Conde-Pumpido enceta la presidència del TC negant que la constitució espanyola permeti l’autodeterminació

El nou president del Tribunal Constitucional espanyol (TC), Cándido Conde-Pumpido, ha fet un breu discurs després d’haver estat elegit amb un vot més que María Luisa Balaguer. “La constitució no permet ni la secessió, ni la independència, ni l’autodeterminació“, ha dit al ple del tribunal, segons que informen a Europa Press fonts jurídiques. Amb aquestes declaracions, qui va ser fiscal general de l’estat en el govern de Rodríguez Zapatero ha volgut marcar distància amb la magistrada María Luisa Segoviano, que ara fa uns dies va dir que l’autodeterminació era “un tema summament complex amb moltes arestes”, i que hi havia marge d’interpretació dins la constitució.

El sector del TC afí al PP ha votat aquest migdia la rival de Conde-Pumpido, Balaguer, perquè considera que el nou president és un home massa pròxim al PSOE, però especialment a la Moncloa. De fet, el coordinador general del PP, Elías Bendodo, ja l’ha advertit que el seu full de ruta ha de ser la constitució i no pas els designis polítics de Pedro Sánchez.

“El PP tan sols li demanem que tingui un full de ruta i un rumb que siguin exclusivament la constitució i que no cedeixi davant la possibilitat que el president del govern vulgui influir o posar mà en les decisions del TC, perquè ja ha fet els primers passos proposant a dues persones”, ha dit, en referència a l’ex-ministre Juan Carlos Campo i l’ex-assessora de Presidència Laura Díez.

Durant aquesta nova etapa, el TC haurà de decidir sobre lleis destacades, com la de l’avortament i la llei de garantia integral de la llibertat sexual, però també sobre qüestions relacionades amb Catalunya, com ara la immersió lingüística i la validesa dels diputats i senadors independentistes per a accedir als seus escons sense acatar la constitució espanyola.

Conde-Pumpido va ser l’encarregat de coordinar amb el sector afí al PP –quan tenia majoria– la resposta del TC als recursos dels presos polítics. Ara bé, el magistrat es va haver d’apartar de les deliberacions després de ser recusat per manca d’imparcialitat. El motiu de fons van ser unes declaracions en un acte al congrés, on va dir que els presos i els exiliats se situaven “al marge del dret” perquè agitaven “la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”.