Cinc anys de presó per al jove escocès que va participar en les protestes per Pablo Hasel

L’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat William Aitken a cinc anys i un mes de presó per la seva participació en les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasel a Barcelona. Aquest jove escocès de trenta-dos anys ha estat declarat culpable dels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat.

És la primera pena fruit de les protestes contra l’empresonament de Hasel, segons que explica Alerta Solidària, el col·lectiu que es fa càrrec de la seva defensa. La sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, es fonamenta en el testimoni de dos mossos d’esquadra, una declaració que els magistrats consideren “absolutament concloent”.

Els fets pels quals Aitken va ser jutjat i va passar un mes en presó preventiva van passar a Barcelona el 17 de febrer de l’any passat, el tercer dia de protestes. Segons la sentència, a la cruïlla entre la rambla de Catalunya i la Gran Via de les Corts Catalanes, el jove va moure contenidors per impedir el pas de la policia i més tard hi va calar foc amb l’ajut d’un company seu que no va ser identificat.

Els Mossos també l’acusen d’haver utilitzat el monopatí per trencar llambordes i haver participat en el llançament de pedres contra furgonetes de la BRIMO. El tribunal considera el monopatí “un instrument perillós” i un agreujant en la comissió dels delictes.

El tribunal, en canvi, no admet la versió d’Aitken, que sempre ha negat que participés en els aldarulls i llancés objectes contra la policia. Durant el judici va dir que havia arribat a la manifestació per error amb uns companys seus amb els quals surt habitualment a patinar, i que es va quedar al lloc dels fets per curiositat i fotografiant els aldarulls. “Ens hi vam quedar durant una hora. Vam fer fotos i vam penjar vídeos a Instagram. De sobte, quan m’acabava de posar el meu mòbil a la butxaca, va aparèixer un policia jove de paisà del no-res i em va tirar a terra”, explicava Aitken en una entrevista a VilaWeb.

La fiscalia, que demanava més de set anys de presó per l’acusat, havia sol·licitat de substituir part de la pena per l’expulsió del territori espanyol, tal com preveu l’article 89 del codi penal. Però el tribunal ho refusa tot dient que cal tenir en consideració l’arrelament i la situació familiar i laboral del condemnat, que té feina, parella i un germà a Barcelona.