mesa de negociació o a través d’altres eines que es puguin construir si l’actual procés acaba sense acord", però si la negociació no avança "és evident que no ens podem quedar de braços plegats".

Per fer-ho, diu que cal activar tots els mecanismes de pressió per a desblocar la negociació i per a reforçar la posició catalana per a forçar l'estat espanyol a moure's i a fer una proposta. "Per obrir vies i per crear noves oportunitats de negociació quan aquesta encalla, per poder continuar avançant si finalment descarrila", diu.

L'esquerra espanyola ha de triar

Compara l'actitud d'Espanya amb les del Regne Unit i el Canadà, que van acordar referèndums d'independència per a Escòcia i el Quebec. "Aquest és el camí. Partim dels principis democràtics i a partir d’aquí, estudiem totes les vies i tots els mecanismes possibles, i que només depenen de voluntat política, per permetre a la ciutadania votar el futur polític del país", diu. Reivindica la resolució del conflicte polític com "una necessitat històrica", i emplaça l'esquerra espanyola a completar la reforma democràtica de l'estat espanyol i que hi inclogui el reconeixement de la plurinacionalitat. "I per tant, de l'existència del dret a decidir", diu.

"L’esquerra espanyola ha de triar si es conforma a ser una democràcia en retrocés, dèbil i defectuosa —que necessita una llei mordassa per controlar a la ciutadania, que necessita un Consell General del Poder Judicial copat per la dreta nacionalista per condicionar la justícia— o si és capaç d’abordar totes les renúncies de la transició", diu.

Aragonès reconeix la manca d'avenç de la taula de diàleg

Diu que la incapacitat de l'estat espanyol de donar resposta a la realitat catalana és el que provoca el conflicte polític. Això, diu, és el que cal resoldre en la taula de diàleg. Reivindica que fins ara l'estat espanyol mai no havia reconegut l'existència d'un conflicte polític amb Catalunya i que fins ara mai s'havia mostrat disposat a negociar. Amb tot, diu que el procés de negociació viu un moment de dificultat per la poca valentia del govern espanyol, que no fa cap proposta política per Catalunya. "No es pot entendre que es dilati la celebració de la mesa de forma reiterada per interessos de partit", diu.

Aragonès diu que tots els processos de resolució de conflictes polítics són complexos i passen per alts i baixos i defensa que cal reactivar tota la força institucional i la mobilització política per a fer moure el govern espanyol. Ho exemplifica amb els indults: "Estigueu-ne segurs, sense la gran victòria de l'independentisme d'ara fa un any no s'haurien produït."

Espanya impossibilita el desenvolupament de Catalunya

"Aquest és el país que estem construint. Aquesta és la Catalunya sencera", diu. Amb tot, exposa que partim de limitacions polítiques i econòmiques que condicionen la manera com es desenvolupen aquests consensos. "Les limitacions polítiques són, fonamentalment, que Espanya ni acull ni respecta els consensos de Catalunya", resumeix. Per això, defensa que les eines per transformar el país són la plenitud de l'autogovern, dels recursos propis i de la democràcia. Recorda com es va engegar el procés sobiranista –que no és fruit d'una febrada, diu– arran del cansament de la societat catalana d'intentar transformar Espanya.

Evoca com l'Estatut de Catalunya va ser retallat pel congrés espanyol i, un cop votat, va ser tombat parcialment pel Tribunal Constitucional espanyol, però diu que no ha estat, ni de lluny, l'únic cas. "Tenim infinitat d’iniciatives del parlament i del govern, encaminades a millorar la vida de la ciutadania, que han acabat bloquejades o laminades pel Tribunal Constitucional", diu.

Aragonès defensa la immersió lingüística com un model d'èxit

El president de la Generalitat reivindica el català com a llengua comuna de la societat, i per això defensa que cal continuar potenciant la immersió lingüística a les escoles. "Modernitzant-la i enfortint-la, que és la millor manera de defensar-la", diu.

"Un poble sense escola és un poble sense futur"

Després d'haver marcat els reptes de Catalunya en l'àmbit econòmic, el president Aragonès se centra en l'àmbit social. "Un país cohesionat és un país on tota la ciutadania té serveis públics de qualitat a l’abast de la mà, amb independència del poble, barri o ciutat on es visqui", diu, i ho exemplifica amb les escoles: "Un poble sense escola, és un poble sense futur. I a Catalunya tenim escoles, i tenim futur."

Diu que cal lluitar contra la segregació escolar i enfortir el sistema educatiu, però també el sistema de salut revertint les retallades de governs anteriors. "Un país cohesionat també és un país sense discriminacions de cap mena", afegeix.

"La Catalunya sencera per una economia moderna"

"És evident que hem entrat en una nova fase", diu Aragonès; i recorda els grans lemes de país d'Enric Prat de la Riba, Francesc Macià, Jordi Pujol i Pasqual Maragall. "El nostre repte avui és atrevir-nos a redefinir Catalunya. El projecte de país. A construir una proposta per la Catalunya sencera", afegeix. Aquest projecte de país demana tenir una economia moderna, digitalitzada i sostenible, cosa que requereix una reindustrialització i per a ampliar l'obertura exterior de l'economia catalana, diu. Reivindica infraestructures claus com els supercomputadors Marenostrum, el Sincrotró Alba o la capitalitat de la telefonia mòbil de Barcelona. Com a repte, marca l'aposta per l'electrificació de l'automoció i el desplegament de centres d'energia renovables, encara que provoqui canvis en el paisatge. "Canvis que potser d’entrada no ens agraden, però que parteixen de la constatació que o produïm energia neta nosaltres —i tenim tot el sòl i tot el vent per fer-ho— o continuarem depenent de les nuclears i d’importar energia a través de línies de molta alta tensió", afegeix.

