28.03.2019 - 19:09
|
Actualització: 29.03.2019 - 07:42
Aquesta tarda hi ha hagut una concentració de rebuig a l‘acte vandàlic d’aquesta matinada contra el faristol que ha instal·lat l’Ajuntament de Barcelona davant la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de record de les tortures i la repressió franquista. Un grup ultra s’ha atribuït l’atac.
Desenes de persones han reclamat la reposició del petit monument i que es recordin els maltractaments físics i psicològics i el tracte humiliant i degradant que moltes persones van viure en aquests calabossos durant la dictadura. Diverses persones han posat clavells sobre la placa, que l’ajuntament rehabilitarà tantes vegades com sigui necessari. També s’han enganxat cartells. En representació de l’ajuntament, hi ha assistit el tinent de batlle Jaume Asens.
L’atac ha arribat aquesta matinada després que ahir la regidora de Cs Carina Mejías assenyalés la placa com ‘ofensiva’ i elogiant la policia espanyola. Arran d’això, a la xarxa s’ha activat una etiqueta anomenada #CuéntaseloaMejías perquè familiars de torturats per la policia espanyola durant la dictadura, expliquin les tortures que es feien a la comissaria.
En l’acte s’han col·locat clavells vermells damunt del faristol, i diversos represaliats han explicat les seves experiències a la comissaria. L’Ateneu Memòria Popular ha manifestat la seva condemna i total rebuig a la vandalització del faristol. Les entitats i persones que formen part de l’Ateneu Memòria Popular, moltes d’elles testimonis directes i supervivents dels maltractaments i abusos policials comesos durant la dictadura en aquest espai, no poden ‘restar impassibles davant la banalització, expressada per alguns representants polítics, de la violència d’estat exercida pels agents de la policia franquista. I, encara menys, callar i claudicar davant els que pretenen silenciar les nostres veus i amagar la història d’aquest sinistre espai de repressió’.
La instal·lació d’un faristol de senyalització de l’espai de Via Laietana 43 ha estat una llarga reivindicació de les entitats memorials i no volen permetre que ‘els intolerants malmetin aquest element i la memòria que reivindica’. ‘En uns moments en que l’amenaça del neofeixisme és tan present, el coneixement del passat esdevé més necessari que mai. Només assumint col·lectivament i denunciant aquest aspecte de la nostra història podrem enfrontar-nos com a societat a aquells que volen acabar amb els pilars bàsics de la convivència democràtica. No ho permetrem. Sense passat no hi ha futur’, conclou el manifest.
Vegeu un recull fotogràfic de la concentració.
