“No érem conscients que havíem marcat una generació”: l’adeu de Macedònia, després de vint anys

“Posa’m un suc”, “Superfashion”, “Flipat”… Ja han passat uns vint anys des que els primers èxits de Macedònia es van popularitzar entre la mainada. Després de tot aquest temps, un dels grups més estimats entre petits i joves –i no tan joves– posa punt final a la seva trajectòria amb dos concerts que es faran dissabte i diumenge a Castellar del Vallès. El comiat comptarà amb les quatre generacions de noies que han format part de la banda, que cantaran per separat els èxits de cada època, a més d’una cançó conjunta al final del concert, “Ho som tot”. “La vam compondre pensant que seria l’última cançó de la història de Macedònia”, explica Dani Coma, creador del grup i compositor de les cançons.

L’aventura va començar el 2001, quan Coma es va adonar que, si bé hi havia llibres per a infants de primària, hi havia un buit quan es tractava d’obres de teatre i cançons. “Jo feia classes de teatre i m’inventava els texts i les cançons que els nens cantaven a les obres. En vaig recopilar tres o quatre i vaig enregistrar-les”, explica. “Es passava de l’animació infantil a la música per a joves, però hi havia un buit en la franja d’edat intermèdia.”

Aquelles primeres cançons només van enregistrar-les dues noies, però finalment Coma va voler formar un grup amb un format similar al de bandes com les Spice Girls, amb cinc components. Les escollides van ser alumnes seves o de contactes de l’entorn de l’ensenyament musical i teatral. Poc després, el 2002, les cinc primeres Macedònia –Nina Uyà (maduixa), Alba Rodríguez (mandarina), Amanda Delgado (kiwi), Mariona Colomé (pinya) i Laura Cueto (llimona)– van presentar-se al concurs Sona9 i van guanyar-lo. Que cada cantant tingués el nom d’una fruita no va ser res intencionat, sinó una casualitat sorgida a partir del nom del grup: després d’un concert, un periodista els va preguntar quines fruites eren i cadascuna va improvisar-ne una.

El grup va adquirir molta popularitat ràpidament, d’una manera que encara ara els costa de creure. “Ens deien, heu d’anar a aquesta entrevista, heu d’anar a actuar al Camp Nou…”, recorda Laura Cueto, de la primera generació, que ara té trenta-cinc anys. “Es van vendre 30.000 còpies de Posa’m un suc i encara ara penso que no té sentit que la meva cara s’hagi imprès 30.000 vegades en un CD!”

Cançons per a infants, però no cançons infantils

Una de les claus de l’èxit de Macedònia és que va omplir aquest buit musical que hi havia amb cançons que tractaven qüestions que afectaven infants entre sis anys i dotze, amb un llenguatge proper i entenedor, però sense evitar de tocar temes socials i polítics delicats. “Els nens saben que hi ha pares que se separen, que hi ha problemes amb la llengua i amb la qüestió de la independència, que hi ha nens que són nenes…”, explica Coma. “Tot el material que hi havia era molt infantil, i nosaltres volíem parlar de les coses de les quals també parlen els nens de primària: l’amor amb nois i noies a ‘Superfashion’, les nenes que tenen dos pares a ‘Colors’…“.

Aquesta valentia en l’elecció dels temes també ha costat crítiques al grup, especialment en cançons relacionades amb la llengua i la política: “La cançó ‘Sr Wert’ la vam fer perquè afectava directament els nens i nenes. A partir d’aquell moment la meva filla havia d’anar a l’escola i fer algunes matèries en castellà… Vam rebre moltes crítiques, com també ens havia passat amb ‘La guarderia’, que parlava de les concessions que feia Catalunya a Madrid quan hi anava.” Diu la lletra: “Em fa por tornar a Madrid, que la gente pase de mí, només perquè ploro en català.”

