El moviment civil vol dissenyar un nou estat major que condueixi a un segon embat

D’ençà de les protestes contra la sentència del procés, el moviment civil independentista ha vagat sense un rumb definit i amb poca coordinació, la qual únicament s’ha visibilitzat en les diades de l’Onze de Setembre. La lectura que en fan algunes entitats és que les accions han passat a ser reactives a les sortides de to de l’estat espanyol i que s’ha abandonat l’argumentari dels beneficis de la independència. Per aquest motiu, s’ha configurat la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, organitzada des de l’ANC i que aplega una quarantena d’entitats  i diumenge al Campus Nord de la UPC a Barcelona.

Si fins a l’octubre del 2017, Òmnium i l’ANC van ser les entitats que van capitalitzar les mobilitzacions, ara volen ampliar el comandament perquè hi entrin actors que aquests darrers anys han guanyat pes. Són, entre més, la Intersindical, la Plataforma per la Llengua, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent i la Comissió de la Dignitat, que són algunes de les entitats que participaran en les jornades.

L’objectiu de la conferència és conformar un ens, el qual durà el nom de Pacte Nacional pel Moviment Civil Independentista, que sigui capaç de mantenir una mobilització sostinguda en el temps, tant per a reclamar la independència com per, arribat el cas, en una declaració d’independència, sostenir els carrers i fer efectiva la declaració. A diferència del Pacte Nacional pel Referèndum, volen que aquesta nova iniciativa vingui dictada per les entitats civils i no pas pels partits. Aquest és l’objectiu dels organitzadors, però caldrà veure quins són els punts en comú als quals arriben totes les entitats. És previst que diumenge, en l’acte de cloenda i que serà obert al públic, s’expliquin els principals elements de consens a què hauran arribat durant els debats que s’hauran fet dissabte.

No serà fins al cap d’unes setmanes quan el Pacte pel Moviment Civil Independentista quedarà configurat de tot i se sabrà com s’estructurarà, amb quina periodicitat es reunirà i quins mecanismes de decisió tindrà. “Els pactes anteriors venien de dalt, marcats per les institucions. Aquesta vegada volem que hi hagi un canvi de paradigma”, diu Uriel Betran, membre del comitè permanent de l’ANC. Considera que hi ha una desorientació ciutadana perquè el 52% de la majoria independentista no s’ha vist reflectit als carrers: “L’únic que veiem són pactes amb el PSC, sigui a la diputació, a la Generalitat o tombant la prova pilot de la renda mínima universal. Veiem un desgavell en l’àmbit institucional i, mentre no se solucioni, hem de definir una estratègia”, afegeix.

Els debats que es faran dissabte i que seran a porta tancada es dividiran per temàtiques: el front civil, l’institucional i l’internacional, la confrontació amb l’estat, com generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals. Abans no comencin, uns quants experts faran una introducció prèvia per a donar contingut a les discussions. Els ponents seran Josep Costa, ex-vice-president del parlament; Elisabet Almeda, catedràtica de Sociologia de la UB; Toni Fitó, vice-president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Elisenda Paluzie, ex-presidenta de l’ANC i catedràtica en Economia de la UB; Jaume Ventura, doctor per Harvard i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra; Alexandra Vallugera, llicenciada en Ciències Polítiques a la Universitat de Bergen; i Zahia Guidoum, coordinadora de Decidim País Valencià i membre del Catalonia Global Institute.

També hi haurà lloc per a debatre la llista cívica que ha estat tan polèmica i que ha creat un sisme a l’ANC, fins a acabar amb la dimissió de tretze secretaris nacionals i el vice-president de l’entitat, Jordi Pesarrodona. Serà durant el debat del front institucional, tot i que fonts de l’ANC no volen donar importància a aquest punt i prefereixen donar-ne més a tot allò que tracta sobre la capacitat de mobilització. De tot plegat, n’han de sortir les línies mestres d’un nou estat major controlat i pensat per les entitats que doni múscul al carrer si arriba una nova finestra d’oportunitat. Mentre no arribi, diuen que pressionaran els partits.