La comunitat educativa adverteix que segregar els alumnes per llengua implicaria “una fractura social sense retorn”

[Aquest article s’ha publicat abans d’haver-se conegut l’acord entre el PP i Vox sobre la imposició d’una línia en castellà al sistema educatiu de les Illes]

“Una aberració conceptual.” “Un despropòsit.” “Una fractura social important i sense retorn.” Aquestes són algunes de les consideracions que fan veus de la comunitat educativa sobre les intencions del govern del PP, amb el suport de Vox, d’implantar la lliure elecció de llengua als centres de les Illes. O, en altres paraules, la imposició de línies d’ensenyament íntegrament en castellà. Una mesura controvertida que ja va intentar d’impulsar l’ex-president José Ramón Bauzá i que va ser un fracàs.

Aquesta setmana, una trentena d’entitats, la majoria de les quals són de la comunitat educativa, ja han demanat una reunió a la presidenta Marga Prohens per a convèncer-la que renunciï a la segregació. Potser el PP, quan va pactar amb l’extrema dreta les mesures que haurien de donar estabilitat al seu govern en minoria, no s’esperava unes exigències tan altes de Vox els primers cent dies de govern ni, potser tampoc, una reacció tan gran del món educatiu, tot i que costa d’entendre, perquè no fa tants anys de l’experiència de Bauzá. “No és res nou. Per als diputats del parlament tampoc, ja hi eren en temps de Bauzá, tant els del PP com els de Vox. En uns altres llocs, però hi eren. I ara ho volen tornar a provar”, diu la presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti.

Ara com ara, sembla que si el PP no claudica davant Vox, no podrà tenir sostre de despesa i, per tant, hauria de prorrogar el pressupost de Francina Armengol. Un fet inèdit que seria un cop dur per a Prohens. L’alternativa, això no obstant, la té en la mateixa oposició: els partits progressistes s’han oferit a permetre l’aprovació d’aquest sostre de despesa sempre que el PP es faci lluny d’aquestes darreres reivindicacions de Vox. I això, precisament, és el que demanen les entitats a Prohens.

“Demanam la reunió amb caràcter d’urgència perquè els missatges són molt ambigus”, explica Conti, i adverteix: “El pacte amb Vox no ens ha de dur a perdre el nord. Moltes coses a l’educació tenen un component ideològic brutal.” En el comunicat signat per les entitats, encapçalades per l’Obra Cultural Balear (OCB), diuen que l’acceptació de les exigències de l’extrema dreta comporta trencar el consens i destruir el model lingüístic educatiu vigent els darrers vint-i-cinc anys, impulsat en el seu moment, paradoxalment, per un govern del Partit Popular.

Però, així i tot, les entitats no ho veuen gens clar: “Som força escèptics. Estam expectants, però també preocupats”, diu el secretari de normalització lingüística del sindicat STEI, Carles Cabrera. “Podem esperar una legislatura semblant a la de Bauzá, quan hi havia Jorge Campos dins el PP. I ara és defora. No sabem què és pitjor. Si tenir Vox fora del govern o tenir-lo dins. Evidentment, ells tenen molt clar que l’objectiu és l’aniquilació de la llengua, és neofranquisme pur. I posarà tots els bastons a les rodes al govern per fer-ho possible”, afegeix.

En contra de la legislació

La segregació lingüística als centres és incompatible amb l’estatut d’autonomia, la llei de normalització lingüística i la llei d’educació de les Illes Balears, aprovada fa poc i que consagra com a principi del model lingüístic educatiu la no-discriminació i la no-separació dels alumnes per raons de llengua. El coordinador del sindicat UOB Ensenyament, Ignasi Palmer, també adverteix d’un altre incompliment: el del segon acord marc d’educació, signat el 27 de febrer de 2023 entre els sindicats i el govern de Francina Armengol.

En aquesta línia, Palmer recorda que en una reunió que van tenir els sindicats amb Prohens el 26 de juliol, la presidenta es va comprometre a complir tots i cadascun dels punts del segon acord marc d’educació. Però en el punt 30 entra el conflicte: diu que es negociarà amb la mesa sectorial d’educació un pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un ús més alt de la llengua catalana als centres educatius.

“Com es pot fer quadrar el compliment del punt 30 amb aquesta política de lliure elecció de la llengua?”, es pregunta Palmer. “La idea de segregar ens és difícil d’acceptar. I segregar-los per motius lingüístics, encara més. És una aberració conceptual”, critica. El coordinador de la UOB també explica que cada vegada que han demanat al govern com duria a terme aquest punt, la resposta repetida ha estat el silenci.

El dret dels alumnes

Si una cosa té clara tota la comunitat educativa, fins i tot Escola Catòlica, és que la segregació lingüística eliminaria drets dels alumnes. El portaveu del sindicat Alternativa, Miquel Àngel Santos, diu que limitaria que els alumnes fossin competents en llengua catalana. “És un absurd pedagògic. En una situació de minorització del català com la que tenim, l’únic lloc on l’alumnat pot tenir contacte amb la llengua és l’escola. Ja ens agradaria que no hagués de ser així. Però és la darrera oportunitat que tenen per a aprendre català. I el dret de l’alumnat ha d’anar per davant d’aquesta polèmica lingüística.”

A més, Santos considera que és tot una “polèmica fictícia”, atès que els alumnes no tenen cap problema a l’escola: “És un problema d’adults amb aquestes ideologies. No hi ha hagut cap problema durant tots aquests anys de consens lingüístic.” Per tant, si se segrega, “s’haurà furtat el dret de l’alumne de ser competent en llengua catalana. Això no es plantejaria mai en altres matèries. El dret el té l’alumne, no les dèries o fòbies que puguin tenir els pares”.

Conti diu que el PP i Vox volen minvar la possibilitat de domini de la llengua als alumnes i la volen convertir en una cosa residual i que només es faci servir de manera folklòrica. “Hem de posar els peus a terra i pensar cap on anam”, diu. De fet, si el PP acaba cedint amb Vox, es pot obrir una situació perillosa a les Illes, perquè hauran claudicat davant les exigències dels seus socis fora del govern poc més de cent dies després d’haver ocupat la cadira al Consolat. “Si això tira endavant, ja claudicaran amb qualsevol cosa que proposin”, diu Conti. I Santos afegeix: “El PP no s’esperava el problema aquest curs. Pensava que faria el que havia preparat per a enguany. Si claudiquen amb això, hauran de claudicar cada cinc minuts.”

Vet parental

Amb la segregació lingüística, Santos fa una analogia amb les intencions d’aprovació del vet parental –que els pares puguin censurar certs continguts a les aules: “Lleves a l’alumne el dret de ser competent amb dues llengües, és com un pin parental lingüístic. Limites els coneixements que podria tenir l’alumne, que es veuria abocat al fracàs en llengua catalana. Li limites moltes opcions de desenvolupament personal i professional en el futur.”

De fet, sobre aquest vet parental, a la FAPA s’hi mostren prou crítics, atès que significa no poder traslladar els currículums i no poder parlar de segons quins temes a les aules, com per exemple els drets humans, el feminisme, la violència masclista o els drets de les persones LGTBI. “Ens preocupa que els professors, per no aguantar-los, s’autocensurin i deixin de fer determinades lectures o activitats tan bones per a la reflexió dels nostres fills”, apunta, i afegeix: “Aquests temes no es tracten a les cases d’aquests talibans. No es parla de sexualitat. No es parla d’abusos a l’església. Com sabrà el seu fill que pateix un abús, si no en té coneixement?”

A més, Conti critica que els mateixos que diuen que fer les matemàtiques o les ciències socials en català condiciona molt els seus fills són els mateixos que els acaben apuntant a escoles privades angleses o franceses. “És una mania al català. La consideren una llengua de segona i volen que no serveixi per a res. Al final, els drets els perdem nosaltres”, sentencia.