Els temes escollits i la manera de tractar-los també ha anat evolucionant durant aquests vint anys i en els darrers discs s’ha parlat de qüestions que abans eren més invisibilitzades o que no eren tan d’actualitat. És el cas de “Planeta Greta”, que parla de Greta Thunberg i de la consciència ecologista creixent en les noves generacions, i “El meu abric”, sobre la història d’una nena trans. “Hi ha cançons de la primera generació que parlen de la Game Boy i jo encara no sé ben bé què és!”, comenta Mar Blanch (maduixa), que té setze anys i forma part de la darrera generació de Macedònia des dels onze. “Els temes han anat evolucionant, i com que cada cinc anys es renoven les noies, sempre van relacionats amb les noves generacions”.

Un altre canvi ha consistit a introduir més cançons protagonitzades per noies. En un primer moment, com que es volia que les històries se les poguessin fer seves tant nens com nenes, moltes les protagonitzaven nens, encara que fossin cantades per veus femenines. És una cosa que el grup ha anat equilibrant cada vegada més.

“Superfashion”, el gran èxit que continua viu

“Sóc una nena supermona i això no és fàcil de portar, la més distreta de la classe, però també la que té més fans”. Molts joves entre vint anys i trenta se saben de memòria aquesta cançó. “Superfashion” és l’èxit per excel·lència de Macedònia, una paròdia esbojarrada del personatge de la noia guapa i popular de la classe que té una actitud prepotent amb la resta. Segons que expliquen Cueto i Coma, la intenció de la cançó no era pas fomentar aquest estereotip, sinó donar-li la volta. “Era una crítica a aquesta mena de noia. Són així i existeixen. Per què hauríem de fer com si no?”, es demana el creador de Macedònia, tot i que explica que si ara tornessin a fer la cançó, la farien diferent. “En el darrer disc vam triar una cançó de cada generació i vam descartar ‘Superfashion’. Probablement ara no faríem una cançó d’aquesta manera. Les coses han canviat molt, però en el seu moment ja hi havia una crítica a aquesta mena de noia. Al final, al videoclip es quedava sola per l’actitud que tenia amb els altres…”.

Cueto també coincideix que les lletres, escoltades vint anys després, es veuen des d’un altre prisma, més adult i actualitzat. De fet, es pot interpretar que la cançó normalitzava la bisexualitat i el poliamor: “I tinc un nòvio que és de Girona, que és molt romàntic i bon nen. Tinc dues nòvies que són d’Eivissa i una altra que no sé d’on és”, diu la lletra. “Quan ho cantàvem fa vint anys, temes com el de la bisexualitat no es tocaven com ara!”, assenyala Cueto, que també comenta que algunes referències de la cançó han quedat desfasades. De fet, la instagramer i youtuber Juliana Canet n’ha protagonitzat una versió actualitzada fa poc, versionada per URI.

Una generació marcada per Macedònia

Tot i que en aquests vint anys Macedònia ha enamorat persones d’edats diferents, la generació més marcada pel grup és la que va viure l’esclat dels primers discs durant la infància. “No érem conscients que havíem marcat una generació, comencem a ser-ne conscients ara, també de la responsabilitat que teníem”, diu Laura Cueto. “Que la gent et digui que has marcat una generació o que a sisè de primària ballava una cançó teva impacta, perquè veus que Macedònia ha format part de la vida de moltes persones, del seu imaginari preadolescent.” Un imaginari que inclou també la moda estrafolària de començament dels 2000, amb pantalons acampanats i bandanes amples. Però sobre la qüestió estètica, Cueto diu que no van tenir mai cap mena de pressió ni consigna: “Cadascuna vestia com volia, i fins i tot ens intercanviàvem la roba. Si ens venia de gust portar pantalons baixos i cinturons amb punxes, bé, i si no, samarretes de ratlles de JBP!”

