17.11.2021 - 09:00
El jutjat 7 de Barcelona ha condemnat a un any i deu mesos de presó i d’inhabilitació l’activista independentista Ernest Legaz, acusat dels delictes d’atemptat contra l’autoritat i de lesions. A més, l’han condemnat a pagar una indemnització a l’agent de la Guàrdia Urbana que diuen que va ferir al nas d’un cop de puny; la multa puja a 2.320 euros més 60 euros per cada dia que trigui a recuperar-se de l’operació del nas. La fiscalia i l’Ajuntament de Barcelona l’acusaven d’haver ferit l’agent durant el desallotjament de l’acampada de la plaça de la Universitat de Barcelona de l’any 2019, després de la sentència del judici contra el procés. Durant el seu judici, la fiscalia havia rebaixat la petició inicial de quatre anys de presó a dos.
A més de Legaz, l’audiència va jutjar dos activistes més que també havien participat en l’acampada. Els acusaven tots dos d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat i, a un, d’un delicte de lesions lleus. Finalment, els han condemnats a sis mesos de presó, la mateixa pena que demanava la fiscalia. A més, el condemnat pel delicte de lesions haurà d’indemnitzar l’agent que diuen que va lesionar amb 120 euros per danys i perjudicis.
Durant el judici, les defenses van assenyalar diverses contradiccions en el testimoniatge dels agents de la Guàrdia Urbana que van declarar. Malgrat tot, la sentència, a què ha tingut accés VilaWeb, considera provat que Legaz va clavar un cop de puny a la cara de l’agent per sota de la visera de protecció, fet que li va originar una contusió i la fractura del nas. Per contra, Legaz va explicar al judici que durant el desallotjament ell estava malalt i que en tot moment va actuar de manera pacífica, tal com havia relatat prèviament en una entrevista a VilaWeb: “Van aprofitar un dia a la 1.00 per a fer-nos fora. Hi havia més policies que acampats. Ada Colau va donar el vist-i-plau perquè la Guàrdia Urbana fes com volgués i ens fes fora. Va coincidir que aquell dia jo tenia gastroenteritis. Me’n vaig anar a dormir molt d’hora perquè estava enfebrat i de sobte vaig veure que hi havia moltes llums. Amb prou feines vaig sortir de la tenda i l’única cosa que vaig fer va ser seure a terra al costat d’un company per demanar que hi hagués una mediació i s’acabés solucionant de manera pacífica. La policia deia que ens havien de fer fora. Com que vaig sentir que em vindrien a reduir, abans no m’agafessin vaig sortir corrent. Llavors em van retenir. Es van posar a sobre de mi i em van emmanillar molt fort.”
Legaz deia que no tenia solta ni volta l’acusació d’haver ferit un policia al nas d’un cop de puny per l’estat de salut i perquè, segons que deia, només s’havia assegut a terra i després havia arrencat a córrer. “Segurament algú altre va fer alguna cosa a un agent i van aprofitar per encolomar-m’ho”, va dir.
Durant el judici, l’agent de la Guàrdia Urbana que va rebre el cop al nas va explicar que ell no havia participat en la línia formada pels agents antiavalots, però que havia vist que al centre de la plaça de la Universitat hi havia dos manifestants asseguts. Va explicar que n’havia agafat un –Legaz, va dir ell–, però que aquest s’havia agitat tant que li havia clavat un cop de puny al nas que li havia fet perdre el sentit durant uns instants. Quan el va recuperar, ell mateix, mentre li regalimava sang de la cara, va detenir-lo.
