Perpinyà surt al carrer contra la plaça dedicada al militar d’ultradreta Pierre Sergent

L’Ajuntament de Perpinyà, governat per l’ultradretà Rassemblement National, va aprovar a final de mes de dedicar una plaça a Pierre Sergent, militar i membre de l’Organització de l’Exèrcit Secret (OES), un grup armat d’extrema dreta que a principi de la dècada dels seixanta va actuar contra la independència d’Algèria. La plaça és ben cèntrica, resultat de les reformes que s’han fet entre la plaça de Bir Hakeim i al bulevard Jean Bourrat.

Aquest homenatge a l’extrema dreta ha escandalitzat els col·lectius antifeixistes de la ciutat, que aquest matí s’han concentrat a l’esplanada que el batlle Louis Alliot vol batejar amb el nom de Sergent i l’han rebatejada amb un cartell a nom de Maurice Audin, militant per la independència d’Algèria, assassinat i torturat per l’OES el 1957.

Avui sortim al carrer a Perpinyà per denunciar la iniciativa de l’Ajuntament de batejar una esplanada amb el nom de Pierre Sergent, ex-cap de l’OAS i antic regidor del FN de la ciutat. L’esplanada ha estat rebatejada amb el nom de Maurice Audin, independentista algerià. pic.twitter.com/QjOejygPqA

— El Casal de Perpinyà (@casalperpinya) October 29, 2022

L'esplanada queda rebatejada com a esplanada Maurice Audin, militant per la independència d'Algèria, assassinat i torturat per l'OAS en 1957!
El temps de les colònies és acabat, a Perpinyà també! #PerpiAntifa pic.twitter.com/kaN0nD3RdO

— Fem Catalunya Nord (@FemCatNord) October 29, 2022

Els concentrats refusen el revisionisme històric que hi ha rere l’homenatge a Pierre Sergent, que denuncien que va lligat a les accions colpistes que va dur a terme els anys 1961 i 1962.

Ho interpreten com un gest per a quedar bé amb els veïns de Perpinyà que serien partidaris que Algèria continués essent francesa i de la voluntat d’Aliot d’instrumentalitzar Perpinyà en la seva carrera per a la presidència del Rassemblement National: “Vol presentar-se com qui seria el millor defensor dels fonaments d’un partit d’extrema dreta del qual ens recorda una vegada més la perillositat extrema.”