Concòrdia, principal partit de l’oposició a Andorra, encapçala la intenció de vot

Concòrdia, el principal partit de l’oposició a Andorra, encapçala la intenció actual de vot dels residents andorrans, segons reflecteix l’enquesta política del 2024 que Andorra Recerca + Innovació ha presentat avui. A la pregunta “Si ara se celebressin eleccions generals, a qui votaria?” un 16,6% dels enquestats diu Concòrdia i un 15% optaria per l’actual partit de govern, Demòcrates per Andorra. En tercera posició hi hauria el Partit Socialdemòcrata (6,7%), i, per darrere, Andorra Endavant (5, 6%), Liberals (0,7%), Acció (0,8%) i Progressistes-SDP (0,4%).

En canvi, entre els enquestats no andorrans, el 25,3% optaria per Demòcrates, un 8% per uns altres partits, un 7,2% per Andorra Endavant, un 6,6% per Concòrdia i un altre 6,6% pel Partit Socialdemòcrata. L’enquesta es va fer entre el 18 de juny i el 10 de juliol, amb una mostra aleatòria de la població resident al país i més gran de 18 anys, amb 400 enquestats de nacionalitat andorrana (i, per tant, amb dret de vot), i 401 d’unes altres nacionalitats (sense dret de vot).

Valoració sobre dirigents polítics

Sobre la valoració dels dirigents polítics, entre els andorrans, Cerni Escalé és el més ben valorat, amb un 6,5 sobre 10, seguit de Xavier Espot (actual cap de govern), amb un 5,6, Pere Baró (PS) amb un 5,4, Carine Montaner (Andorra Endavant), amb un 5,2, Judith Pallarés (Acció), amb un 5,2, i Carles Naudi (Ciutadans Compromesos), amb un 4,9. Entre els no andorrans, Espot encapçala el rànquing amb un 6,5, seguit d’Escalé (6,4), Baró (6,2), Montaner (5,7), Naudi (5,4) i Cristina Rico de Liberales (4,9).

El cap de govern es manté com el polític que “mereix més confiança” per al 38% dels enquestats andorrans, seguit d’Escalé (16%), Carine Montaner (9%) i els batlles de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat (5%) i d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili (3%). Per part dels ciutadans de nacionalitat diferent de l’andorrana, Espot és també qui mereix més confiança (60%), seguit de Montaner (9%), Escalé (6%) i Gili i Cairat (4% en tots dos casos).

La valoració que fan els ciutadans andorrans de la feina del govern ha anat disminuint des del 2021 fins ara, passant d’un 6,7 sobre deu el 2021, a un 6,1 el 2022, un 5,6 el 2023 i un 5 actualment. La mateixa tendència s’observa amb la població de diferent nacionalitat: passant del 7,3 del 2020, a 7,2 el 2021, 6,7 el 2022, 6,2 el 2023 i un 6 el 2024.

Unió Europea

L’enquesta política d’AR+I aquest any també recull un apartat sobre la negociació de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. Entre els andorrans es considera que els aspectes beneficiosos de l’acord són la lliure circulació de persones, ‘mobilitat de treballadors i facilitats per viatjar’ (12%), ‘obertura econòmica, circulació de mercaderies, inversió estrangera, ampliació del mercat i acords comercials’ (11,5%) i ‘àmbit econòmic, facilitats per a les empreses, accés a ajudes econòmiques i desenvolupament del país’ (9%).

Entre els no andorrans destaquen com a positiva l’apartat sobre l’obertura econòmica (13,5%), però hi ha fins a un 10,7% dels enquestats que no contesten o no volen contestar aquest tema. Sobre els aspectes negatius de l’acord d’associació, els andorrans citen la ‘lliure circulació de persones, treballadors, immigració i obertura de fronteres’ (34%), ‘pujada d’impostos i control fiscal’ (10%) i ‘menys seguretat o problemes d’inseguretat’ (8%).

Per als enquestats d’altres nacionalitats, els aspectes negatius són ‘lliure circulació de persones, treballadors, immigració i obertura de fronteres’ (27%) i ‘pujada d’impostos i control fiscal’ (9%). En preguntar-los si consideren que l’acord és “globalment” positiu o negatiu per al Principat, els de nacionalitat andorrana ho veuen majorment (41%) positiu, mentre que un 39% ho considera negatiu.