Condemnen un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres per amenaçar de mort la batllessa

El jutjat ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres per amenaçar de mort l’alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap. Els fets van tenir lloc el juny del 2015, quan el processat va trucar al cap de Recursos Humans de l’Ajuntament després que l’haguessin expedientat. El policia, que es trobava de baixa (actualment, també ho està), va assegurar que aviat mataria l’alcaldessa i va fer extensiva l’amenaça a altres comandaments de la Guàrdia Urbana. En concret, a l’inspector, al sotsinspector i a un sergent del cos. Segons recull la sentència, durant la conversa telefònica el caporal va afirmar que tenia preparats ‘dos carregadors amb setze bales’ i que tant se li’n donava que Felip i els seus superiors es protegissin amb armilles, perquè ‘els dispararia al cap’. Quan va proferir les amenaces, el caporal disposava d’una pistola i d’una carrabina (que després de rebre la denúncia, els Mossos li van retirar). Ara, el Jutjat Penal 1 de Figueres el condemna a una pena d’1 any i 3 mesos de presó. Sobretot, tenint en compte que va amenaçar de mort quatre persones i que, fins i tot, va detallar com les pensava matar.

El Jutjat Penal 1 de Figueres ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres a una pena d’1 any i 3 mesos de presó per amenaçar de mort la batllessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap. El policia, que estava de baixa en el moment dels fets i que actualment també hi està, va fer extensiva la seva amenaça a altres comandaments del cos. Concretament, a l’inspector, al sotsinspector i a un sergent.

Segons recull la sentència, el magistrat considera provat que el 19 de juny de 2015 al migdia el caporal va trucar al cap de Recursos Humans de l’Ajuntament després que l’haguessin expedientat. Durant la conversa, ‘amb la intenció que les persones a les que s’anava a referir s’acovardissin’, va dir-li que mataria l’alcaldessa, l’inspector, el sotsinspector i un sergent del cos. Per fer-ho, va assegurar que tenia ‘preparats dos carregadors amb setze bales cadascun’ i que tant se li’n donava que Felip i els altres comandaments es protegissin amb armilles perquè els dispararia al cap. Quan va proferir les amenaces, el policia disposava d’una pistola i d’una carrabina (que després de rebre la denúncia els Mossos d’Esquadra li van retirar).

A l’hora de dictar sentència, el jutge dona plena credibilitat al testimoni del cap de Recursos Humans. En aquest sentit, considera que, tot i que tant ell com les víctimes de les amenaces estaven ‘immersos en un ambient particularment enrarit’ i ‘exemplificat amb els expedients oberts a l’acusat’, aquesta circumstància en cap cas implicaria que el treballador tingués intenció de perjudicar al caporal. Així mateix, considera que el fet que el testimoni expedientés l’ara condemnat no implica ‘la més mínima animadversió cap a l’acusat’ perquè incoar expedients és ‘inherent’ a la seva feina com a cap de Recursos Humans.

De fet, la sentència detalla que els afectats van donar total veracitat a les amenaces. Tant és així que segons va declarar la batllessa, quan l’inspector la va trucar preocupat després que el cap de Recursos Humans li expliqués la conversa, aquest li va dir que no sortís sola del lloc on es trobava i, a més, li va assignar un escorta durant diversos dies.

El sotsinspector, a més, va declarar també que arran de les amenaces es va acostumar a portar una armilla antibales i a dur una bala a la recambra ‘ per si de cas’.

La fiscalia demanava una pena d’1 any de presó per un delicte d’amenaces i el pagament de les costes del procés. L’acusació particular, exercida per l’alcaldessa i els tres comandaments policials, reclamava 1 any i 3 mesos. La defensa en demanava l’absolució.

A l’hora de fixar la pena, el magistrat ha atès la petició de l’acusació particular. Sobretot, perquè va amenaçar quatre persones i va detallar com les volia matar. La sentència també té en compte el fet que l’acusat sigui policia perquè sap com utilitzar una arma.

El jutge considera, en canvi, que no se li ha d’aplicar cap atenuant d’alteració psíquica perquè tot i que a l’informe pericial constava que l’acusat patia un trastorn depressiu major i de personalitat ‘no especificat’, el document reconeix que ‘no hi ha cap deteriorament cognoscitiu’.

A banda de la pena de presó, també el condemna a pagar les costes del procés, incloses les de l’acusació particular.

La sentència no és ferma i es pot recórrer a l’Audiència de Girona.