Condemnen Saül Gordillo a un any de presó per l’agressió sexual a una redactora

  • La magistrada també acorda la prohibició d'acostar-se a la víctima a una distància inferior a mil metres i a comunicar-s'hi per qualsevol mitjà durant dos anys

VilaWeb

Text

Clara Ardévol Mallol

26.11.2024 - 14:18
Actualització: 26.11.2024 - 17:50

El jutjat penal 7 de Barcelona ha condemnat el periodista Saül Gordillo a un any de presó pel delicte d’agressió sexual a una redactora de Principal, el mitjà que dirigia. La fiscalia demanava dos anys de presó i l’acusació particular, quatre. El tribunal destaca que les imatges de la discoteca Apolo permeten de corroborar l’existència d’uns tocaments en parts íntimes, i que no hi ha testimonis que corroborin que entre ells dos hi hagués més que una relació laboral en un entorn lúdic. Per tant, s’ha considerat provat que no va passar res que pogués fer pensar Gordillo que allò era una relació de flirteig consentida.

La sentència també imposa la mesura de llibertat vigilada de dos anys i acorda la inhabilitació especial de qualsevol professió per un període superior a dos anys que impliqui contacte regular o directe amb menors d’edat. També s’ha acordat la prohibició d’acostar-se a la víctima a una distància inferior a mil metres i a comunicar-s’hi per qualsevol mitjà, informàtic o verbal, per un període de dos anys.

Un relat “persistent” de la víctima

La magistrada contraposa el relat “persistent” de la víctima amb el flirteig “de dona adulta i empoderada” que l’acusat havia defensat. “Va ser l’únic que el va percebre”, diu, contundent, la sentència. A més, diu que el fet que la víctima no reaccionés de manera immediata en contra no implica consentiment. De fet, recorda que la llei de llibertat sexual es va aprovar precisament perquè no es fessin aquestes interpretacions. “En l’actualitat el consentiment s’ha d’acreditar, i a més ha de ser lliure i previ.” Un consentiment que, en aquest cas, no ha quedat acreditat en cap moment. A més, la sentència recorda que el relat de la víctima és coherent, concret i versemblant, que no s’ha contradit i que no té cap ànim espuri per a denunciar, i també destaca que cap testimoni no va donar suport a la versió de Gordillo, que parlava de flirteig previ.

Sobre els arguments que havia donat Gordillo, la sentència diu que el fet que la víctima pogués ballar o moure el cap on era ell, o agafar-lo de la mà per no perdre’s entre la multitud, no són senyals que puguin fer entendre que hi havia consentiment. I recorda la situació en què es trobava la jove respecte d’ell: “Una jove de 23 anys, amb dos mesos en aquell lloc de feina i amb un home de 52 anys que és el màxim exponent del diari.” La sentència també destaca la influència de Gordillo en el món periodístic i desmunta un dels arguments de la defensa: “El fet de practicar el tuteig en l’àmbit laboral no desdibuixa la jerarquia laboral.”

Uns senyals de consentiment que ja no són vigents

La sentència també és molt contundent quant a la manera d’entendre el consentiment per part del condemnat: “L’acusat no ha entès el canvi més que necessari de mentalitat i protecció a la llibertat sexual de les dones pel que fa al consentiment”. Afegeix que atribueix a la víctima “uns senyals de consentiment que no poden ser vigents en l’actualitat, en què s’exigeix un consentiment exprés, que de cap manera ha estat acreditat per l’acusat”.

Sobre la reacció de la víctima, d’ansietat i xoc al cap d’uns minuts, explica que la jove, tal com van acreditar els psicòlegs, va sofrir una distorsió cognitiva amb una memòria fragmentada o amnèsia dissociativa, amb un “xoc inhibitori emocional” que ha quedat acreditat.

Es considera provat que, a les 2.44, mentre Gordillo i la redactora eren a la barra, Gordillo, “amb l’ànim de satisfer el seu desig sexual i atemptar contra la llibertat sexual de la víctima”, s’hi va acostar furtivament i va baixar la mà per l’esquena de la víctima. “Li va agafar les natges i va desplaçar la mà buscant la seva vagina, sense arribar-hi per la roba que ella portava”, detalla el tribunal. Després d’haver demanat una altra consumició, la sentència explica que Gordillo va tornar a acostar-se a la noia i li va fer tocaments als genitals amb moviments masturbatoris.

Després van anar a una de les pistes de ball, on hi havia més companys, i aquí va ser quan la víctima va adonar-se de tot el que havia passat, “amb un evident estat de nerviosisme, ansietat i desconcert”.

“La vergonya ha canviat de bàndol i la veritat ha guanyat”

La periodista Mar Bermúdez ha mostrat la seva satisfacció amb la sentència. “La vergonya ha canviat de bàndol i la veritat ha guanyat”, ha dit en una publicació a X. Un missatge que va en la línia del que va donar abans d’entrar al judici, quan va explicar per què havia decidit de donar la cara, malgrat la gran dificultat de fer-ho en una situació com aquesta. “He decidit parlar perquè la vergonya ha de canviar de bàndol”, va dir.

Gordillo recorrerà contra la sentència

La defensa de Saül Gordillo ha anunciat que recorrerà contra la sentència d’un any de presó. En un comunicat, la defensa de l’ex-director de l’ACN i de Catalunya Ràdio diu que no està d’acord amb la valoració que la jutgessa ha fet de la prova practicada. En especial, dissenteix “contundentment” de la valoració que es fa de les imatges enregistrades a la discoteca, on es veuen els tocaments jutjats. Els representants legals de Gordillo reiteren que van ser consentits i demanen l’absolució del periodista.

Una altra causa pendent

Gordillo té una altra causa oberta per una altra acusació d’agressió sexual aquella mateixa matinada. En aquest cas, la denunciant és una altra treballadora del mitjà digital, que denuncia que el periodista va agredir-la sexualment quan la tornava a casa en cotxe a Badalona, a quarts de cinc de la matinada. Segons el relat de fets, la dona es trobava afectada pel consum de begudes alcohòliques i Gordillo li va practicar sexe oral no consentit.

La sentència d’avui pot ser clau en la condemna d’aquesta segona causa, perquè la suma d’anys de presó en una possible segona condemna podria implicar el seu ingrés en un centre penitenciari.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor