07.11.2018 - 10:46
|
Actualització: 07.11.2018 - 11:14
L’Audiència de Lleida ha condemnat per estafa continuada agreujada els pares que van utilitzar la malaltia de la seva filla menor d’edat, Nadia, com a engany per aconseguir diners de tercers en concepte de donacions. La sentència estableix per al pare, Fernando Blanco, una pena de cinc anys de presó i una de multa de 3.000 euros, i per a la mare, Margarita Garau, una pena de tres anys i mig de presó i multa de 2.400 euros. Considera acreditat que ambdós es van enriquir amb 402.232,65 euros. A més, hauran de pagar les despeses del procediment, incloses les de l’acusació particular. La resolució del tribunal els condemna també a fer front a una indemnització per a cadascuna de les persones perjudicades pel seu engany com a responsables civils.
Resulta provat, segons recull la sentència judicial, que els ara condemnats, són pares d’una de menor que pateix tricotiodistrofia, malaltia genètica de les catalogades com ‘rares’ que provoca alteracions cutànies, oftalmològiques i trastorn del desenvolupament i del llenguatge en un context d’intel·ligència límit, encara que sense risc vital imminent per a la malalta. Afirma la sentència que, aprofitant la malaltia de la menor, els condemnats ‘van ordir un pla per obtenir un lucre patrimonial il·lícit, constituint l’Associació Nadia Nerea per a la tricotiodistrofia i malalties rares de les Balears, figurant als seus estatuts com a president de la mateixa l’acusat Fernando Blanco i com a tresorera l’acusada Margarita Garau’.
Afegeix el relat de fets provats que durant els anys 2010 a 2016, ‘els acusats van acudir en diverses ocasions a diferents programes de televisió i van concedir entrevistes a diversos mitjans escrits de comunicació, sent moltes les vegades en què apareixien en companyia de la menor interactuant-hi’. I que ‘a través dels mitjans no només oferien explicacions de la malaltia de Nadia, sinó que també manifestaven que necessitaven diners per a la investigació i sufragar els elevats costos de falsos tractaments i intervencions quirúrgiques a l’estranger que necessitava la petita, arribant en ocasions a afirmar, també falsament, que això era necessari per superar el risc imminent de mort en què es trobava la menor, sent facilitat a través dels mitjans el número de compte corrent en què fer donacions a tal finalitat’.
La secció primera de l’Audiència ha entès que ‘la mateixa dinàmica comissiva, amb aprofitament de la malaltia de la seva filla, van utilitzar els acusats per enriquir-se il·lícitament quan van arribar a la localitat de Figols i Alinyà (Alt Urgell) procedents de les Balears, a començaments de l’any 2013. A l’inici del curs escolar 2013-2014 l’acusat es va reunir amb els pares de l’escola en la qual havien inscrit la seva filla i els va explicar la malaltia que afligia la menor i els problemes, tractaments, intervencions i costos que li generava, repartint-los fullets de l’Associació en els que constava un número de compte corrent. Després d’aquesta inicial reunió, els acusats van anar més enllà per captar l’empatia i sensibilització del col·lectiu al seu favor i incrementar les donacions, arribant a afirmar falsament que Fernando Blanco es trobava afligit per un càncer de pàncrees i també que la menor corria un risc imminent de morir, necessitant per això una operació urgent a Houston d’elevat cost dinerari, la qual cosa tampoc era certa’.
En la sentència judicial es considera acreditat que ‘les esmentades maniobres van aconseguir efectivament el seu objectiu, sensibilitzant de tal manera a pares i veïns de la comarca i localitats pròximes que van donar lloc a l’inici d’una sèrie de campanyes de recaptació de fons per a la menor, tals com tómboles, subhastes d’objectes cedits per famosos, venda de participacions de loteria i recaptació de diners mitjançant guardioles repartides per diferents llocs, sent ingressades les respectives recaptacions en el compte bancari de l’Associació facilitada pels acusats, i en algunes ocasions entregades en metàl·lic als mateixos’.
La versió dels acusats, afirma la sentència, ‘encara legítima i lògicament exculpatòria, no ha aconseguit tanmateix convèncer a la sala, sent la mateixa clarament desmuntada a través del resultat de l’abundant i contundent prova de càrrec practicada en el plenari, davant l’escassa i no concloent prova de descàrrec presentada per les defenses’.
I, a més, ‘el tribunal no va percebre cap aportació especialment rellevant per donar llum sobre els fets, evidenciant-se a través de la prova practicada i de la mecànica comissiva que Margarita actuava de comú acord amb el seu espòs, coneixent la il·licitud de l’activitat que estaven duent a terme i participant voluntàriament en la mateixa’.
Aquesta sentència no és ferma, i admet recurs davant de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de deu dies des de la seva notificació.
