Condemnats a presó 45 activistes pro-democràcia d’Hong Kong en un cop de força de la repressió xinesa

  • El jurista Benny Tai ha estat condemnat a deu anys; i Joshua Wong, a quatre anys i vuit mesos

VilaWeb

Europa Press

19.11.2024 - 08:36
Actualització: 19.11.2024 - 11:09

Un tribunal d’Hong Kong ha condemnat 45 activistes pro-democràcia a penes fins a deu anys de presó per haver infringit la controvertida llei de seguretat nacional imposada per Pequín el 2020, que va endurir les penes per traïció i sedició. És el judici més gran fins ara per presumptes violacions d’aquesta legislació.

Els empresonats formen part del grup conegut com els 47 d’Hong Kong –activistes, legisladors i regidors– acusats el 2021 de conspirar per cometre subversió arran de la seva participació en les primàries pre-electorals del 2020, organitzades abans de les eleccions generals d’Hong Kong.

El jurista Benny Tai ha rebut la condemna més alta: deu anys de presó. Tai ha estat considerat el cervell de la suposada conspiració. Inicialment, havia estat condemnat a quinze anys, però la pena li fou rebaixada a deu anys perquè va reconèixer la culpabilitat. “L’únic atenuant en el cas ha estat la seva declaració de culpabilitat primerenca”, assenyala la sentència.

Joshua Wong, un dels rostres més visibles del moviment de protesta del 2019, ha estat condemnat a quatre anys i vuit mesos de presó. La pena ha estat reduïda en un terç perquè s’ha declarat culpable. El tribunal ha destacat que Wong havia estat un “participant actiu” en el pla de les primàries i que no presentava “bona conducta” a causa de condemnes anteriors. Wong ja es troba empresonat per càrrecs vinculats a les protestes.

D’altra banda, el ciutadà australo-hongkonguès Gordon Ng, que es va declarar innocent, ha estat condemnat a més de set anys de presó. Arran d’aquesta decisió, Austràlia, per mitjà de la seva ministra d’Afers Estrangers, Penny Wong, ha expressat una greu preocupació. “Aquest és un moment molt difícil per a Ng, la seva família i els seus simpatitzants. Pensem en ells després de la sentència”, ha declarat.

La ministra també ha indicat que el govern australià ha intercedit al més alt nivell per defensar els interessos i el benestar de Ng, i ha sol·licitat accés consular. “Continuarem fent-ho”, ha afegit.

D’ençà de l’aprovació de la llei de la Xina, 291 persones han estat detingudes per haver “posat en perill la seguretat nacional”, segons dades recollides fins al desembre de 2023. D’aquestes, 174 han estat encausades i 112 han estat condemnades o esperen la sentència.

Cal destacar que el mes de març passat, les autoritats d’Hong Kong van presentar una nova llei de seguretat nacional que complementava l’anterior. Aquesta nova llei tipifica nous delictes i endureix les penes de presó per traïció, sedició i subversió. Una mesura que molts consideren perjudicial per a les veus dissidents i que ha topat amb les crítiques ferotges de l’oposició.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor