Qui porta el timó de l’Orfeó Català? Que ens torni el concert de Sant Esteve!

Qui porta el timó de l’Orfeó Català? Què se n’ha fet, del concert tradicional de Sant Esteve? D’ençà de fa uns anys, TV3 s’ha apoderat del concert, i cada any es pensa més en l’espectador que el mira de casa estant que no pas en el públic que assisteix al Palau de la Música. Cada any que passa es busca més l’espectacularitat visual que no pas la música i la tradició. Amb totes aquestes decisions, no perdem l’essència d’aquest concert? No anem perdent una de les tradicions més arrelades de Nadal a Catalunya?

A casa, fa trenta anys que tenim una tradició. Cada 26 de desembre es va al Palau de la Música al concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català. Durant vint anys, hi anava per pujar a l’escenari i cantar. D’ençà de fa deu anys, en gaudeixo a les butaques del Palau. Ho explico perquè qui llegeixi aquestes línies entengui que conec molt bé aquest concert. Sé el seu significat, sé com costa muntar-lo i sé l’amor i l’estima que li té la gent que forma part de l’Orfeó Català. Però precisament per això crec que és hora que algú doni un toc d’alerta a la direcció, i els faci saber que potser van perdent el nord, amb tants moviments i connexions amb els corresponsals de TV3. La gent espera del concert de Sant Esteve música, i no pas focs artificials.

Entenc que la vida evoluciona. Entenc que potser no tenen sentit aquells concerts que fèiem ara fa trenta anys, en què cada cor de l’Orfeó sortia i cantava tres cançons. Una darrere l’altra, sense donar cap continuïtat al concert. Però crec que d’allò que era a això que és avui, hi ha un punt mitjà que seria ideal. No dic que no s’innovi, no dic que no hi hagi cap ball, no dic que no hi hagi cap cop d’efecte visual. Dic que potser no cal que cada cançó vagi acompanyada de tot això. Que tenir un cor quiet, cantant a cappella, fent els seus pianos i fortes, pot ser una de les millors obres d’art que hi ha al món. No cal res més. Per exemple, què hi pintaven, dalt l’escenari, els gegants de Castellterçol mentre tots els cors cantaven De Nadal a Sant Esteve, una suite de quatre nadales populars catalanes de Xavier Pastrana? Era un dels moments més bonics del concert, amb més de tres-cents cantaires dalt l’escenari, cantant aquelles cançons que sempre s’han cantat a les cases per Nadal però amb un toc d’originalitat. Quina necessitat hi havia que apareguessin uns gegants? Aportaven res, o únicament restaven importància als cors? No haurien de ser els cors, les grans estrelles del concert?

Entenc que TV3 ha d’oferir un espectacle visual, però això en cap cas pot anar en contra de l’espectador que és al Palau de la Música. Les entrades i sortides dels cors en cada actuació s’omplen de diàlegs estèrils, que intenten fer gràcia. Uns pastorets que no saben d’on surten, una presentadora que prova de defensar tot plegat tan bé com pot, i els corresponsals de TV3 en diferents indrets del món convertint-se en els grans protagonistes del concert. Apareixien i desapareixien en una pantalla que tapava un dels símbols més importants de la casa, l’orgue que tant va costar de recuperar. I que no sé fins a quin punt també afectava el so de la sala. Com deia, entenc que TV3 ha d’omplir els buits, però no podríem posar els vídeos dels corresponsals a TV3 i no a la sala, per exemple? No he anat mai al concert de Cap d’Any de Viena, però a casa el veiem cada primer de gener, i em sembla que han trobat una bona fórmula. Afegeixen un punt de visual per fer el concert més amè al gran públic que el mira per la televisió, posant vídeos de dansa clàssica, però allò no afecta en cap cas el que passa a la sala de la Musikverein amb la Filharmònica de Viena. Entenc que el concert de Sant Esteve té una dificultat extra, l’entrada i sortida dels cors, però cal que a cada cançó hi hagi un canvi de cors? Potser es podrien fer moviments, però en calen tants?

I ja no tan sols d’entrades i sortides. Cal que els cors ballin tantes cançons, o es vagin movent tota l’estona per l’escenari? Tinc la sensació que, fent això, únicament aconsegueixen que els cors no es concentrin tant en l’essència, el cant. I és pel so, que brillen aquests cors, no pas per uns balls que en realitat són innecessaris.

La tria de cançons és un altre tema, i entenc que depèn molt dels gustos de cadascú. Però si fem la volta al món cantant cançons, cal que se’n facin tres en castellà? Mira que n’hi ha, de llengües al món… I els clàssics i la música clàssica? Ahir no va sonar al Palau de la Música, i reconec que em va sorprendre.

L’any que ve, l’Orfeó Català viurà un canvi. Xavier Puig, actual director de Cor de Cambra del Palau de la Música, assumirà la direcció de l’Orfeó Català en substitució de Pablo Larraz. Espero i desitjo que aquest canvi també comporti un canvi en el concert de Sant Esteve, i que Puig recuperi l’essència que ha fet que aquest acte sigui una de les tradicions més antigues d’Europa, amb més de cent anys d’història.

PS. Un moment que no falla mai és el d’“El cant de la senyera”. Malgrat que algun any la presidència de l’Orfeó Català ha intentat d’eliminar les estelades de l’escenari, ja fa dotze anys que el Palau de la Música s’inunda d’estelades.