09.05.2017 - 18:02
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de sis anys de presó i deu d’inhabilitació per a l’exgerent de la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Tenes (Barcelona) Francisco Delgado per haver-se apropiat de 523.482 euros de l’entitat.
En una sentència recollida per Europa Press, el Suprem ha rebutjat el recurs de cassació presentat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, al seu torn, havia avalat una altra de l’Audiència de Barcelona.
Delgado va ser contractat el gener del 2007 com a gerent de la Mancomunitat, integrada pels municipis de Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells, amb una jornada laboral de 20 hores setmanals i un sou net de 2.300 euros mensuals.
Entre les seves facultats estava la d’ordenar pagaments des del compte de la Mancomunitat –els fons de la qual són diners públics– i la plena disposició sobre el compte que la institució tenia en una entitat bancària.
Fins al seu cessament el 31 d’octubre del 2011 va fer transferències per import de 523.482 euros que no corresponien amb el pagament de la seva nòmina, a comptes seus, a altres conjunts amb la seva esposa i amb el seu pare, així com a comptes de l’entitat Odont Mad SL, de la qual era fundador i administrador únic des del 2010, i de la comunitat de propietaris Zenit Golf de Mijas (Màlaga), on tenia un apartament.
La sentència rebutja l’explicació de l’exgerent per justificar les quantitats rebudes per sobre del seu salari i que va atribuir a un contracte verbal que li va permetre realitzar hores al marge del contracte escrit a raó de 30,17 euros l’hora, fins a justificar 332.129 euros per hores extraordinàries per sobre de les pactades i 193.447 euros per a despeses.
El Suprem no veu raonable atribuir l’increment de la seva jornada laboral a 9.455 hores addicionals, que suposaven més de 300.000 euros afegits, a més de gairebé 200.000 euros que corresponen a fulles de despeses, sense conservar justificant algun.
En aquest sentit, assenyala que aquesta quantitat d’hores afegides distribuïdes durant 4 anys i mig i en els dies laborals pertinents suposen un increment diari de 9 hores aproximadament, que unit a les quatre de jornada ordinària sumarien 13 hores, i això sense descomptar el temps invertit en viatges.
El Suprem considera lògic i habitual que els honoraris, salaris o percepcions que una persona cobra d’una empresa pública o privada de forma regular s’abonin sempre en el mateix número de compte.
“CORTINA DE FUM”
Per aquest motiu el tribunal creu que els abonats a sis comptes diferents fa pensar, des de criteris de lògica i experiència, que l’acusat va voler crear una “cortina de fum” que de pas utilitzava també per burlar els controls.
En relació amb l’atenuant de reparació del dany, la Sala rebutja aplicar-la en aquest cas a causa que el condemnat només ha consignat 1.470 euros, una quantitat que considera mínima i reduïda si es compara amb la suma total de les responsabilitats civils que arriben a 523.482,20 euros.
