Concepción Espejel: la mà del PP a l’Audiència espanyola que volia condemnar Trapero

La carrera de Concepción Espejel és la història d’un ascens, sempre acompanyat per les decisions polítiques que l’han feta arribar fins a l’Audiència espanyola. Després d’haver passat per jutjats de Vinaròs, Reus, Valls, Tarragona i Segòvia, el 1999, les designacions polítiques del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –òrgan polititzat i censurat per la Unió Europea– entren en la vida d’aquesta jutgessa. Va ser presidenta de l’Audiència de Guadalajara, després vocal del CGPJ, presidenta de la secció segona de la sala penal de l’Audiència espanyola i, finalment, presidenta d’aquesta sala penal.

Espejel va ser la presidenta del tribunal que va jutjar el major Josep Lluís Trapero, la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, l’ex-director general de la policia Pere Soler i l’ex-secretari general d’Interior Cèsar Puig. Malgrat l’absolució de tots quatre dels delictes de sedició i desobediència, la magistrada ha redactat un vot particular de 461 pàgines –la sentència en té 96– en què es mostra favorable a una condemna per sedició contra Trapero i Soler perquè considera que van actuar com a subordinats del conseller Joaquim Forn i que van oposar-se a les resolucions del TSJC sobre l’1-O i al nomenament del coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu.

El punt de vista d’Espejel és diametralment oposat al dels dos magistrats que signen la sentència absolutòria, Francisco Vieira i Ramón Sáez Valcárcel, que han donat la raó als arguments de la defensa i han contradit la sentència contra el procés del Tribunal Suprem espanyol. Espejel, en canvi, compartia les tesis de la fiscalia, la Guàrdia Civil i el Suprem i defensava que els Mossos havien actuat amb passivitat. Segons Espejel, Trapero compartia l’objectiu que es fes l’1-O.

Vincles estrets amb el PP, condecorada per la Guàrdia Civil i per la policia espanyola

Darrere els seus nomenaments sempre hi ha hagut la mà del PP. La primera gran plaça que va assolir, a l’Audiència de Guadalajara, va arribar ‘recomanada’ per l’ex-president espanyol José María Aznar. Segons la Cadena Ser, el nomenament va ser una imposició del PP i el president del CGPJ aleshores, José Hernando, no va deixar cap més opció.

També va ser el PP que va aconseguir de col·locar-la com a vocal del CGPJ i, més tard, al capdavant de la sala penal segona de l’Audiència espanyola, per on havien de passar els casos més importants de corrupció en què es trobava immers el PP. Era l’any 2015. Com explica aquest article d’El Mundo, quan va arribar a la presidència, Espejel va aplicar canvis per a imposar el seu criteri. Va modificar el sistema de repartiment i va garantir que ella en persona presidiria tots els judicis que passessin per la seva secció. Casualment, un d’aquests judicis era el del cas Gürtel, que va provar el finançament irregular del PP.

De primer, al tribunal que havia de jutjar el cas Gürtel també hi havia Enrique López, un altre magistrat de tendència conservadora afí al PP i assidu a jornades de la FAES. Arran d’aquest fet, diversos col·lectius van demanar la recusació de tots dos magistrats. Els seus companys de professió van avalar la demanda i tots dos van ser apartats de jutjar el cas Gürtel.

Dos anys més tard, el 2017, el CGPJ, dominat pel sector conservador acostat al PP, la va tornar a premiar i la va ascendir a presidenta de la sala penal de l’Audiència. Com que per aquest tribunal hi passen els casos relacionats amb terrorisme, Espejel ha jutjat fa poc el raper lleidatà Pablo Hasel i els joves d’Altsasu. En tots dos casos ha estat recusada per imparcialitat i manca d’objectivitat. Per què? Perquè Espejel és casada amb un coronel de la Guàrdia Civil i havia rebut condecoracions tant per part de la Guàrdia Civil com de la policia espanyola. Tanmateix, cap de les recusacions no va reeixir i Espejel ha continuat al capdavant de tots dos judicis.