Aragonès reivindica que cal treballar amb mirada llarga

Per al president Aragonès, cal que Catalunya afronti els seus problemes des d'un punt de vista global: "Avui, en una societat interconnectada com la nostra, reptes com l’habitatge, la mobilitat, la creació de llocs de treball, l’extensió dels serveis públics, no es pot afrontar fraccionadament. Només es pot afrontar tenint en compte el país sencer." Amb tot, diu que el projecte del govern no pot ser només respondre a les necessitats del dia a dia. "No hem vingut a gestionar i prou, no som una simple administració autonòmica", diu. Reivindica que el seu projecte de país ha d'atendre les necessitats del 2022 i construir la Catalunya el 2030, però sobretot ha de tenir ambició i treballar amb mirada llarga. "Si alcem el cap ens adonarem que hem de tenir la capacitat de treballar amb aquesta perspectiva".

L'evolució dels consensos socials

Aragonès diu que aquesta idea de país és la que ha guiat les grans transformacions del segle XX, però diu que els consensos de país han evolucionat. "Tot evoluciona. Tot progressa. Tot avança. Per això és lògic que la forma com el conjunt de valors del catalanisme es projecten cap al futur també hagi canviat en els últims anys", diu. Per això, diu que el catalanisme ha deixat de voler canviar Espanya per a voler constituir un estat independent, una aposta ratificada repetidament a les urnes.

Autodeterminació i català com a llengua comuna

Entre els consensos de país que cita Aragonès, hi ha el dret de decidir lliurement el futur polític del país i la voluntat de projectar el català com la llengua comuna i de progrés. "Cal garantir el català com la llengua que ofereix més oportunitats laborals i culturals i, sobretot, com la llengua que garanteix viure realment en una societat plurilingüe", diu. També defensa la vocació europeista i mediterrània i la necessitat d'impulsar una economia que faci de Catalunya un país d'oportunitats. "Un país modern, avançat i cohesionador", diu.

La Catalunya sencera

El president de la Generalitat exposa la seva idea de país, "la Catalunya sencera", en diu. Comença recordant el resultat de les eleccions de 2021, "el reflex del país que tenim": "Amb diferents consensos més o menys amplis, que se superposen, que impliquen actors amb punts de vista diversos, però que en el seu conjunt ens mostren les idees centrals a través de les quals es construeix el país."

Aquest sistema de valors, diu, són els que ens identifiquen com a nació i com un sol poble. "Avui, cal tornar a defensar Catalunya com a nació cívica, pròpia d’un país plural i divers com el que tenim. Pròpia d’un país d’elecció, perquè la nació catalana es basa en la voluntat de ser i de formar-ne part. Cal tornar a defensar les institucions pròpies que recullen la voluntat de sobirania de la ciutadania de Catalunya."

Desblocar la resolució del conflicte polític amb l'estat espanyol

Aragonès fa referència a la necessitat de desblocar la resolució del conflicte polític amb l'estat espanyol. "De la necessitat de posar fi a la repressió i que el govern de l'estat faci una proposta política per resoldre el conflicte polític amb Catalunya", diu. Avisa el govern de Pedro Sánchez que ha de demostrar "el seu compromís democràtic", perquè sense resoldre el conflicte polític Espanya tendirà cap a l'autoritarisme, tal com demostra l'ascens de l'extrema dreta.

Comença la conferència d'Aragonès

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, comença la conferència recordant que ara fa un any les forces independentistes van guanyar les eleccions i avança que explicarà un "Projecte de la Catalunya sencera", amb la qual vol enfortir els consensos socials del país i proposar-ne de nous.

Ronda de contactes independentistes

La conferència ha estat precedida per una ronda de trobades amb les principals entitats civils i partits independentistes: ANC, Òmnium Cultural, ERC, Junts i la CUP. Aquestes reunions ja van mostrar les distàncies polítiques que existeixen entre ells. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie va criticar que el govern no té cap pla per fer la independència; i la CUP va arribar a ajornar la trobada com a protesta per la detenció de quatre activistes pel dret a l'habitatge.

La CUP no assisteix a la conferència

Fonts de la presidència diuen que vora tres-centes persones del món polític i la societat civil seguiran la conferència d'Aragonès des de la mateixa sala oval del MNAC. Tanmateix, no hi haurà representants de la CUP, que ha informat que rebutja la invitació perquè no comparteix la dinàmica del govern i s'ha allunyat de l'acord d'investidura. Amb tot, diuen que estaran pendents dels anuncis que pugui fer Aragonès.

Hi ha seixanta-cinc periodistes acreditats que segueixen l'acte des del MNAC, dels quals "cinc o sis" són de mitjans internacionals, informen fonts de la presidència.