Condemnades a 13 mesos i mig de presó dues sindicalistes per haver cremat una capsa davant de la Borsa el 29-M

Un jutjat penal de Barcelona ha condemnat a 13 mesos i mig de presó dues sindicalistes de la CGT, l’Eva i la Laura, per haver cremat una capsa de cartró plena de papers davant la Borsa durant la vaga general del març del 2012. La fiscalia demanava inicialment dos anys i mig de presó per danys i desordres públics, però finalment ha accedit a rebaixar la pena, cosa que han acceptat les acusades, per tal que no entrin a presó i després d’haver pagat uns 10.000 euros. Les sindicalistes han considerat que la pena no és justa, però l’han acceptat per ‘seguir lluitant al carrer’.

El matí del 29 de març del 2012 diversos centenars de persones convocades per la CGT van formar un gran piquet sindical de vaga pel centre de Barcelona. Davant de la seu de la Borsa, al passeig de Gràcia, segons la policia, l’Eva va encendre una capsa de cartró de mida mitjana amb diversos papers a dins, simbolitzant bitllets. L’acció volia denunciar el capitalisme especulador que, segons el sindicat anarquista, predomina a les borses. El foc va provocar una fumera considerable que va afectar els vidres de les portes de l’edifici, tot i que no van haver d’actuar els bombers ni es van evacuar les dependències de la Borsa. Va ser un mosso d’esquadra qui finament va apagar el petit foc amb un extintor.

Gairebé un mes després, la policia catalana va detenir la Laura acusada de danys, incendi i desordres, entre altres delictes que podien arribar a sumar una pena de 30 anys de presó. La fiscalia va assumir les tesis de la policia i la jutgessa de guàrdia va decretar presó provisional. Finalment va sortir gairebé un mes després havent pagat 6.000 euros de fiança. També la van privar del dret a manifestació durant un any i mig.

L’acusació particular de la Generalitat i la Borsa s’han retirat després que les sindicalistes hagin consignat al jutjat uns 10.000 euros pels danys ocasionats a les portes.

Vist per sentència el judici contra els ‘quatre del Poblenou’

Per altra banda, el fiscal va mantenir ahir en la vista del judici contra els quatre vaguistes del Poblenou la demanda de 3 anys i mig de presó pels delictes de desordres públics i contra la seguretat vial, que suposadament van cometre a l’entorn de la Rambla del Poble Nou i la Diagonal en la vaga general del 29 de març del 2012. Les defenses dels quatre acusats van subratllat la ‘incoherència’ i la ‘manera genèrica’ del testimoni dels agents dels Mossos d’Esquadra a l’hora de relacionar els processats amb els fets de què se’ls acusa, com llançar un contenidor contra un establiment comercial o impedir la circulació de vehicles; uns fets en què els encausats neguen haver participat. La Generalitat de Catalunya, com a acusació particular, ha ratificat la petició de 3 anys de presó.

Els fets de què s’acusa els processats van passar a primera hora del matí del 29 de març del 2012, quan dos d’ells van ser detinguts i un tercer, identificat. El quart encausat va ser detingut l’endemà de la vaga general, quan sortia de casa en bicicleta i, segons els agents, va ser reconegut per dos agents dels Mossos d’Esquadra que havien format part d’aquell dispositiu del 29-M. Quan se’l va aturar i se li va demanar si havia participat en la marxa, va respondre afirmativament i va mostrar una actitud de col·laboració, segons han coincidit a assenyalar, en la vista celebrada ahir, el mateix processat i els agents que en van practicar la detenció.

Les defenses, per contra, n’han demanat l’absolució. Tres dels processats han explicat que van participar en la marxa pel 29-M entre un grup d’un centenar de persones i en un ambient que han descrit de ‘cercavila’ i amb ‘molt color’. Anaven acompanyats i parlant amb veïns i coneguts d’entitats socials del barri, tal com han corroborat diversos testimonis. El quart processat ha precisat que es va trobar el grup ja en el tram final, on hi va haver la càrrega policial, i que es va veure sorprès per les corredisses. I tots quatre han negat haver participat en cap dels fets constitutius de delicte.

Les defenses dels quatre processats han posat èmfasi en les expressions ‘genèriques’ del relat policial a l’hora d’identificar els acusats com els autors dels fets de què se’ls acusa i consideren que, en cap cas, n’ha quedat provada la relació. Els lletrats han lamentat que en la instrucció no es poguessin aconseguir les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat de les entitats bancàries tot i les seves peticions i les dels Mossos i que no rebessin cap explicació que ho justifiqués. També han posat de relleu el context d’una vaga general, que, per definició, té com a objectiu paralitzar la ciutat i el país i, des d’aquesta òptica, han qüestionat que la intencionalitat de les accions fos ‘alterar la pau pública’.