Les primeres Macedònia, que van començar quan tenien entre tretze anys i divuit, ara en tenen totes més de trenta. Tot i que han continuat vinculades a la música d’alguna manera o altra, han deixat els escenaris. Cueto, per exemple, és mestra de primària en l’especialitat de música, i explica que la primera generació va decidir de plegar perquè ja tenien totes més de vint anys i també per totes les coses que implicava continuar: “Com que va ser un èxit, ens xuclava molta energia: caps de setmana, estius…”

Quan va arribar el moment en què les cantants volien explorar altres camins, es va decidir de renovar les noies cada cinc anys, perquè els músics sí que volien continuar. Però les següents generacions ho van tenir més complicat. A les segones Macedònia les va afectar força la crisi econòmica del 2008 i van veure com baixava la demanda de concerts. A més, a la televisió es van anar perdent espais que eren importants per a la difusió del grup, com el Top Ten Tomàtic. Tot i això, la banda ha continuat tenint influència i entre les noves generacions també hi ha fans del grup que no necessàriament coneixen les primeres Macedònia. De fet, Mar Blanch, d’aquesta darrera generació, es va enamorar del grup en un concert de les terceres Macedònia: “Vas a un concert i tens la sensació que només en poden sortir coses bones. N’era molt fan, i quan vaig saber que buscaven noies per a la nova generació em vaig presentar a un càsting i, finalment, em van trucar i em van preguntar si volia ser una fruita. Vaig començar a cridar… Tinc gravat aquest moment!”.

Sense música en català per a nens de primària

La decisió de plegar ha estat motivada per dues qüestions: la primera, perquè continua sense haver-hi gaire música per a infants de la franja dels sis anys als dotze. “Si vas a un concert de Catarres, Buhos o Txarango, et trobes també el públic de Macedònia, però les músiques parlen de parelles que es lleven de matinada després d’haver fet l’amor tota la nit. No ho fan de manera barroera, però no són lletres pensades per a aquests nens i nenes. Aquesta música no hi és, i això cansa, ens sentim una mica sols”, diu Coma, que pensa continuar lluitant perquè aquesta música existeixi després de Macedònia. L’altre motiu té a veure amb qüestions pràctiques del projecte, que requereixen molta implicació: “Macedònia és molt absorbent, canten nenes menors d’edat, la relació l’has de fer amb els pares, és un enrenou contractar-les… Tinc ganes de poder dedicar-me a altres projectes.”

Aquest buit temàtic en el panorama musical també té relació amb la pèrdua d’espais del català en relació amb el consum audiovisual i la reproducció d’aquest mateix buit a la televisió: “TV3 passa del Club Super 3 a Merlí o Les de l’hoquei, i entremig només hi ha l’Info K“, diu Coma. “En canvi, Disney Channel és ple de sèries en què la cosa més grossa que passa als protagonistes és que tenen un professor que fa pudor o que s’han enamorat d’un nen, amb qui no tenen sexe ni es fan petons, només es donen la mà. Als Estats Units hi ha un producte destinat a aquesta franja d’edat, aquí no. I això hi té a veure: Macedònia es va fer gran gràcies a la televisió, al Top Ten Tomàtic. Una vegada la televisió va descuidar aquest públic, nosaltres vam perdre petjada.”

La fi d’una etapa

Tot i que els adeus sempre són tristos, els components del grup es queden amb la bona acollida que han tingut les seves cançons durant anys, tant per part dels infants com de les famílies i els educadors. “Agraïm molt els missatges de gent que ens diu: ‘Em vau salvar la vida’, ‘els meus pares es van separar i sort en vaig tenir d’aquesta cançó…’ Sentim que només per això ja ha valgut la pena haver marcat aquestes generacions”, diu Coma.

El grup considera que el comiat en forma de dos concerts és necessari per a tancar l’etapa d’una manera especial. “La nostra generació ha fet molt pocs concerts l’últim any a causa de la covid i hauria estat estrany deixar de ser Macedònia de cop. Ens fa pena, perquè tanquem una etapa, no només com a Macedònia, també com a fans de Macedònia!”, diu Mar Blanch. Laura Cueto també comparteix aquest sentiment, però explica que les primeres Macedònia gaudeixen molt d’aquest retrobament i reviuen molts moments especials. “Potser quan sortíem a cantar amb divuit anys teníem vergonya, i ara mateix no tenim gens de preocupació!”, diu. “Vinguin al concert o no, ara toca que la gent escolti les cançons i es posi melancòlica. És el moment de fer això!”